El Punt Avui

Antoni Cayrol (Sallagosa, 4-11-1920/ Perpinyà, 11-9-2011), va decidir lligar el seu nom a la seva terra , i va associar tota la seva producció literària a Jordi Pere Cerdà.

Passats dos anys del seu traspàs, amb colofó de desembre de 2013, s’acaba d’editar la seva Poesia Completa (Ed. Viena, 2013). Ha tingut cura de l’edició Marie Grau i hi fa un pròleg Àlex Susanna.

Seduït de fa temps per les seves Contalles de Cerdanya (1959), havia anat seguint, poc o molt, les seves proses de caire biogràfic i memorialístic (1988, i Finestrals d’un capvespre, 2009), o de novel·la (Passos estrets per terres altes, 1998). I només havia tingut ocasió de manera esporàdica d’acostar-me a la seva obra poètica amb alguna de les edicions bilingües recents.. Però mai no he arribat a tenir l’Obra poètica que, el 1966, va editar Pere Verdaguer, i se’m va escapar de les mans i mai més no vaig recuperar l’Obra Completa que li va editar Columna el 1988. L’he estat buscant sovint en llibreries de segona mà, però aquest era un llibre novíssim del tot exhaurit i introbable, potser fins i tot saldat a darrera hora en els avatars del món editorial català. Vivia resignat a tirar de llibres i edicions individuals, sempre amb una visió parcial i molt incompleta.

Finalment, però, tenim aquesta edició disponible i feliçment editada. Marie Grau explica clarament l’abast de l’edició: “La Poesia Completa que presentem avui no reuneix –com tampoc no ho feien les precedents- la totalitat de la seva producció. Completa ho és en el sentit de plena i acabada”.

Àlex Susanna insisteix en aquesta qüestió i ens recorda que “estem davant d’una obra regida per un afany totalitzador, i que en conseqüència se’ns lliura com un tot les parts del qual estan d’allò més travades i cohesionades”.

Anem, ara, al món Cerdà. Però abans hem de recordar que la majoria de la gent, quan parlem de la Cerdanya, en parlem amb ulls de fora, amb una mirada embadalida però, potser, inevitablement distant. És igual que faci un any, o deu, o un segle, que els catalans anem a la Cerdanya. Podem anar-hi a fer “excursions científiques”, amb finalitats artístiques, filològiques o merament geogràfiques, podem buscar-hi ombra i refugi tot fugint dels moments més xardorosos de l’agost, podem acostar-nos-hi seduïts i encantats per la neu que llisca suau sota els peus dels esquiadors.

Hi ha un món més ancestral i  profund, d’arrels atàviques, d’estructures agràries i ramaderes, de lligams familiars i de propietat. Hi ha una Cerdanya profunda marcada pel fred i l’aïllament secular i les dificultats d’accés. Les revolucions del ferrocarril, primer, i del túnel, dels túnels hauríem de dir, són relativament recents  i només fa algunes dècades que han adquirit un paper secundari els altres accessos per colls i collades. El turisme massiu és de fa quatre dies i la moda de les pletes imita, barroerament, però no igualarà mai les construccions potents dels grans casals. Hi ha, també, un país de frontera. De múltiples fronteres, amb filtres més o menys severs segons els temps i els règims polítics dominants a Espanya i a Europa. Hi ha, esclar, la ferida, les ratlles que separen. Sort que els sentits, principalment la vista, no perceben les ratlles imaginàries que ho volen separar tot i no separen res.

Això i més és l’univers poètic de Jordi Pere Cerdà. S’hi ha d’haver nascut i s’hi ha d’haver viscut per copsar tota la força, tota la intensitat, la profunditat, la duresa i la cruesa, la delicadesa i la sensibilitat d’aquests poemes. Els ocells, els arbres, la terra, la gent, els treballadors, els combatents, els resistents, la memòria recent i la memòria remota. Ara potser, tímidament, podré entendre millor els topants de la Cerdanya i posaré contorns, perfils d’humanitat secular a la densitat acumulada en els prats i les feixes.

Segur que Àlex Susanna em permetrà que el manllevi per concloure i explicar-ho millor: “Forma així aquesta obra tot un món: el món cerdà. Espaiós, obert i tancat, lluminós i alhora ombrívol, dolç i feréstec, aspre i suau, violent i serè, terrenal i còsmic, sempre igual i diferent a si mateix, i tan local com universal en els seus propòsits”.

 Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.