GIRONA SOTA ELS COMITÈS

26/09/2013|

Pròleg a  Girona sota els comitès. 20 de juliol-15 d’octubre de 1936, de Pere Joan Sureda i Canals. Girona, Curbet edicions 2013


L’alçament militar del 18 de juliol de 1936 contra la República va provocar la Guerra Civil espanyola. Qualsevol guerra és una brutalitat inadmissible i inexplicable, i una guerra civil afegeix a l’absurditat de totes les guerres el caràcter de guerra fratricida. La Guerra Civil, com a guerra i com a civil, va deixar moltes ferides obertes. Moltes famílies trencades, molts cors destrossats, molts sentiments ferits, molta gent exiliada, molts morts. […]

FENT TENTINES PER LA VIDA

14/09/2013|

Títol: Fent tentines per la vida

Autor: Joaquim Nadal

Editat per: Ara llibres. Col·lecció “D’on vinc”.

Lloc i data: Barcelona, 2013

 

“Ara sí que sé, i en tinc un record viu, que jo era un nen tímid, espantadís, d’una certa fragilitat, temorós, poc llançat, quiet i callat. […]

GLOPS DE VIDA

14/09/2013|

 

Títol: Glops de vida, dels quaderns de bibliòfil Senhal.   

Autor: Joaquim Nadal

Editat per: Llibreria 22 i Ajuntament de Girona

Lloc i data: Girona, 2013

 

Recull de 200 tuits de Joaquim Nadal (agost 2011-març 2013) seleccionats per Enric Prat i Pep Vila

JORDI NADAL OLLER (Cassà de la Selva, 1929)

14/03/2013|

Laudatio del professor Jordi Nadal Oller a l’acte d’investidura com a doctors honoris causa per la Universitat de Girona dels professors Josep Fontana, Ramon Garrabou i Jordi Nadal. Girona, Centre Cultural la Mercè, 14 de març de 2013. Publicat a Doctor Honoris Causa. Josep Fontana Lázaro, Ramon Garrabou Segura, Jordi Nadal Oller. Girona, UdG, 2013

Rectora magnífica, President del Consell Social, Rector de la Universitat de Lleida, representants de l’Ajuntament de Girona, comunitat acadèmica, amigues i amics, professors Fontana i Garrabou:

La llarga i fructífera trajectòria del professor Jordi Nadal Oller fa molt fàcil de trobar els arguments que l’avalen posats en boca d’altri. […]

DEL CAU A LA VIDA

30/01/2013|

Col·laboració en el llibre Quan em llegiu. Poemes de Narcís Comadira triats i comentats per quaranta-set lectors. Barcelona, Edicions 62, 2013, (p. 47-50).

El cau de l’Agrupament Escolta Sant Narcís de Girona era als baixos de casa Carles, una casa que la família de Carles havia cedit al Bisbat de Girona amb la condició de tenir una dedicació preferent al Seminari diocesà. Darrere una gran portalada s’obre encara ara un pati de còdols. A l’esquerra, una escala d’una certa solemnitat portava a les estances nobles de la casa que allotjaven, en els anys cinquanta, les col·leccions del Museu Diocesà. Al fons, a la dreta del pati, una escala secundària portava als pisos accessoris de la casa, on hi vivien persones vinculades amb el bisbat i, en el darrer pis, hi tenien el seu local les Guies de Girona. A peu pla des d’aquesta mateixa porta s’entrava a un local gran i laberíntic, amb una gran sala a l’esquerra, on es feien les reunions de la Secció escolta i diverses habitacions separades per un pati secundari, on les patrulles de la secció hi tenien el seu cau respectiu. A les parets dels caus de la darrera sala, després del pati, hi havia unes pintures d’un jove Comadira que, en aquella època, com un petit Josep Obiols, es dedicava a pintar Sant Jordis a cavall, amb cara jovenívola i esllanguida, o escenes de la Creació amb jardins esponerosos i fruits prohibits. […]

LA MEVA OPINIÓ SOBRE LES CUP

22/11/2012|

Retorn a les essències del socialisme i del catalanisme popular no condicionat

Col·laboració en el llibre Cop de Cup. Viatge a l’ànima i a les arrels de les Candidatures d’Unitat Popular, de Julià de Jòdar i David Fernàndez.  Barcelona, Columna, 2012

L’actual cap de l’oposició al Parlament de Catalunya, president del grup parlamentari Socialista i històric alcalde de Girona, ens va remetre una resposta oberta a manera de reflexió de llarg abast:

“La política catalana ha viscut més de tres decennis amb un sistema de partits fet de l’herència, el record  i la memòria del passat republicà i la convulsió de la Guerra Civil, la diversitat de fórmules organitzatives en la clandestinitat, el sentit unitari dels moviments socials i veïnals i el nou sistema de partits sorgit de la nova etapa democràtica. Passats prop de 35 anys, la crisi econòmica i la globalització posen en evidència també la crisi del sistema tradicional de partits; els espais de contacte es fan més porosos i volàtils i els moviments socials comencen a desbordar les estructures i la disciplina orgàniques: és en aquest context que sorgeixen les CUP”. […]

L’ESCOLANET DE LA VERGE

07/11/2012|

Col·laboració en el llibre El sofà blau. Migdiades amb el Joan Prat. Tarragona, Dafits, 2012

Joan Prat Carós va arribar a l’Institut de Girona (només n’hi havia un aleshores) després de deixar l’Escolania de Montserrat. Vivia a Celrà amb la seva família en una casa a tocar el bosc, no gaire lluny del cementiri i de l’escola l’Aulet. Portava, segur, un bagatge diferent del que havíem anat fent a empentes i rodolons tota la colla de l’institut. Traspuava simpatia, bon humor, alegria, un punt d’ingenuïtat i no sé si la sorpresa de trobar-se de cop en un món radicalment diferent del que havia conegut i viscut en els seus anys de l’Escolania. Va trobar un camí, un pont, entre Montserrat i Girona a l’escoltisme que, en aquells anys, bevia de les fonts de la litúrgia, de l’estètica i de l’ètica montserratines. L’Institut, per als de lletres, era un refugi recòndit en un dels replans de la torre de l’observatori meteorològic, on un vitalista professor de grec feia l’impossible per parlar-nos de la vida i no haver-nos d’ensenyar grec. Imagino ara, sense que em pugui refiar gaire de la memòria, un Joan Prat ros i d’ulls blaus, d’un aire angelical, xiulant, com a la fotografia, l’alegria de viure una adolescència lliure en contacte amb la natura i disposat a exaltar la bellesa dels paisatges que vivíem. […]

SANT NICOLAU, SERRADURES DEL TEMPS

30/10/2012|

Col·laboració en el volum XIV de Girona a l’Abast Retalls d’història de Girona. Girona, 2012. Text ampliat, anotat i amb annexos, de la conferència “Sant Nicolau, de fàbrica a església: un episodi singular”, pronunciada a l’Auditori Narcís de Carreras de Girona amb motiu de la presentació del volum XIII de Girona a l’abast, el dia 27 d’octubre de 2009. Text publicat també en el Segon llibre de família.

En un espai obert, prop de la Via Augusta, a tocar del riu Galligants, a uns centenars de metres del recinte fortificat de Girona s’hi desplegava en l’antiguitat romana l’activitat d’una vil·la. Més endavant, en l’espai abandonat d’aquesta vil·la hi trobem un cementiri i també una tomba monumental que evolucionaria cap a capella funerària i finalment esdevindria església. Ens trobem en el pas de dos camins que condueixen a la vall de Sant Daniel i a la muntanya de Montjuïc, i en un punt on a partir del segle x tenim constància documental del monestir de Sant Pere de Galligants. Sant Pere i Sant Nicolau, l’hort del monestir, diferents cementiris d’èpoques diverses, units i separats alhora, deslligats en els seus orígens i agermanats en el servei litúrgic del burg de Sant Pere. Fet i fet, més de mil anys d’història documentada i gairebé dos mil si ens referim a les diverses evidències arqueològiques que es remuntarien als espais de la ja esmentada vil·la. […]

DE “GIRONA LA MORTA” A LA “GIRONA NOVA”

24/05/2012|

Conferència pronunciada en el marc del cicle sobre “El govern de la ciutat II: de la Guerra del Francès a la fi del franquisme”, organitzat per l’Ajuntament de Girona. Girona, Arxiu municipal, 24 de maig de 2012. Text publicat en el llibre El Govern de la ciutat (II). De la Guerra del Francès a la fi del franquisme. Conferències a l’Arxiu Municipal 7, 2012 (pàg. 119-172).

  […]

LES MEVES HORES ANGLESES

01/12/2011|

Introducció a la reedició de Hores angleses, de Ferran Soldevila, a cura d’Enric Pujol. Barcelona, adesiara, 2011

Al començament del 1970, el professor Jordi Nadal Oller em va proposar d’anar a Anglaterra, a la Universitat de Liverpool, a ensenyar-hi català i castellà en substitució temporal del professor Joan Lluís Marfany. Vaig dir-li que sí.

Jo havia acabat la carrera de filosofia i lletres, branca d’història general, el setembre del 1969. Tenia vint-i-un anys i havia reduït els dos darrers cursos a les convocatòries de juny i de setembre d’aquell any, després de renunciar a la matrícula oficial de quart i tornar-me a matricular com a alumne lliure de quart i cinquè. Un cop llicenciat, em vaig dedicar a fer la tesina, dirigida pel professor Carlos Seco Serrano, que vaig defensar, a la Universitatde Barcelona, el juny del 1970; el primer semestre d’aquell mateix any havia fet una substitució a l’Institut Milà i Fontanals de Barcelona. Casat a final de juliol, a mitjan setembre emprenia el viatge a Liverpool amb la meva dona. […]