NOTES ADDICIONALS A UN ESTAT DE LA QÜESTIÓ

12/04/2014|

Conferència de cloenda del Congrés “Els tractats d’Utrech: clars i foscos de la pau. La resistència dels catalans”, organitzat per la Universitat Pompeu Fabra, l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives i el Museu d’Història de Catalunya. Cardona, 12 d’abril de 2014.

Publicada a Els tractats d’Utrech: clars i foscos de la pau. La resistència dels catalans. Actes del Congrés organitzat a Barcelona del 9 al 12 d’abril de 2014. Barcelona, Museu d’Història de Catalunya. 2015 (pàg. 497-504)

Fa exactament un any vaig tancar el text d’un estat de la qüestió sobre la Guerra de Successió a Catalunya [1].

Aquell balanç ara ja és vell, i la recerca, la producció historiogràfica i l’edició bullen. […]

EL MUNICIPALISME DEL SEGLE XXI

30/12/2013|

Alcaldes,  Preston comunicació internacional- alcaldes.eu.  Desembre, 2013 (pàg. 20-22)

Per primera vegada després de trenta-quatre anys em miro el país, la gent, i les institucions sense cap responsabilitat política directa. Quan, ara, veig els nous responsables concentrats en el seu món i en els seus problemes m’adono de la capacitat absorbent de la política. Des de l’entramat institucional acabes per creure que tot gira al voltant de les institucions. Però vist des de fora em sembla del tot evident que el conjunt de la ciutadania en té prou amb la consciència remota que les institucions existeixen i asseguren l’administració quotidiana dels afers col·lectius. […]

SANT DANIEL, UNA VALL, UN MONESTIR, UN CLAUSTRE

17/12/2013|

Text del llibre de fotografies Capitells. Monestir de Sant Daniel, de Jordi Sánchez Carrera. Girona, Ajuntament-Diputació i Jordi S. Carrera, 2013 (pàg. 6-13)

Als afores de Girona s’obre la vall de Sant Daniel. Entre els murs potents de la muralla carolíngia i la muntanya de Montjuïc (la serra de Miralles) s’esmuny per un congost estret i encaixonat el riu Galligants. Seguint-lo des de Girona, aigües amunt, arribem a la vall que s’eixampla pocs metres després del pont i la font del Bisbe just en el punt on s’aixeca des de fa mil anys el convent de monges benedictines de Sant Daniel. […]

JORDI NADAL OLLER (Cassà de la Selva, 1929)

14/03/2013|

Laudatio del professor Jordi Nadal Oller a l’acte d’investidura com a doctors honoris causa per la Universitat de Girona dels professors Josep Fontana, Ramon Garrabou i Jordi Nadal. Girona, Centre Cultural la Mercè, 14 de març de 2013. Publicat a Doctor Honoris Causa. Josep Fontana Lázaro, Ramon Garrabou Segura, Jordi Nadal Oller. Girona, UdG, 2013

Rectora magnífica, President del Consell Social, Rector de la Universitat de Lleida, representants de l’Ajuntament de Girona, comunitat acadèmica, amigues i amics, professors Fontana i Garrabou:

La llarga i fructífera trajectòria del professor Jordi Nadal Oller fa molt fàcil de trobar els arguments que l’avalen posats en boca d’altri. […]

DEL CAU A LA VIDA

30/01/2013|

Col·laboració en el llibre Quan em llegiu. Poemes de Narcís Comadira triats i comentats per quaranta-set lectors. Barcelona, Edicions 62, 2013, (p. 47-50).

El cau de l’Agrupament Escolta Sant Narcís de Girona era als baixos de casa Carles, una casa que la família de Carles havia cedit al Bisbat de Girona amb la condició de tenir una dedicació preferent al Seminari diocesà. Darrere una gran portalada s’obre encara ara un pati de còdols. A l’esquerra, una escala d’una certa solemnitat portava a les estances nobles de la casa que allotjaven, en els anys cinquanta, les col·leccions del Museu Diocesà. Al fons, a la dreta del pati, una escala secundària portava als pisos accessoris de la casa, on hi vivien persones vinculades amb el bisbat i, en el darrer pis, hi tenien el seu local les Guies de Girona. A peu pla des d’aquesta mateixa porta s’entrava a un local gran i laberíntic, amb una gran sala a l’esquerra, on es feien les reunions de la Secció escolta i diverses habitacions separades per un pati secundari, on les patrulles de la secció hi tenien el seu cau respectiu. A les parets dels caus de la darrera sala, després del pati, hi havia unes pintures d’un jove Comadira que, en aquella època, com un petit Josep Obiols, es dedicava a pintar Sant Jordis a cavall, amb cara jovenívola i esllanguida, o escenes de la Creació amb jardins esponerosos i fruits prohibits. […]

LA MEVA OPINIÓ SOBRE LES CUP

22/11/2012|

Retorn a les essències del socialisme i del catalanisme popular no condicionat

Col·laboració en el llibre Cop de Cup. Viatge a l’ànima i a les arrels de les Candidatures d’Unitat Popular, de Julià de Jòdar i David Fernàndez.  Barcelona, Columna, 2012

L’actual cap de l’oposició al Parlament de Catalunya, president del grup parlamentari Socialista i històric alcalde de Girona, ens va remetre una resposta oberta a manera de reflexió de llarg abast:

“La política catalana ha viscut més de tres decennis amb un sistema de partits fet de l’herència, el record  i la memòria del passat republicà i la convulsió de la Guerra Civil, la diversitat de fórmules organitzatives en la clandestinitat, el sentit unitari dels moviments socials i veïnals i el nou sistema de partits sorgit de la nova etapa democràtica. Passats prop de 35 anys, la crisi econòmica i la globalització posen en evidència també la crisi del sistema tradicional de partits; els espais de contacte es fan més porosos i volàtils i els moviments socials comencen a desbordar les estructures i la disciplina orgàniques: és en aquest context que sorgeixen les CUP”. […]

L’ESCOLANET DE LA VERGE

07/11/2012|

Col·laboració en el llibre El sofà blau. Migdiades amb el Joan Prat. Tarragona, Dafits, 2012

Joan Prat Carós va arribar a l’Institut de Girona (només n’hi havia un aleshores) després de deixar l’Escolania de Montserrat. Vivia a Celrà amb la seva família en una casa a tocar el bosc, no gaire lluny del cementiri i de l’escola l’Aulet. Portava, segur, un bagatge diferent del que havíem anat fent a empentes i rodolons tota la colla de l’institut. Traspuava simpatia, bon humor, alegria, un punt d’ingenuïtat i no sé si la sorpresa de trobar-se de cop en un món radicalment diferent del que havia conegut i viscut en els seus anys de l’Escolania. Va trobar un camí, un pont, entre Montserrat i Girona a l’escoltisme que, en aquells anys, bevia de les fonts de la litúrgia, de l’estètica i de l’ètica montserratines. L’Institut, per als de lletres, era un refugi recòndit en un dels replans de la torre de l’observatori meteorològic, on un vitalista professor de grec feia l’impossible per parlar-nos de la vida i no haver-nos d’ensenyar grec. Imagino ara, sense que em pugui refiar gaire de la memòria, un Joan Prat ros i d’ulls blaus, d’un aire angelical, xiulant, com a la fotografia, l’alegria de viure una adolescència lliure en contacte amb la natura i disposat a exaltar la bellesa dels paisatges que vivíem. […]

SANT NICOLAU, SERRADURES DEL TEMPS

30/10/2012|

Col·laboració en el volum XIV de Girona a l’Abast Retalls d’història de Girona. Girona, 2012. Text ampliat, anotat i amb annexos, de la conferència “Sant Nicolau, de fàbrica a església: un episodi singular”, pronunciada a l’Auditori Narcís de Carreras de Girona amb motiu de la presentació del volum XIII de Girona a l’abast, el dia 27 d’octubre de 2009. Text publicat també en el Segon llibre de família.

En un espai obert, prop de la Via Augusta, a tocar del riu Galligants, a uns centenars de metres del recinte fortificat de Girona s’hi desplegava en l’antiguitat romana l’activitat d’una vil·la. Més endavant, en l’espai abandonat d’aquesta vil·la hi trobem un cementiri i també una tomba monumental que evolucionaria cap a capella funerària i finalment esdevindria església. Ens trobem en el pas de dos camins que condueixen a la vall de Sant Daniel i a la muntanya de Montjuïc, i en un punt on a partir del segle x tenim constància documental del monestir de Sant Pere de Galligants. Sant Pere i Sant Nicolau, l’hort del monestir, diferents cementiris d’èpoques diverses, units i separats alhora, deslligats en els seus orígens i agermanats en el servei litúrgic del burg de Sant Pere. Fet i fet, més de mil anys d’història documentada i gairebé dos mil si ens referim a les diverses evidències arqueològiques que es remuntarien als espais de la ja esmentada vil·la. […]

DE “GIRONA LA MORTA” A LA “GIRONA NOVA”

24/05/2012|

Conferència pronunciada en el marc del cicle sobre “El govern de la ciutat II: de la Guerra del Francès a la fi del franquisme”, organitzat per l’Ajuntament de Girona. Girona, Arxiu municipal, 24 de maig de 2012. Text publicat en el llibre El Govern de la ciutat (II). De la Guerra del Francès a la fi del franquisme. Conferències a l’Arxiu Municipal 7, 2012 (pàg. 119-172).

  […]

PREMI MANUEL BONMATI

15/06/2011|

Col·laboració en el llibret Rotary Club de Girona. 1980-2010 30è aniversari. Girona, Rotary Club Girona, juny 2011

Els trenta anys de vida del Rotary Club de Girona són una bona oportunitat per a ponderar l’aportació continuada del premi Manel Bonmatí.

Girona ha esdevingut cada cop més una ciutat de novel·la. Tema de creació literària; narrativa, assaig, poesia, ficció […]