Revista del Baix Empordà, núm. 42. Setembre 2013 (pàg. 101-106)

Josep Pla, a la seva guia La Costa Brava (1a ed. en castellà com a Guía general y verídica, Destino, 1941, La butxaca ed. 62, 2009), parla de la Fosca i ens diu “jo he conegut aquesta platja verge de construccions estiuenques”. Estem parlant dels primers anys del segle XX quan, com el mateix Pla explica, pràcticament només existia “al racó de garbí la casa dels senyors Matas, tan hospitalària” i un conjunt de masos escampats en la línia dels turons i els seus camps de blat i de vinya fins davallant fins a la mateixa platja. Era “un paisatge molt dolç, de corbes llargues, de terres cultivades”…”prodigiosament suau i equilibrat, d’una fina coloració verd poma a l’hivern, encegat a l’estiu pels rostolls daurats, d’una gran elegància lineal”. El mateix 1900, a la Fosca de baix, es van fer les primeres edificacions i en el primer terç del segle XX es va construir l’Hotel Jeroglífic, promogut pel senyor Remigi Tauler i inaugurat el 4 de febrer de 1912; es va urbanitzar, a partir de 1925, el barri de la Fosca de dalt, i el 1934 la família Oller sota l’impuls de Francisco Oller, de Cassà de la Selva amb establiments a Cassà i a Reims, va transformar la casa Matas, a la platja de Sa Tamardia, en l’Hotel Rocafosca.

L’atractiu de la platja devia ja ser molt evident, tant per a gent de fora com per als veïns de Palamós, i algunes imatges ens mostren competicions, entre sorprenents i divertides, com la  de natació amb para-sol que aporta una imatge insòlita i poc coneguda del mar a tocar mateix de la roca del ganxo i que es correspon a la festa del 29 de juny de 1914, de la qual hi ha, també, altres imatges de la platja i del penya-segat de davant de mar ple de gent gaudint de la festa.

En aquesta anys, tota la primera línia de mar va anar veient com sorgien cases amb parcel·les més o menys grans, i algunes amb jardins i horts immensos. Pere Trijueque, amb una aportació molt documentada, al detall, Palamós pedra a pedra, rajol a rajol: evolució de l’estructura urbana  i Albert Segú i Vilahur a les seves Memòries de la Fosca, n’han fet un seguiment molt minuciós. La suma d’aquests dos llibres dibuixa un món nou que esborra la visió primigènia de Pla, despullada de cases. Havia arribat l’estiueig com un fenomen més local abans que el turisme esdevingués un fenomen plenament internacional.

Un cop acabada la Guerra Civil, la colònia d’estiuejants es va anar ampliant i consolidant i, molt en l’estil de l’època, en la línia del predomini del nacional-catolicisme, es va ocupar de dotar la platja d’una església per acollir el culte durant els mesos d’estiu, després d’uns anys amb misses celebrades a l’Hotel Jeroglífic, en unes instal·lacions considerades precàries i poc decoroses. Albert Segú ha recollit els primers moments de la polèmica, quan els dos barris de la Fosca competien per acollir la capella i quan, fins i tot, molts creien que  no calia i que una millora substancial de la carretera de la Fosca a Palamós, urbanitzada i ombrejada adequadament, havia de convertir la pràctica dominical en un passeig agradable per anar a missa, comprar el diari i fer el vermut.

El fet és que, finalment, després dels dubtes inicials, l’any 1945, en una reunió a la casa dels senyors Solà-Albeverio, la senyora Angèle Oller Viader va proposar la construcció d’una capella. La idea va ser rebuda amb un punt d’escepticisme i l’entusiasme moderat d’algunes senyores més de missa. Malgrat tot, la idea va continuar endavant. La senyora Maria Torras de Tarrés va oferir la cessió dels terrenys necessaris, en nom d’ella i del seu marit.

Antoni Badrinas va redactar un avantprojecte que va servir perquè el bisbe, Josep Cartanyà, donés el seu vistiplau a la iniciativa i, així, ja amb un projecte de l’arquitecte Damià Ribas, es va donar l’impuls definitiu a la construcció, després d’una reunió entre els senyors Rafel Solà Cordomí, Joaquim Nadal Vilallonga i Josep Farreras Ventura. El senyor Solà es va oferir per avançar els diners, fer-se càrrec del cost de les obres i rescabalar-se’n, successivament.

Les obres van començar el 2 de juny de 1946 i a finals de setembre del mateix any ja es podien donar per acabades. Havien costat 84.794 pessetes amb 40 cèntims, segons detall que expliquem a l’annex I. El cost de les obres es va cobrir entre 1946 i 1950 amb donatius, col·lectes, tómboles i participacions de la rifa de Nadal. Per tal de liquidar definitivament el cost de les obres i saldar el deute amb el senyor Solà, l’any 1950 es va fer una derrama entre els propietaris de les cases, a raó de 375 pessetes per casa amb un sobrant de 579,60 pessetes.

Els contribuents més destacats foren el senyor Joaquim Nadal Vilallonga, amb 5.875 pessetes, derrama inclosa; el senyor Rafel Solà 5.875 pessetes, a més d’haver avançat tots els diners; el senyor Josep M. Tarrés 5.375, que incloïen el cost dels terrenys, i el senyor Josep Farreras, també amb 5.375 que incloïen l’aportació de la fusta.

El dia 7 d’abril de 1947, el rector de Sant Joan de Palamós, mossèn Gaspar Coll, va beneir la capella; el dia 10 d’abril de 1947 s’hi va celebrar el primer matrimoni

[1] i el 27 de juliol de 1947 (vegeu les fotografies), el bisbe de Girona Josep Cartanyà va beneir la campana que havia estat donada pel senyor Josep M. Piera i Caparà.

Pocs anys més tard, el 14 d’agost de 1952, es va beneir la imatge de la verge de l’Assumpció  que, mostrada en una tarima decorada amb flors davant de can Foret, fou traslladada en processó des del passeig fins a la capella. El cost de la imatge va ser de 12.125 pessetes i hi van contribuir les famílies Tarrés, Farreras, Nadal-Abella, Tolosa, Casanovas, Matamala, Nadal-Oller, Sánchez, Solà- Albeverio, Vila, Mateu, Foret, Casals, Dalmau, Vilahur, Segú, Hotel Rocafosca, Oliver, Cabanyes i vídua Bech.

Mentre, des de la mateixa inauguració, els estiuejants van anar fent aportacions singulars per completar l’embelliment, el mobiliari i els ornaments de la capella:  l’any 1947 les famílies Nadal-Oller i Tarrés es van fer càrrec del cost del Sagrari; la senyora vídua la Rosa d’un finestral amb la imatge de Sant Antoni; l’any 1949, la família Cabanyes es féu càrrec del finestral de Sant Jaume i de la columna que havia d’aguantar la pica d’aigua (donació de la família Nadal-Oller); la senyora vídua La Rosa es feia càrrec del finestral de Sant Tristany. L’any 1950, la família Solà-Albeverio es va fer càrrec del finestral de Santa Rosa, la família Farreras-Forns del finestral de Santa Teresa i la senyora vídua La Rosa de la petita finestra del costat de la porta.

L’any 1955, la família Cabanyes va regalar una creu de ferro forjat i esmalts.

Finalment, l’any 1957, es va adquirir un calze, obra de l’orfebre barceloní M. Morató, amb un cost de 6.460 pessetes, que van ser assumides per estiuejants i propietaris retornats i noves famílies propietàries: Arau-Comabella, Wallin, Balcázar, Arañó, Foret, Martino, Massa, Nadal-Vidal, Besga, Rocamora, Llonch, Corominas, Sànchez i Prats.

Es pot dir que es va trigar una dècada a concloure el procés de materialització i ple equipament de la capella de Santa Maria que, encara avui, mostra la seva silueta blanca emergint amb prou feines entre edificacions veïnes, que l’han anat voltant i encotillant. Podem trobar una bona colla d’altres capelles al llarg de la costa, amb orígens diversos, sovint similars, totes promogudes i impulsades majoritàriament per les colònies d’estiuejants.

Tota aquesta informació prové de les notes “Historial de la Fundación de la capilla de ‘la Asunción’ de la Fosca”, que va deixar escrites la senyora Maria Teresa Forns Navarro de Farreras, amb un encapçalament que és l’acta de la benedicció de la campana el dia 27 de juliol de 1947, sota el padrinatge del senyor Josep M. Piera i Caparà i la senyora Rosa Albeverio de Solà. Signen el senyor Bisbe, els rectors de Palamós i de Sant Joan, la padrina Rosa Albeverio, el senyor Josep M. Tarrés en nom del padrí i, a continuació i fins on hem pogut identificar, les signatures:

Lluís Guillaumes (rector de Sant Antoni), mossèn Benjamí Bonet, Antonio Badrinas, M. Torras de Tarrés, Rafael Solà, Maria Teresa Solà, … Castellà, J. Badrinas de Castellà, … de Cabanyes, Montserrat de Cabanyes, Maria del C. Ballús, mossèn Pablo Camós, J.M. Noguera, Angèle Oller de Nadal, …Salat, Montserrat Farreras de Nadal, Manel Nadal Oller, Maria J. de Cabanyes, Jaume de Cabanyes, O. Casadevall, Joaquim Nadal Vilallonga, Jorge Nadal, Lluís Nadal, Josep Serra, J. Badrinas, MM Badrinas, Lluís M.Tarrés, Francisco Ballús, mossèn Javier Cochs, José Farreras Ventura, Maria Teresa Forns de Farreras, mossèn Ferran Forns, Joaquim Badrinas, Maria Dolors Tarrés, Antoni Tarrés, Román la Rosa, Beatriz Melgar, J.R. Cano, C. Fornés, José Bech,… Hamparzuniach, Dr Duarte, Luís Martínez, Enriqueta Martí, …, …, Isabel Vilahur,… , Agustín Ensesa, Joaquima Bonet de Ensesa, M.S. de Ballús, M. Ballús, Pilar Vilahur, Magdalena Torredecoll, J. Güell, Núria Ensesa Bonet, Alejandro Vila, M. Josefa Sáenz de Valluesca de Baeza, Eduardo Baeza, Maria Teresa Ballús, Maria Trías, …, Maria Pilar Matas, Nela Massa Sánchez, …, Ivonne de Bayard, Pepita Pallé,…, M. Miss vda de Veiga,, …, …Gommés, Carmen Pita de Tonson, J.P. de Botella, P. Pallés, M. Carmen J. de Rodríguez, Dolores de Cano, Maria Eugenia Veiga, Enrique Veiga, … Rodríguez, Maria J. Ballí Soldati, …, JM Pagès, José M. Casamada, Rosa Güell de Casamada, Carmen Casamada, M. Mateu, Pilar Massa, José Banús, Maria Rosa Hernández, Elena Noguera, Pilarín Banús, …, Victoria Nicolás, Rosalia S. De Gomar, Ana Ball-Llovera, Eduardo Tolosa, Lucía Sarró de Tolosa, Maria Manuela Pérez… viuda de Bufalá, Concepción Abella de Nadal, Manuel Nadal Vilallonga, Manuel Nadal Abella, Maria Reyes Badal, José Nadal Abella, Isabel Serrahima de Nadal, Tristán la Rosa.

El repàs dels testimonis gràfics, relativament abundants, alguns de fotògrafs locals o internacionals molt prestigiats, ens permet observar el canvi físic i urbà successiu de la Fosca des dels primers anys del segle XX fins el moment de l’acabament de la capella. En les primeres imatges predominen els espais buits, el relleu, els camps, la carretera com un tall als turons que separen la Fosca de Palamós, cap Gros com una massa imponent que domina l’arrencada de l’arc de les dues platges. Els dos nuclis van agafant la seva personalitat i per darrere de la Roca Fosca i la pineda de can Vilahur, el paisatge agrari, d’una ruralitat absoluta acompanya els estiuejants pels camins de Sant Esteve. Aquest castell convertit en masia, i ara en ruïna, marcava el punt àlgid dels orígens medievals de Palamós, i senyorejava un paisatge de rostolls, de romagueres, de figueres i vinyes que es perdien fins les poques clapes de bosc que existien fa més de cent anys. A l’angle de sota cap Gros i a tocar de Sa Tamardia, la terrassa de l’Hotel Rocafosca, des de 1934, era com la coberta d’un vaixell que projectava la mirada dels clients fins als relleus de Castell i de l’Agulla, i es perdia en l’horitzó esmaltat per la taca de les illes Formigues. Passada la Guerra Civil, el món rutilant del turisme necessitaria el contrapès benpensant de la religió i fou així com en les postals més recents, dels primers anys cinquanta, s’estableix un diàleg obert entre la capella i la terrassa de l’hotel.

Però per molt que la nova capella vetllés per les ànimes dels estiuejants, els cossos feien de les seves i, de nit, les corredisses en els passadissos del camí de ronda, a Sa Tamardia, i a la mateixa platja, buscaven els primers moments de la promiscuïtat entre els turistes i alguns dels empleats de l’hotel o els barquers de la platja, i alguns joves estiuejants dels més agosarats i menys acomplexats. Eren els signes dels temps que no trigarien a passar pàgina i mirar el futur amb un punt de frivolitat i hedonisme que la més immediata postguerra havia volgut fer desaparèixer.

 

Annex. El finançament[2]

 

Cost                                                                                                               84.794,40

1946     Donatius                                                   24.750

Col·lectes i tómboles                                             3.869

Total any                                                                 28.869                          -56.175,40

1947     Donatius                                                   12.295

Col·lectes i tómboles                                            6.274

Total  any                                                                18.569                          -37.606,40

1948     Donatius                                                     6.250

Col·lectes i tómboles                                         12.298,80

Rifa de Nadal                                                          4.000

Total any                                                               22.648,80                    -14.957,60

1949     Donatius                                                     1.250

Col·lectes                                                                   4.415,35

Rifa                                                                               1.885

Total any                                                                  7.550,35                       -7.407,25

1950     Derrama a 375                                        5.500

Col·lectes                                                                  2.486,85

Sobrant                                                                                                                  579,60

 


[1]  Mossèn Ferran Forns Navarro va presidir el matrimoni entre Manel Nadal Oller i Montserrat Farreras Forns.

[2] Les aportacions ordinàries es reparteixen en el període de 1946 fins a 1950, que és l’any de la derrama i liquidació del cost de les obres. En els documents confegits per la Sra. M. Teresa Forns Navarro hi figura la relació, any a any, de les aportacions dels veïns. La relació, sense les quantitats i només amb l’any de l’inici de les aportacions és com segueix:  1946, Srs. Tarrés, Matamala, Farreras Casanovas, , Joaquim Nadal, Solà, Vila, Bech, Segú, vídua Veiga, Hotel Rocafosca, Oliver, Badrinas, Serra Pagès, Casamada, la Mata, Ensesa, BallúsDirector General de Seguretat, Soler y Roig, Guarro, Martínez, Coll, Cardona, Grau, Recolons, Girabent, Pallarès, Pallí, vídua Ensesa; 1947,  Sánchez , Mateu, Foret , Dalmau, Pedro Petit, Hamparsumiach, Llorente , Puigbó, vídua Trías;  1948, Manuel Nadal, Tolosa, Calm, Sres Abella, Vilahur; 1949,  Garí. 1950, Tauler, Roura.