L’ESCOLANET DE LA VERGE

07/11/2012|

Col·laboració en el llibre El sofà blau. Migdiades amb el Joan Prat. Tarragona, Dafits, 2012

Joan Prat Carós va arribar a l’Institut de Girona (només n’hi havia un aleshores) després de deixar l’Escolania de Montserrat. Vivia a Celrà amb la seva família en una casa a tocar el bosc, no gaire lluny del cementiri i de l’escola l’Aulet. Portava, segur, un bagatge diferent del que havíem anat fent a empentes i rodolons tota la colla de l’institut. Traspuava simpatia, bon humor, alegria, un punt d’ingenuïtat i no sé si la sorpresa de trobar-se de cop en un món radicalment diferent del que havia conegut i viscut en els seus anys de l’Escolania. Va trobar un camí, un pont, entre Montserrat i Girona a l’escoltisme que, en aquells anys, bevia de les fonts de la litúrgia, de l’estètica i de l’ètica montserratines. L’Institut, per als de lletres, era un refugi recòndit en un dels replans de la torre de l’observatori meteorològic, on un vitalista professor de grec feia l’impossible per parlar-nos de la vida i no haver-nos d’ensenyar grec. Imagino ara, sense que em pugui refiar gaire de la memòria, un Joan Prat ros i d’ulls blaus, d’un aire angelical, xiulant, com a la fotografia, l’alegria de viure una adolescència lliure en contacte amb la natura i disposat a exaltar la bellesa dels paisatges que vivíem. […]

SANT NICOLAU, SERRADURES DEL TEMPS

30/10/2012|

Col·laboració en el volum XIV de Girona a l’Abast Retalls d’història de Girona. Girona, 2012. Text ampliat, anotat i amb annexos, de la conferència “Sant Nicolau, de fàbrica a església: un episodi singular”, pronunciada a l’Auditori Narcís de Carreras de Girona amb motiu de la presentació del volum XIII de Girona a l’abast, el dia 27 d’octubre de 2009. Text publicat també en el Segon llibre de família.

En un espai obert, prop de la Via Augusta, a tocar del riu Galligants, a uns centenars de metres del recinte fortificat de Girona s’hi desplegava en l’antiguitat romana l’activitat d’una vil·la. Més endavant, en l’espai abandonat d’aquesta vil·la hi trobem un cementiri i també una tomba monumental que evolucionaria cap a capella funerària i finalment esdevindria església. Ens trobem en el pas de dos camins que condueixen a la vall de Sant Daniel i a la muntanya de Montjuïc, i en un punt on a partir del segle x tenim constància documental del monestir de Sant Pere de Galligants. Sant Pere i Sant Nicolau, l’hort del monestir, diferents cementiris d’èpoques diverses, units i separats alhora, deslligats en els seus orígens i agermanats en el servei litúrgic del burg de Sant Pere. Fet i fet, més de mil anys d’història documentada i gairebé dos mil si ens referim a les diverses evidències arqueològiques que es remuntarien als espais de la ja esmentada vil·la. […]

DE “GIRONA LA MORTA” A LA “GIRONA NOVA”

24/05/2012|

Conferència pronunciada en el marc del cicle sobre “El govern de la ciutat II: de la Guerra del Francès a la fi del franquisme”, organitzat per l’Ajuntament de Girona. Girona, Arxiu municipal, 24 de maig de 2012. Text publicat en el llibre El Govern de la ciutat (II). De la Guerra del Francès a la fi del franquisme. Conferències a l’Arxiu Municipal 7, 2012 (pàg. 119-172).

  […]

LES MEVES HORES ANGLESES

01/12/2011|

Introducció a la reedició de Hores angleses, de Ferran Soldevila, a cura d’Enric Pujol. Barcelona, adesiara, 2011

Al començament del 1970, el professor Jordi Nadal Oller em va proposar d’anar a Anglaterra, a la Universitat de Liverpool, a ensenyar-hi català i castellà en substitució temporal del professor Joan Lluís Marfany. Vaig dir-li que sí.

Jo havia acabat la carrera de filosofia i lletres, branca d’història general, el setembre del 1969. Tenia vint-i-un anys i havia reduït els dos darrers cursos a les convocatòries de juny i de setembre d’aquell any, després de renunciar a la matrícula oficial de quart i tornar-me a matricular com a alumne lliure de quart i cinquè. Un cop llicenciat, em vaig dedicar a fer la tesina, dirigida pel professor Carlos Seco Serrano, que vaig defensar, a la Universitatde Barcelona, el juny del 1970; el primer semestre d’aquell mateix any havia fet una substitució a l’Institut Milà i Fontanals de Barcelona. Casat a final de juliol, a mitjan setembre emprenia el viatge a Liverpool amb la meva dona. […]

GIRONA I EL FUTUR

06/11/2011|

Presentació de l’opuscle “La política: un compromís de present i de futur”, editat per la Federació del PSC de les comarques gironines amb motiu de les eleccions generals de 2011

Ernest Lluch ens va ensenyar moltes coses. L’austeritat, la simplicitat. Les ganes de viure: la valoració del futbol, la música, la vida. I també la política. Ens va ensenyar a fer política i, sobretot, a fer campanya amb una sabata i una espardenya. A estudiar i treballar molt, a córrer món. A llegir i escriure. […]

NOVES VIDES AMB NOM

20/10/2011|

Títol: Noves vides amb nom

Autor: Joaquim Nadal i Farreras

Editat per: CCG Edicions

Lloc i any: Girona, 2011

“A finals de 2005 vaig publicar Vides amb nom, un recull de pràcticament totes les meves “notes sobre persones” escrites des de 1970 fins el mateix 2005. El recull […]

NOVES VIDES AMB NOM

20/10/2011|

Presentació a Noves vides amb nom, de Joaquim Nadal. Girona, CCG Edicions, 2011

A finals de 2005 vaig publicar Vides amb nom, un recull de pràcticament totes les meves “notes sobre persones” escrites des de 1970 fins el mateix 2005. El recull heterogeni de trenta-cinc anys aplegava més de setanta notes escrites i publicades en llocs molt diversos. […]

PREMI MANUEL BONMATI

15/06/2011|

Col·laboració en el llibret Rotary Club de Girona. 1980-2010 30è aniversari. Girona, Rotary Club Girona, juny 2011

Els trenta anys de vida del Rotary Club de Girona són una bona oportunitat per a ponderar l’aportació continuada del premi Manel Bonmatí.

Girona ha esdevingut cada cop més una ciutat de novel·la. Tema de creació literària; narrativa, assaig, poesia, ficció […]

PERE MASSANA, SEMBRAR I COLLIR

15/05/2011|

Col·laboració en el llibre 2011 estrelles. Sant Gregori, Tot Esport i Comunicació SL – Gastronomia i Oci, 2011

Hi ha un racó a la ciutat vella que no veu mai el sol. Els carrers són massa estrets, fets a la mida dels homes o potser dels carros, però no dels cotxes; les cases es van […]