LA DECLARACIÓ DE SOBIRANIA I EL PSC
Tertúlia al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, de Manel Fuentes amb Marina Geli, Rocío Martínez-Sampere, Montserrat Tura, Laia Bonet, Pia Bosch i Joaquim Nadal.
Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.
Tertúlia al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, de Manel Fuentes amb Marina Geli, Rocío Martínez-Sampere, Montserrat Tura, Laia Bonet, Pia Bosch i Joaquim Nadal.
Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.
Tertúlia al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, de Manel Fuentes amb Elisenda Paluzié, Cirus Andreu, Germà Bel i Joaquim Nadal.
Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.
Tertúlia al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, de Manel Fuentes amb Elisenda Paluzié, Cirus Andreu, Germà Bel i Joaquim Nadal.
Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.
Entrevista al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, amb Manel Fuentes
Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.
Entrevista al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, amb Manel Fuentes
Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.
Entrevista al programa “Tot és molt confús” de Catalunya Ràdio
Si voleu escoltar l’entrevista cliqueu aquí.
Entrevista al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, amb Manel Fuentes
Entrevista al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, amb Manel Fuentes
Creu que hi ha una justificació per a l’impagament del que l’Estat deu a Catalunya de la DA 3a de l’Estatut?
Jo crec que l’única justificació no explicada seria que la manca de diners a la caixa ho impedís, perquè si no no n’hi ha cap perquè aquests són diners compromesos, deguts, vençuts i dit, una i una altra vegada, que en compliment d’aquesta DA 3a, acordada des de fa molt de temps, que s’han de pagar. I s’han de pagar perquè són diners que el Govern havia d’haver gastat en infraestructures a Catalunya l’any 2008 i no ho va fer. I no ho va fer per manca de projectes, per incapacitat de tramitació de la licitació d’obres o fins i tot podríem dir que per manca de voluntat política, no ho sé, però en qualsevol cas, la vàlvula de seguretat que tenia el sistema de finançament era “si no et gastes tot el que hem acordat que et gastis a Catalunya en infraestructures, farem una liquidació que, passats dos anys, hauràs de pagar-me perquè jo pugui destinar aquests diners a allò que em convingui més”. […]