Resum de l’entrevista al programa “A 4 bandes” de Ràdio 4

Mal dia per a infraestructures

No. La notícia tenia una doble cara. Catalunya apareixia com la comunitat autònoma amb retallades importants, però qui més té més, rep. De 182 projectes, se’n rescindeixen 5 i s’endarrereixen una trentena. Mai és bona notícia una retallada, però a Catalunya s’està invertint més que mai. Des d’una certa indignació per alguna de les retallades, vull destacar que som els que més rebem, no perquè ens ho regalin, sinó pel dèficit històric acumulat, això és positiu però hi ha hagut una retallada, en alguns casos inadmissible, sobretot pel que fa 5 obres rescindides, n’hi ha 2 que podran continuar amb finançament mixt públic-privat i  n’hi ha tres que s’aturen i ja en parlarem. Amb les tres, havia insistit per carta, per sms, per telèfon, a Víctor Morlán i al ministre que no es podien  aturar perquè són vitals.

Són l’A27 Valls-Monblanc, que és imprescindible per l’economia de Tarragona. Segon, el pont de Castellbisbal, A2, A7, B30.

Tothom qui ve del Nord des del peatge de la Roca o des de la C17, per la B-30 en direcció Llobregat,  quan arriba a l’alçada del Llobregat o ha d’anar a l’A-7 o entrar a Barcelona. No connecta la B-30 amb l’A-2. Hi ha un pont a mig fer. Avui surten als diaris fotos espectaculars del viaducte mig fet, que és un escàndol que no s’acabi perquè és recordar-nos els ciutadans que tenim cua cada matí per entrar a Barcelona, que no aguantem perquè no ho entenem, recordar-nos que això seguirà.

Finalment Orriols-Medinyà, és afegir greuge al greuge. La suma d’incompetències dels empresaris i els problemes administratius fa que hi hagi tres trams de l’A-2 parats. Tenir tants quilòmetres parats és també escandalós.

Com és que s’ha decidit retallar?

El ministeri ha fet cas d’una exigència nostra que era en algun moment hi havia temptació de rescindir els accessos de l’aeroport del Prat. Amb aquesta s’hi ha repensat, l’endarreriran, però no l’han rescindit. Crec que s’han equivocat en la tria del que han tallat.

La Generalitat demanarà solucions urgents

Hi ha un únic camí, que el mateix ministre va assenyalar. A part de les dues autovies de Lleida és imprescindible que aquestes obres es recuperin per finançament mixt públic privat i es recuperin les obres com més aviat millor.

Indignació a Tarragona. Des de Girona, el diputat Jordi Xuclà deia que la decisió de Foment no sabia si era des de la ignorància, o la mala fe. Què pensa?

Comparteixo la indignació de tothom. He llegit opinions d’alcaldes, empresaris amb indignació no continguda i ràbia. No puc compartir l’argument de Jordi Xuclà, que es creu el rei de mambo, que s’ha volgut atribuir la paraula del ministre per la represa de les obres de l’N-II a Girona, que ara es troba mancat d’arguments. Qui juga amb arguments demagògics, es troba amb la horma de su zapato. No és admissible els arguments de Jordi Xuclà. La mala fe, la ignorància la incompetència, són atribuïbles a ell.

Retard de les obres del ferrocarril a l’aeroport del Prat

És una obra recentment adjudicada, que ha de trigar uns mesos, no hem de patir més del compte; és una obra es rescatada d’un risc major. Podem dir que el Ministeri de Foment ha atès a Catalunya els arguments que no es podria retallar el Pla de rodalies. Foment no pot aplicar dos criteris que ha avançat: 1) tancarem les línies ferroviàries deficitàries. Si volen tancar una línia, com Lleida Manresa , que ens la donin. Que l’afegeixin als traspassos a Catalunya i ens en farem càrrec. Tampoc és admissible el que diu Blanco: que no faran autovies allà on hi ha una autopista de peatge. Si algú pensa en l’A-2 a Girona s’equivoca. S’està construint el tercer carril perquè l’autopista és una carretera saturada. No absorbirà tot l’escreix de trànsit que ara s’aturava al corredor de l’A-7.

Solució de peatge a l’ombra

És el que nosaltres diem. Model de finançament mixt-públic privat. Això farà el ministeri per LIeida i que hauria de fer amb les tres obres que rescindeix,, que situa al llimb. És l pitjor lloc possible perquè no saps mai que passa.

Hi ha prevista reunió amb el Ministeri?

No de forma immediata. Igual que abans de la retallada hem tingut contactes i ens havien avançat els criteris generals, respecte el que havíem parlat sortim més ben parats, però no és cap consol. Per espantar-nos, ens havien anunciat més retallades per veure si així ens quedàvem contents. Però no ens quedem contents perquè els criteris de racionalitat no són els que havíem demanat.

Hi ha línies ferroviàries afectades?

Cap a Catalunya. Si algú te la temptació, abans d’afectar-les, que ens les traspassin.

Esfondrament del barri de Carmel. Ara s’inaugura els metro.

D’aquí uns dies s’haurà acabat una obra que va començar malament. Amb un episodi dolorós, que un cop superat demostrarem que el prestigi de l’obra pública està garantit. Aquesta obra que no era fàcil, en sòls torturats, haurà arribat a bon fi i haurà portat el metro  barris de Barcelona que va arribar a viure al Carmel pensat que algun dia serien plenament barcelonins. Ja hi ha arribat. La connexió entre la línia 3 i 5 serà un argument per assegurar la dignitat dels veïns queda garantida. Els veïns afectats i l’Administració i jo, ens traurem una espina.

Com va la reforma del barri?

Bé. Les reformés més urbanes les promou l’Ajuntament, però a mi m’importa expressar l’agraïment de la Generalitat i de l’Ajuntament a tots els veïns del Carmel, que amb tanta paciència i ganes han superat l’esfondrament i han mantingut viva l’esperança amb l’arribada del metro. No hi hagut cap rebot ciutadà, més enllà de indignació. Amb la cara diàfana, amb mirada transparent, la gent et segueix dient gràcies per portar-nos el metro.

El tripartit està acabat

El que va apassar el dia del debat monogràfic és que els diferents partits polítics van posar les cartes sobre al taula. La legislatura no està acabada fins que el president Montilla ho a anuncia. Quan convoqui eleccions i dissolgui el Parlament. És veritat que estem en moment final perquè cadascú recuperi la seva independència i es desvinculi del pacte del Govern pensant en el futur. El pacte de Govern està vigent fins el final. Hi ha qui diu: jo sóc independentista i el meu camí compartit amb el PSC a l’independentisme acaba. La gent ho agrairà, saber l’horitzó de cadascú. Per això ha provocat curiositat l’ambigüitat de CiU, que no diu cap a on va. Volent ser un partit de centre, al  ciutadà l’ interessa, més que l’autogovern que al garantia del model d’autogovern és de transparència total i que ens podem autogovernar amb llibertat.

ERC ja es va posicionar quan va començar a recollir firmes pel referèndum per la independència, que potser no prosperarà perquè el Consell de Garanties va dir que no prosperarà. L’accent en el vessant sobirantista està sobre dimensionat pel que fa els altaveus que té. Dels del PSC diem que som federalistes, l’exercirem, recuperarem l’Estatut. N’hi ha pocs a Espanya però ja els convencerem. A la vista de l‘experiència i de com altres vegades han anat les coses, no ensopegarem altra vegada en pedres en què hem ensopegat.

La unitat s’ha trencat?

La unitat no existia. Era fràgil, servia per superar el debat al Parlament, a les Corts, quan el PSC pacta amb el PSOE una resolució molt agressiva, amb molt de contingut que inclou de forma implícita el preàmbul de l’Estatut, la millor opció pels partits era que votessin aquesta. Haurien aconseguit una àmplia majoria parlamentaria. Cadascú va votar la seva. EL PSC va dir veniu a la nostra, i farem 180 o 190 vots. I deixarem els 170 del PP a la cuneta. Van preferir votar amb el PP. Voten junts contra la resolució del PSC i el PSOE, a iniciativa del PSC. El pacte va ser rebutjat per una aliança PP, CiU i ERC;

Per què no defensar la resolució del Parlament?

Quin sentit tenia agrupar-se i testimonialment expressar la mateixa unitat sabent que anàvem a perdre? Al política has d’anar a guanyar i avançar políticament. No es va tenir la visió de la jugada, que era deixar el PP sol.

Hi ha sentència pel recurs del PP amb ànim de fer mal a Catalunya. No és per defensar les llibertat d’alguna gent. Alguna mala intenció portava si ha recorregut aquí el que no ha recorregut a Andalusia, etc. El PP acaba fent mal a Catalunya i Espanya i ens situa en la crisi econòmica pitjor de que estaríem i ens poguéssim concentrar en lluitar contra la crisi econòmica.

Grup propi del PSC

No afegiré llenya al foc a una polèmica que no porta enlloc. L’accent catalanista del PSC no té tendències. L’actitud del president és la més catalanista que mai hagi tingut el partit. Si tots fem pinya al voltant del president les coses poden anar millor. La veu pròpia es pot treballar de moltes maneres.

Quin gest polític cal?

No ho sé. No era a la conversa. Esperarem a veure si el gest polític es produeix. Amb el ministre Blanco, el dia de la posada en marxa de la tuneladora de l’AVE, va dir que garantia una solució pel desdoblament de l’A2 a Girona; ahir va escurçar el crèdit que té amb Catalunya , però encara crec en al seva paraula i espero que recuperi el crèdit.
Els gestos polítics, si no es fan, la pèrdua de crèdit és immensa. Estic convençut que hi seran.

Balança 10anys de Zapatero al capdavant del PSOE

PSOE ha fet bé la transició de Felipe González. Prevalen els elements positius. M’agradaria que majoria claredat servís per avançar polítiques consistents per lluitar contra la crisi. 

Les infraestructures que se segueixen, la Sagrera i TGV, com evolucionen?

Van bé. El ministeri està compromès que a finals d’any surtin mercaderies amb ample europeu amb tren del port de Barcelona i manté la data perquè el 2012 el TAV de Barcelona fins França passant per Girona. Crec que es farà. Tothom sap que a Barcelona i Girona hi ha solucions integrades de caràcter urbà del ferrocarril, també a Figueres. La decisió sobre l’AVE s’ha vinculat al tren convencional. A Girona hi haurà el soterrament del tren convencional perquè sin no faríem ridícul i en el cas de Figures, quan estigui en marxa el TGV, s’ha de produir el desplaçament del tren convencional per alliberar Figueres dels passos a nivell i promoure el creixement de la Figueres del segle XXI

Què fer amb les obres a mig acabar?

En el cas del viaducte, l’impacte és visual, els menys territorial de tots. Terres remogudes i estructures a mig construir són un paisatge de desolació inadmissible. En cas de perpetuar l’endarreriment de les obres s’hauria de fer alguna operació de restitució ambiental. 

Vacances?

No faig maivacances des que vaig ser elegit alcalde de Girona l’any 79. A l’agost les meves setmanes són de tres dies i faig festa, divendres, cap de setmana, i dilluns.