Pròleg a Construccions agràries. Col·lecció “Guia d’integració paisatgística” núm. 3. Barcelona, DPTOP, 2010

La política de paisatge del Govern de Catalunya ha donat ja fruits legislatius, àmbits de reflexió i anàlisi, i propostes pràctiques d’intervenció. És des d’aquesta triple dimensió que adquireixen un paper rellevant les guies d’integració paisatgística que hem anat editant i de les quals aquesta sobre les Construccions agràries n’és la tercera.

Neix d’una necessitat evident i sorgeix de la constatació d’un problema important encara no resolt. El paisatge agrari ha experimentat una transformació accelerada en els darrers temps, tant per la reducció de la població activa dedicada a aquest sector, com per l’aparició de noves tècniques de conreus i nous conreus, i també per la irrupció de nous materials i nous sistemes constructius que han alterat pràctiques seculars que semblaven ben arrelades en el paisatge.

 La precarietat de mitjans i les dificultats que han presidit sempre la vida pagesa es veu ara agreujada per problemes de preus i de comercialització, i per unes polítiques agràries en els àmbits supraestatals que, sovint, desconcerten i plantegen seriosos dubtes sobre el paper que les administracions atribueixen al sector primari.

Vull deixar clar aquí que la reflexió del Govern de Catalunya sobre el paisatge agrari es fa des d’aquesta perspectiva i posant en un primer pla la funcionalitat de l’activitat agrària i el seu paper en un model d’equilibri social, que no seria possible sense la pagesia.

Així, doncs, la reflexió sobre el paisatge no és una reflexió superficial, feta des de plantejaments estètics i des d’una òptica urbana i elitista. Neix de la preocupació intrínseca per facilitar la vida a pagès i per la voluntat expressa de facilitar les coses i no de complicar-les més. I neix del convenciment del gran futur que espera al sector agrari, tant des del vessant de la producció, comercialització i transformació dels productes com en el terreny del desenvolupament de l’agroindústria com a camí a explorar per a dotar la pagesia de noves expectatives i d’un nou futur. En aquest aspecte és també indubtable que a la funcionalitat primigènia de l’agricultura i de la ramaderia s’hi afegeix, ara, el paper complementari del lleure, de la cultura, de la gastronomia i del turisme rural.

El punt d’equilibri entre l’activitat principal, les activitats complementàries, la geografia i la geometria dels conreus, i els valors del paisatge és el que reclama avançar per un camí d’excel·lència que faciliti al màxim tots els sectors d’activitat i els integri en orientacions compartides nascudes de la compatibilitat recercada.

Si partim d’aquesta reflexió, les qüestions que giren al voltant de les construccions agràries poden ser plantejades amb sentit pràctic i voluntat eficient. Des d’una visió molt pragmàtica dels problemes i des de la constatació que les orientacions nascudes de la lògica no tenen ni major cost ni major complexitat.

La recerca de la idoneïtat dels emplaçaments ve marcada per la topografia i la funcionalitat. El rebuig de materials impropis i elements estranys ha de néixer de la capacitat de proporcionar elements integrats amb les mateixes prestacions, i amb preus competitius. Les estructures de cobertes, els elements de formigó prefabricat, els elements auxiliars de tancament no cal que siguin de materials agressius, de formes innòcues, i de colors arbitraris. No hauria de ser difícil foragitar del paisatge agrari banyeres, somiers, plàstics, bidons, materials reciclats però impropis.

Tampoc cal que aquestes reflexions es fonamentin en una suposada naturalització idònia que no es correspon amb la història. L’equilibri aparent del nostre paisatge agrari, alterat per la irrupció de nous materials en les darreres dècades, només és una visió quimèrica i idealitzada d’un procés de selecció natural que ha garantit la pervivència dels materials més sòlids i la desaparició dels més febles i intrusos.

Però, avui, l’adaptació dels colors, de les formes i dels emplaçaments,la integració dels accessos, la utilització de materials adequats passa per reconèixer que la vida a pagès al segle XXI ha de permetre unes condicions d’igualtat que en el passat no havien existit.

Els exemples i gràfics que es presenten en aquesta guia posen de manifest que estem davant d’objectius possibles sense cap minva per a la competitivitat i la confortabilitat de la vida pagesa. Són orientacions que permeten triar abans de les decisions i que ajuden a millorar una visió del nostre camp, avui alterada massa sovint. Un darrer exemple ens orientarà. Hi ha qui en benefici de la superfície terrosa voldria els camins rurals sense asfalt, sempre només amb sauló. Però avui hi ha textures i pintures suficients per tal de donar al formigó o a l’asfalt unes connotacions terroses sense necessitat de claudicar davant de carreteres enllotades al primer terrabastall de pluges amb l’arribada de la tardor per més trencaaigües que es facin. No es tracta, doncs, de maquillar la realitat, sinó de submergir-nos-hi i posar tot el coneixement a disposició de les qualitats contemporànies de la vida a pagès. Vull dir que si a les cabines dels tractors hi ha aire condicionat no es deu poder entendre que els tractors hagin de tornar del camp a la casa trepitjant sempre el mateix fang que acaben de llaurar.