Diari de Girona

D’aquí poc més d’un mes es farà a Llançà el lliurament del premi Gat Perich al dibuixant, ninotaire, caricaturista, humorista Toni Batllori.

La cita anual de Llançà estarà plena d’evocacions i ressonàncies emotives. Jaume Perich, el primer. L’origen de totes les coses, la causa i principi d’una congregació insòlita. L’impuls per deixar-ho tot i agafar-se un dia diferent, la voluntat compartida d’un viatge en tren, un dinar tranquil, una trobada d’amics, l’oportunitat de fer-ne de nous. El mar i la primavera tot just intuïts. Residus d’hivern i brots de primavera. Els últims ametllers i les primeres ginestes.

Llançà proveeix l’escenari i congrega les voluntats que mouen els amics de Perich, que el reviuen i rescaten cada any de l’oblit. És la tenacitat premiada, la intuïció reconeguda, la generositat a prova. Llançà és, el dia del premi Gat Perich, un mosaic heterogeni de diversitat i sensibilitats que han deixat les ocupacions quotidianes i desfilen il·lusionats des de Barcelona cap als abruptes finals de roques pelades i fosques de la plana empordanesa que s’allarga prop del mar. Josep M. Salvatella s’ho mira ara plàcidament, esbossant un somriure de tranquil•litat sorneguera i poètica.

Totes les cròniques han recollit el perfil biogràfic del seriós humorista Toni Batllori. L’exercici diari de disciplina i imaginació de la tira de La Vanguardia justifica tot sol el reconeixement d’aquest any. Hem passat de la columna de Peridis al tamboret de Batllori. De la reiteració magnífica de l’uixer Martínez i mil Pujols a l’univers polític i galàctic de les convulsions del post-mil•leni. Els sotracs de cada dia, els bigotis més sonats, les polèmiques més dures, les guerres més absurdes, les relliscades més espectaculars. De traç segur i insinuant els trets més distintius de la fesomia dels personatges els identifica amb una total precisió. En la tira de Batllori hi ha intenció i discurs, sentit crític i distanciament irònic. Darrere el patetisme esperpèntic el somriure despreocupat. Les grans polèmiques, els drames de grans titulars s’engrunen en el ridícul de la retina descriptiva del dibuixant.

Però cap biografia no ha relatat la història més singular del dibuixant Batllori. Avui surt el número 500 de la revista “Catalunya Municipal” que des de 1986 publica la Federació de Municipis de Catalunya. Amb fidelitat i eficàcia provadíssima, Batllori ha fet cinc-cents acudits al voltant del món local. Les relacions amb Madrid, les relacions entre governs, les relacions dels ajuntaments amb la Generalitat, les lleis més àrides, les ordenances més avorrides, els canvis en el món local han desfilat ordenadament davant el llapis de Toni Batllori, que ha subratllat sempre els valors del municipalisme.

Deixeu-me doncs reivindicar ara “Catalunya Municipal” i aquest maridatge feliç i fidel que dura gairebé en un anonimat recíproc des de fa prop de vint anys. Potser la mateixa dispersió i diversitat del món local no mereix tanta atenció com altres de les seves obres, en un món de grans titulars i de no gaire coses petites.

El món de les coses petites, el món local, la vida quotidiana, la proximitat total dóna grans resultats silenciosos. Ara potser descobrim i valorem que fa tants i tants anys que Toni Batllori fa companyia i ajuda a somriure el món local de Catalunya.

Ens trobarem també a Llançà per celebrar-ho.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.
 
(Aquest article forma part del recull Vides amb nom. Girona, CCG Edicions, 2005. pàg 237-238)