Diari de Girona

Aquest diumenge he fet un recorregut reconfortant. No podia faltar, és clar, la cita de primera hora al Pont de Pedra per comprar diaris i esmorzar. Hem comentat amb la Nuri l’article anterior i l’impacte entre els lectors de comprovar com el paisatge urbà canvia i sovint no ens n’adonem. La mateixa Nuri ho va comentar amb en Pere Petit fill, que no l’havia llegit. Ha estat un matí diferent perquè prop de les deu, a la plaça del Vi, a la Rambla, al Pont de Pedra, ja hi havia moviment, més de l’habitual, perquè els comerços obrien i es despertaven, a poc a poc, les persianes de les botigues. Amb alguna botiguera hem comentat el resultat d’aquests dies i amb alguna altra el risc que el barri vell es vagi omplint només de bars i hi hagi una reculada definitiva del petit comerç. Però estic segur que això no passarà si es compleix l’ordenança de bars que fixa distàncies i límits, i ho podria fer més encara.

He quedat també un moment amb l’Anna Pagans a la plaça de l’Oli per donar-li un petit llibre que hem reeditat des de la Generalitat, dedicat a la literatura de muntanya. Però abans he passat un moment per la Cambra de la Propietat Urbana, on en Julio Alesanco exposa els seus treballs de marqueteria en fusta de tots colors i textures, fruit de molts anys de feina i paciència, i gràcies als bons oficis del president de la Cambra, en Joan Terradas.

Després he fet un recorregut amb cotxe, des de Vilablareix a Santa Coloma, per la nova carretera, que quedarà completada a finals d’any; he continuat per la carretera de Santa Coloma a Vidreres, que ja va ser renovada del tot ara fa poc més d’un any, i he trencat a Mallorquines per anar a buscar l’N-II al revolt del Rolls.

Des d’aquí he pogut veure el bon ritme dels treballs de l’A-2 des de Maçanet fins a Caldes, i al trencant de Franciac he enfilat la nova autovia fins a l’entrada sud de Girona per Fornells. He continuat per la variant de l’N-II fins a la carretera dels Àngels i he tornat a entrar a Girona pel carrer del Carme.

El conjunt del recorregut m’ha semblat excel•lent i de bones prestacions. Les carreteres que corresponen a l’Administració de la Generalitat no em correspon de jutjar-les. Només puc dir que en molts indrets de Catalunya mai no hi havia hagut una inversió tan constant en manteniment, senyalització, reforços de ferm, millora de cruïlles i realització de millores integrals de carreteres amb ànim de superar una etapa de carreteres per trams. Aquest és el simbolisme principal de la carretera de Santa Coloma.

Però avui el que de veritat m’interessa subratllar és el canvi determinant que s’està produint a l’N-II. Finalment ja tenim el tram de Caldes a Fornells en servei, el tram de Caldes a Maçanet en obres, el tram de Maçanet a Tordera a punt de licitar. Així, podem dir que per primera vegada s’entreveu una acció prou continuada i eficaç per intuir en el calendari un horitzó final per al desdoblament de l’N-II a tota la província de Girona. El desdoblament de Girona, amb l’afegit d’un quart carril a l’AP-7, completa l’anella pel pla que desdobla la variant est de Girona i que conjuntament formen una carretera circular de l’àrea urbana de Girona, atén més a un criteri de doble ronda urbana que d’autovia completa de llarg recorregut. També és un element articulador que completa les certeses al sud de Girona amb un calendari més avançat que el que sabem fins ara de la part nord de la província.

Aquesta percepció em fa ser optimista i em fa veure les coses amb la certesa que estem a punt de donar la volta a la situació d’endarreriment i de dèficit que hem acumulat durant dècades de desinversió i de manca de decisió i d’influència política.

Aquesta és una visió de la realitat. Jo ho veig així perquè m’ho miro de prop i sé quants i quants anys hem estat criticant i esperant gestos clars i positius, que finalment materialitzessin realitats concretes com a transformació dels desigs i de les expectatives dels gironins.

Ja sé que hi ha una altra manera de veure-ho. Una manera basada en la lamentació o la crítica per la lentitud i les inèrcies que encara han presidit la realització d’aquestes infraestructures, pels inconvenients i les molèsties, per la manca de calendari precís, per la sensació que no s’acabaven mai del tot. Els ciutadans tenen motius per sentir-se escèptics i dolguts, i poden esperar de les administracions, més dedicació, més diligència i més sensibilitat. Comparteixo aquests sentiments i aquesta percepció. Però també tinc el convenciment optimista que he exposat més amunt i que ara que ja han entrat en servei aquests quilòmetres, que han trigat tant a arribar, em sembla que és el sentiment que ens convé que prevalgui. M’agradaria que tots els que se’n gaudeixen esborrin ràpidament totes les percepcions negatives que han tingut amb raó fins ara i comencin a mirar el futur amb un optimisme que hauríem de basar en realitats com algunes de les que he comentat.

Tots els pensaments són comprensibles i justificables menys els dels que amb cinisme posen l’accent en la dramatització de les coses i que han estat copartíceps i, en molts aspectes, corresponsables, socis de governs, per entendre’ns, que no havien fet un sol pas per treure’ns de l’empantanegament que hem tingut i que sembla que comença a desencallar-se. En realitat era molt pitjor quan les obres no havien ni començat i no es sabia quan ho farien. Ara, com a mínim, sabem els inconvenients que comporten i també els avantatges finals, que jo convido a ponderar positivament. I que quedi clar que no es tracta de justificar res ni ningú, sinó només d’aixecar el cap i canviar de perspectiva.

En aquests dies tan singulars us convido a tots a viure el present i el futur amb confiança i amb optimisme. Amb la mateixa exigència crítica que fins ara i amb desconfiança cap a tots aquells que parlen molt, posen pals a les rodes i no fan ni deixen fer.

PUBLICAT A: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2915_4_238584__Opinio-bones-noticies