Intervenció en el Ple del Parlament. Debat d’investidura del President de la Generalitat.   Palau del Parlament, 16 de desembre de 2003

Senyors diputats, senyores diputades  

D’aquí pocs minuts votarem el 127è President de la Generalitat.

 És una dada rellevant. Ho és més enllà de la significació variable que ha tingut la Generalitat des dels seus orígens fins ara.

 Pasqual Maragall i l’acord de Govern subscrit pel PSC-CPC, ERC i ICV-EUiA proposen per a Catalunya un futur amb història.

 No ens pesa la història. Hi és. És l’herència rebuda, és l’aportació generosa fins ara mateix de generacions i generacions. És la petjada singular i diversa, riquíssima de milions d’homes i dones en el territori. És el perfil de la nació. La nació que es fa cada dia. Que es fa en els canvis i les permanències, les acceleracions i les continuïtats. Que és justament creativa quan combina dosis ajustades de seny i de rauxa!

 I és també la tradició del catalanisme d’esquerres. Del catalanisme popular. Un catalanisme que ha tingut poques oportunitats de governar. Però que ha fet des dels seus mateixos orígens aportacions rellevants i singulars a la governació de Catalunya. Doctrinals, programàtiques, per a la cohesió, per a la unitat. Contribució generosa i plural a la lluita per les llibertats. Pels drets i llibertats socials i nacionals de Catalunya. I afirmant-nos des d’aquesta tradició no en neguem cap d’altra. Ben al contrari.

 És justament una lectura correcta de la història, que fa de la proposta de Pasqual Maragall i del programa de Govern una aposta de futur. Un signe de modernitat.

 La més recent revisió del noucentisme el catalogava com un programa de modernitat per al segle XX.

 Pasqual Maragall proposa un programa de modernitat per al segle XXI.

 Definim un nou horitzó per a Catalunya. Proposem un pas més. Un pas endavant. Mirem el futur, fem la síntesi de totes les aportacions, i dibuixem aquest nou horitzó amb ambició, amb coratge, amb fermesa, amb serenitat i per a donar confiança.

 Un horitzó obert, integrador, solidari, creatiu. Que recull les aspiracions col·lectives, els somnis, del poble de Catalunya, amb l’accent, la pulsió, la passió que hi posava Pasqual Maragall ara fa una estona.

 La proposta de Pasqual Maragall i el programa de Govern subscrit pel PSC-CPC, ERC i ICV-EUiA, aborda tant les grans qüestions de fons, de marc, institucionals, com els compromisos concrets, vitals, de recorregut.

 En el terreny institucional, Pasqual Maragall fa una aposta per la pluralitat i la diversitat. És una aportació enriquidora, des de Catalunya al debat sobre l’Espanya plural.

 Però aquest no és un debat acadèmic. És un debat real sobre la vida de cada dia i les condicions de vida de cada dia. Un debat sobre el diàleg, les llibertats, el respecte i el reconeixement de la pluralitat. Un debat sobre l’equitat.

 Autogovern i finançament, Estatut i recursos adquireixen així contorns molt precisos, per a una nova realitat i per a abordar noves necessitats.

Aquí més que en cap altre camp, Pasqual Maragall i les tres forces polítiques que l’avalen obren la mà a un gran acord nacional per Catalunya. Fan una invitació a compartir objectius, a sumar forces, a comptar amb tots, a integrar totes les sensibilitats, a copsar tots els accents, a escoltar totes les veus, a recollir totes les aportacions.

És una proposta d’un Govern de tots, amb tots, per a tots. És una aposta que respon a una necessitat, no és cap pols, és una idea clara del que Catalunya necessita. Sense queixes, lamentacions, ni victimisme. Amb propostes i programa.

Des d’una majoria sòlida proposem una majoria social. Un diàleg del Govern amb la societat i la incorporació de tots els accents socials, econòmics i institucionals a la formulació del nou horitzó polític i de modernitat per a la Catalunya del segle XXI.

L’Estatut i el finançament, des de la fermesa i des de la lleialtat, des de l’exigència i la solidaritat, des de la justícia i la igualtat, des de la diferència i la pluralitat, són la condició necessària.

Pasqual Maragall, Josep-Lluís Carod Rovira, Joan Saura i els respectius grups parlamentaris i formacions polítiques formulen i proposen un programa de govern per a quatre anys.

Un programa pensant en les persones i pensat per a les persones, i un programa pensant en el territori i per al territori.

Els ciutadans, les persones, viuen en el territori en municipis.

El territori és una prioritat d’aquesta nova majoria.

Posar ordre, fer endreça, netejar.

Rescatar el paisatge de les seves hipoteques.

Sostreure’l de la voracitat.

Cuidar-lo com un actiu patrimonial.

Assegurar-ne la continuïtat, regeneració i millora.

Fer del mosaic territorial una obra d’art, una filigrana treballada per la conducció humana i impulsada per la força de la natura.

Créixer bé en el territori, crear les condicions per a un nou impuls econòmic. Facilitar la mobilitat, dotar les infraestructures adequades, potenciar i racionalitzar el transport públic. Acostar a tot el territori i a totes les persones uns serveis públics de qualitat. Més ferrocarrils, més xarxes, noves línies, rodalies eficients, gestió autònoma, ample europeu per al transport de mercaderies.

El debat del ciment no és ciment sí o ciment no, és quant ciment, quin ciment i on. I no a tot arreu.

Qualitat dels serveis i igualtat dels ciutadans davant l’oferta de serveis.

Escoltar més i administrar millor. Col·laborar amb els municipis des de la lleialtat i la cooperació. Definir un nou model d’administració. Crear un nou marc de descentralització del poder autonòmic i impulsar una franca cooperació territorial i local. Amb un finançament millor. Abandonant la confrontació, la por al poder hanseàtic, abordant amb vigor els temes del sòl, l’habitatge i la fiscalitat. Som partidaris d’una fiscalitat redistributiva. No som partidaris d’un esport que no practiquem, pujar els impostos.

No hi ha risc d’estancament econòmic, social, cultural i cívic. No hi ha sigut fins ara, i no hi ha de ser en el futur. Però no al campi qui pugui, no al tot s’hi val. No tot s’hi val.

Posar l’accent en la política social. Polítiques de fons, d’igualtat.  De lluita contra les causes de l’exclusió i de la pobresa. De creació d’oportunitats. D’ajut a les famílies. D’atenció i sensibilitat amb tots els col·lectius. Polítiques superadores del mer assistencialisme. Recursos, equipaments i polítiques per a fer efectiu el principi i el dret de la igualtat d’oportunitats.

Amb un nou Pla d’habitatge en el context d’un urbanisme sostenible. Sostenible i compacte que moderi el creixement dispers i difús, que incentivi la rehabilitació. Rehabilitació del parc d’habitatges i dels centres històrics i els barris de les ciutats.

Generant confiança i seguretat. Seguretat fonamentada més en l’exercici dels drets i els deures, que en l’aplicació de restriccions. Seguretat compartida, seguretat exercida, seguretat pública. Seguretat per a tots. Crear més seguretats, que seguretat.

Fent de l’educació un dret universal. Educació de qualitat, educació per a tots i totes. Educació als pobles i ciutats, a l’àmbit rural i a les aglomeracions urbanes. Compartint responsabilitats amb les famílies i amb la comunitat educativa. Incentivant la formació professional i la transició de l’escola al treball. Potenciant les polítiques culturals en tots els seus àmbits. De la recerca i de la vida acadèmica i universitària com a factors d’identitat, d’especialització i d’especificitat i singularitat. Obrint la cultura de Catalunya al món, a les noves tecnologies, a les noves sensibilitats i als nous mercats. Fer de la llengua un valor i de la convivència lingüística un valor afegit.

Fent de la llengua l’objecte del desig.

Proposem un futur en confiança, amb seguretat. Lluny de les equacions simplificadores. Simplement. El joc dels uns i els altres mai no l’hem formulat, però ens el trobem en algunes pintades i en alguns arguments.

Som, com a país, una amalgama complexa.

En la complexitat hi ha totes les sensibilitats, totes les aportacions, tots els accents. L’amalgama potencia i reforça la riquesa de la diversitat.

Una lectura atenta d’aquesta amalgama no admet receptes de formulari. Per benintencionades que siguin.

El programa de Govern que proposem, que presenta i defensa Pasqual Maragall és la resposta a aquest repte. El repte que el sedueix i ens sedueix per conduir amb passió Catalunya cap a un nou horitzó. Passió i sentiment.  La política que volem no és gens visceral, és, això sí, un combinat eficaç entre la força dels sentiments i l’imperi de la raó.

Els convido a totes i a tots a sumar-se a la majoria política que recolzarà ara Pasqual Maragall com  a 127è President de la Generalitat i els convido a totes i a tots a fer més gran la majoria social que representa.

Amb la mà estesa, el diàleg a punt i el cor obert, obrim ara una nova pàgina de la història de Catalunya tot participant en la construcció d’un futur brillant.

Publicada a: DSPC-P, 3, pàg 17  DSPC-P, 3, pàg 43