Pròleg a Deu llegües de pols i roderes. El camí ral de Girona al Tordera. Santa Coloma de Farners,  Centre d’Estudis Selvatans, 2005

Aquest estudi podria ben bé titular-se Història de tots els camins. A la Selva i en relació amb les comunicacions entre Girona i Barcelona.

La història i la vida dels camins. Les grans permanències i també les grans renovacions. Les continuïtats i les discontinuïtats.

Es tracta de resseguir, des de l’antiguitat, els grans corredors de comunicació nord-sud i l’organització del treball i de la vida tot al llarg del seu recorregut. El seu paper en el trànsit de persones i de mercaderies, l’evolució i l’impacte dels mitjans de transport, la incidència de les circumstàncies de les guerres i les alteracions més o menys conjunturals de la seguretat; la incidència dels bandolers o dels lladres de camí ral.

L’organització del transport i de la manutenció de les persones i dels animals anima una geografia de les postes i dels hostals, de les etapes de l’alimentació d’uns i altres. Els restaurants són, molts, els hostals reparadors dels camins del passat.

Mentre que l’evolució històrica determina a cada moment el pes i la importància dels traçats. L’alternança entre el camí de l’interior i el camí de la costa,  i la vigència segons les èpoques de vells i nous peatges, servituds a privats per drets jurisdiccionals o convencionals.

El rescat de les traces supervivents o les alteracions introduïdes pels grans treballs de l’obra pública, permet als autors reconstruir les característiques i els recorreguts dels primigenis camins rals, sotmesos al rei i lliures d’altres tuteles, abans no quedin del tot diluïts per les noves carreteres nacionals, autopistes de peatge o els trens de gran velocitat.

Aquest estudi no deixa cap marge al dubte sobre la importància de les traces històriques de camins i l’empremta profunda en el territori d’aquest sistema arterial, que ha regat les terres de la Selva de maneres diferents i amb intensitats variables al llarg de la història. Amb poc més que variacions i alternatives sobre els mateixos traçats i les seves successives rectificacions.

Tornem al principi. Els camins de la Història, com a ciència social, s’han diversificat i s’han obert noves perspectives metodològiques, on la col·laboració de diversos especialistes permet abordar temes complexos amb una visió global. Aquest és el cas del camí ral; de l’exploració monogràfica, època per època, a una visió de tots els temps i en tota la seva dimensió.