21.197 RAONS I MOLTES MÉS

17/07/2015|

Diari de Girona

Article publicat com a pròleg a l’Anuari 2014 del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Hi ha invents que funcionen i n’hi ha que no funcionen. El cinema Truffaut que es va inventar, ara fa catorze anys, el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, és un invent fabulós. […]

PATRIMONI I GUERRA. GIRONA 1936-1940

17/05/2015|

foto llibreTítol: Patrimoni i guerra. Girona 1936-1940

Autors: Joaquim Nadal i Farreras i Gemma Domènech i Casadevall

Editat per: Ajuntament de Girona i Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural

Lloc i data: Girona, 2015

“La revolta militar del 18 de juliol de 1936 va desfermar la resistència. L’ira i la violència […]

JOAQUIM DE CAMPS I ARBOIX

07/05/2015|

Pròleg al llibre Joaquim de Camps i Arboix, un intel·lectual en temps convulsos (1894-1975), de Giovanni C. Cattini. Fundació Josep Irla, 2015.

La fractura de la Guerra Civil va tenir uns efectes devastadors. Amb conseqüències materials (pèrdues de béns i edificis), físiques i humanes (pèrdues de vides), polítiques (persecucions i pèrdua de llibertats), institucionals (desmantellament de la Catalunya autònoma) i morals i simbòliques (trencament de vides i de trajectòries) amb una interrupció brutal el 1939, i  una reconstrucció plena pràcticament impossible. La mort per a uns, l’exili interior o exterior per a uns altres (com una mort en vida) van marcar, amb petjada profunda, la nostra història col·lectiva. […]

EL CADASTRE, LA IMPOSICIÓ DE NOUS TRIBUTS AL SEGLE XVIII

31/01/2015|

Ponència al simposi Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014), celebrat a Barcelona el 12 de desembre de 2013, i  publicada a Jaume Sobrequés i Callicó (dir.): Vàrem mirar ben al lluny del desert. Actes del Simposi Espanya contra Catalunya: Una mirada històrica (1714-2014). Barcelona, Centre d’Història Contemporània- Departament de la Presidència, 2014, p. 179-186 […]

DE L’ÀFRICA A L’ANTROPOLOGIA

07/01/2015|

Pròleg a De l’Àfrica a l’Antropologia. Assaigs en homenatge a Lluís Mallart. Girona, Institut Català per a la Recerca del Patrimoni Cultural, 2014

Tinc damunt la taula els dos volums del llibre de Lluís Mallart, El sistema mèdic d’una societat africana (I i II). Els evuzok del Camerun (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008), que és en un cert sentit el compendi de tota una vida plena. […]

EL CATALANISME COL·LECTIU

28/11/2014|

Pròleg a El Catalanisme col·lectiu i altres estudis, d’Alfred Pérez-Bastardas.  Barcelona, Ed. Base, 2014

L’obra historiogràfica d’Alfred Pérez-Bastardas, (Barcelona, 1944),  té ara ja una llarga trajectòria i es fonamenta en tres pilars essencials; en primer lloc, l’Ajuntament de Barcelona i la política municipal a primers de segle i, especialment, l’anomenada “solidaritat municipal” i el pressupost extraordinari de cultura de 1908; en segon lloc, el paper del republicanisme catalanista i el que ell ha anomenat també el “catalanisme col·lectiu”, en el sentit de transversal per oposar-lo a la tradició conservadora i romàntica del catalanisme burgès, i finalment, el món de les assegurances a finals del segle XIX, i el pont d’enllaç entre aquesta qüestió i el naixement, a principis del segle XX, de la Caixa de Pensions. […]

EL RENAIXEMENT DE MIERES

18/11/2014|

Pròleg a El renaixement de Mieres d’A.F. Robertson. Mieres, Ajuntament, 2014

No sé quin impacte devia causar a Mieres, ara fa un parell d’anys, la notícia que s’acabava de publicar un llibre sobre el poble, a Tuscalosa, editat per la Universitat d’Alabama[1]. No ho sé, però crec que està molt bé i trobo del tot encertat que, ara, l’Ajuntament de Mieres hagi volgut fer-ne una edició, abreujada, en català. […]

MERCÈ FERRÉ, UNA VIDA PLENA

30/09/2014|

Pròleg al llibre I un dia va ser el principi. Records d’excavació i de restauració, de Mercè Ferré i Valls. Anglès, Impremta Pagès, 2014

Teniu a les mans un compendi de quaranta-set anys de vida professional. De 1957 a 2004, LA Mercè Ferré ha treballat al Museu de Sant Pere de Galligants. Em sembla que, des de sempre, la tinc associada als meus paisatges familiars. L’he vista traginar atrafegada, entrar i sortir del vell cenobi, dels murs nobles i, sovint, potser inhòspits de la gran construcció romànica. […]

“El gran daltabaix. Després del sis d’octubre. Lluita social i pugna política a les comarques de Girona”

30/09/2014|

Capítol del llibre El sis d’octubre, la desfeta de la revolució catalanista, d’Arnau González Vilalta, Manel López Esteve i Enric Ucelay da Cal (eds.). Barcelona, Editorial Base, 2014 (pàg. 197-211)

Els fets d’«El Sis d’Octubre», les causes que hi van conduir i les conseqüències que van tenir, han generat més controvèrsia que estudis. Des dels testimonis directes o els observadors de l’època fins els historiadors no s’han pogut estar d’emetre un judici molt sever sobre el capteniment dels dirigents polítics de Catalunya, les desavinences i les contradiccions. Tampoc no s’han escatimat les extrapolacions a d’altres moments històrics i en el context del revisionisme de la Guerra Civil alguns dels autors d’aquest corrent tan poc solvent s’han afanyat a establir una relació de causa-efecte per a tot Espanya de la revolució d’octubre i el cop d’estat militar del divuit de juliol de 1936. […]

LA SELVA I LA INDÚSTRIA

07/09/2014|

Pròleg a Colònies (i veïnats) industrials de la Selva, de Xavier Martí Ylla.  Centre d’Estudis Selvatans, 2014.

El procés d’industrialització de Catalunya, avui ens és molt ben conegut i el tenim ben apamat gràcies a l’Atles de la industrialització de Catalunya, que ens ajuda a situar en l’espai i en el temps la implantació de les activitats industrials en el nostre país. Aquesta visió panoràmica espacial i diacrònica ja ens permet fer-nos una idea de la concentració màxima de l’activitat industrial en les àrees més urbanitzades de la demarcació de Barcelona. En aquest sentit, moltes parts del territori de Catalunya haurien tingut, des dels inicis de la industrialització al segle XIX, un paper més marginal, en termes quantitatius. […]