Entrevista a El Singular Digital
 
Joaquim Nadal, president del Grup Socialista
 
El parlament de Catalunya acollirà avui la primera sessió ordinària d’aquesta legislatura en la qual el president de la Generalitat, Artur Mas, intervindrà per justificar el govern que encara està acabant de perfilar. Joaquim Nadal, president del Grup Socialista, que s’estrenarà en el càrrec de Cap de l’Oposició, avança en aquesta entrevista quins defectes veu en el nou govern i quin serà l’estil d’oposició que el PSC exercirà els propers quatre anys.
Sense títol
per Rafael de Ribot / Maria Coll
 
El president Zapatero ha dit que intervindrà si alguna comunitat no compleix el deute. Ens hem de preocupar?
De fet, Mas-Colell ja ha dit que ens hem de disciplinar. Entenc que les declaracions de Zapatero són en clau internacional i en referència als mercats que pressionen Espanya perquè no augmenti el seu dèficit. No crec que ningú intervingui a ningú: ni Europa a Espanya, ni Espanya a les autonomies. Si l’Estat intervé les autonomies, qui intervé l’Estat? Doncs Europa, perquè que aquest té un dèficit més desbocat que el de les pròpies autonomies. L’avís és de baix a dalt i de dalt a baix.

El PSOE ja ha reconegut que proposarà “retocs” al model autonòmic…
En el supòsit que això prosperi Catalunya no estarà disposada a rebre una doble penalització: la sentència del Tribunal Constitucional i una nova reducció de competències. Hem estat punta de llança d’un model autonòmic d’una sola velocitat per a tothom i si ara algú cregués que aquest model per la seva generalització és inviable, doncs s’hauria de fer saber a tothom quin va ser el seu origen, perquè es va fer així i com Catalunya va rebre un reconeixement al seu autogovern amb anterioritat a la seva Constitució. La restauració de la Generalitat amb la figura del president Tarradellas és un fet que es produeix com a únic pont visible entre la legitimitat republicana i la transició. I això té un valor que algú hauria de recordar.

Per tant, quan Mas diu que “Catalunya no es toca” exagera les declaracions del PSOE?
Mas continua amb la seva tàctica de gesticulació i això el porta a advertir d’uns perills ficticis. Mas ara aprofita una circumstància per abandonar el discurs de la contenció econòmica per situar-se en un altre en clau estrictament identitària.

Per tant, en aquest sentit, vostè creu que el PSOE no s’acosta a les tesis del PP…

Jo crec que no. I si mai passés, sabran què pensa el PSC, que és diferent. El PSC és un partit independent i amb veu pròpia i en cada moment dirà el que hagi de dir.

Respecte aquest tema, Ernest Maragall escrivia en el twitter sobre unes declaracions de José Zaragoza: “No m’identifico ni em representen en absolut les opinions de “la autoridad competente” que parla en nom del PSC”. Algun comentari?
Jo el twitter el practico però no el comento.

El portaveu del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha tardat tres setmanes en posicionar-se respecte la sentència del TSJC sobre la llengua vehicular. Com ho hem d’interpretar?

De fet, no calia ni que ho fes. No cal que es pronunciï sobre una sentència, d’una denúncia, d’una família… Per què sempre que passa alguna cosa mirem cap a l’Estat? Per què el govern ha de comentar les sentències lingüístiques i no les urbanístiques? Algunes són de major transcendència econòmica. No necessitem que l’Estat ens tuteli en matèria lingüística. Ho tenim clar: drets lingüístics per a tothom i reconeixement que la llengua pròpia de Catalunya és el català.

Li recomanaria que en el futur no comentés temes de competències traspassades?
No, jo no recomano res a ningú, però sí justifico que no hagi parlat d’aquesta sentència durant tres setmanes.

Una enquesta de la Vanguardia situa Montserrat Tura a un regidor d’una possible victòria de Trias, això l’avala com a candidata?

Jo sóc proprimàries, no procandidats. Aquestes primàries pel PSC esdevenen un revulsiu i una oportunitat i crec que el partit hauria de saber llegir els comportaments politics i socials dels seus militants, simpatitzants i de la ciutadania. D’aquestes tres setmanes de primàries n’hem de treure una lliçó i uns millors resultats. De fet, les primàries ja han posat en evidència les debilitats del candidat de CiU, que es troba més a les acaballes que a l’inici de les seves oportunitats.

La direcció comparteix l’entusiasme de Tura?
Els candidats han de marcar distància amb la direcció, però més enllà d’això, les primàries han estat rebudes amb el beneplàcit de tothom.

El fet que Tura acceptés un lloc a la mesa del Parlament va ser perquè ja tenia fixada la mirada en un altre càrrec del partit?
En absolut. A partir del dia que l’executiva nacional del PSC em nomena president del grup parlamentari, el 29 de novembre, plantegem diferents opcions a Montserrat Tura. I ella, de tres opcions vinculades al Parlament i fora del Parlament, tria ser secretaria de la mesa. Per tant, a les 24 hores de les eleccions ja se sap que José Montilla no agafarà l’acte de diputat i que qui el substituirà en el debat d’investidura seré jo. No hi ha debat sobre la presidència del grup.

Si Jordi Hereu no guanya podria ser senador?
No per calendari, ja que els dos senadors s’han de decidir a finals de gener i encara no estaran fetes les primàries.

Considera un error haver convocat tan tard les eleccions al Parlament? Ara haguessin tingut més temps per preparar les municipals…
Fa tant de temps que sabem que els comportaments d’unes eleccions amb unes altres són tan variables que el temps no és un factor.

Què seria un bon resultat pel PSC en aquestes eleccions municipals?
El PSC farà uns bons resultats en el global de Catalunya. El poder municipal del PSC és de tal magnitud que en el global del resultats que tinguem considerarem que haurem fet un bon resultat en qualsevol circumstància.

Sense marxar de l’àmbit municipal. Quin anàlisi fa dels fets de Salt?

Salt busca des d’una actuació molt ponderada i autoritària de l’alcaldessa evitar ser un cas singular, és a dir, busca la normalitat dins els percentatges excepcionals d’immigració que té. I esperem que els brots de violència que es produeixin siguin puntuals i aïllats, ja que cada vegada que n’hi ha un ens adverteix que les condicions d’inestabilitat social són preocupants i, per tant, s’hi han d’evocar recursos.

Es pot comparar amb els fets que van tenir lloc a França?
El Pla de Barris és el millor antídot. I sempre hem intentat que amb altres polítiques tranversals a Catalunya no hi hagi un esclat de violència com el que hi va haver a França, que en algun moment va ser una revolta generalitzada. Espero que Catalunya no sigui ni França, ni Grècia.

Hi ha risc?

Jo crec que no i hem treballat perquè les condicions no hi siguin.

Si anem a la política parlamentària… El fitxatge que ha fet el govern de destacats socialistes ha minat la moral de la tropa?
Gens. Les persones fan opcions de caràcter personal que transcendeixen la seva militància política. Aquests fitxatges sí minen, però, la moral de la ciutadania respecte la credibilitat de la política. Ara bé, això només afecta la credibilitat dels polítics que fan aquest pas, però no seré jo qui doni lliçons de moral o de coherència.

Li ha sorprès la decisió del senyor Joan Pluma?

No, perquè tothom ja sabia des que es va proclamar a nova candidata a l’alcaldia de Girona que ell no aniria a les llistes.

Creu que això l’ha condicionat per acceptar l’oferta de Mascarell?

Sí, dispersada la incògnita municipal li facilita la decisió.

Vostè sabia que donaria aquest pas?
Ho intuïa en saber que Ferran Mascarell seria conseller. Xavier Solà i Joan Pluma formen part de la mateixa penya de personatges conspicus. De fet, no descarto més fitxatges.

Montilla des de després del 28N resta en silenci. Això l’ha convertit a vostè en el principal referent del partit.

El president Montilla exerceix la seva condició de primer secretari i és en presència seva que s’avala el procés de primàries a Barcelona i en tots els municipis on hi hagi més d’un candidat. El president Montilla està en el seu paper, però tria recomposar la seva vida situant-se un pas enrere en la comunicació.

Hi ha hagut un cert malentès respecte la seva possible candidatura a secretari general del partir en el proper congrés?
No. Jo he deixat clar que no vull res, però no descarto res i estic disposat a tot. I em mouré en la direcció que cregui oportuna. Si un dia em postulo intentaré encertar el tempo i no equivocar-me.

Què espera del discurs d’avui del president al Parlament?
Pràcticament res. Si em de jutjar fins a dia d’avui no hi ha cap gest que ens indiqui que vol lluitar contra la crisi, generar ocupació i crear riquesa. Fins ara no veig cap element que ens permeti ser optimistes. En canvi veig algun gest preocupant, com l’enorme concentració de poder a la presidència.

Està fent un govern presidencialista?
Sens dubte, fins i tot renunciant a alguna promesa electoral com crear una conselleria d’Universitats. I recordo que ha malgastat un terç dels cent dies de gràcia, que no li donarem, en dibuixar l’estructura del govern. Una cosa brutalment sorprenent és la poca experiència que demostren tornant al govern set anys i després d’haver-hi estat vint-i-tres. És un govern molt verd i mira que sabent que guanyarien tenien temps per preparar-se! Fins i tot demostren desconeixement de les lleis en el moment de fer algun decret.

Com serà la relació entre CiU i PSC en el Parlament després del pacte del debat d’investidura?
L’acord que fem per fer possible la investidura té un marc i un context que no condiciona ni l’acció de govern ni l’actuació del primer partit de l’oposició. Farem oposició quan calgui.

Després de passar pel govern canviarà la seva forma de fer oposició?
Sens dubte, perquè ara tenim un grau de coneixement de l’administració que ens permet anar molt més a fons en la recerca d’arguments per construir un discurs més fonamental. Haver estat al govern ens farà més exigents. La contundència no la dóna la capacitat dialèctica de qui intervé, sinó la fonamentació dels arguments. Per això fins ara no es podia denunciar la corrupció, perquè no hi havia evidències.

Això vol dir que des del seu propi partit hi ha hagut crítiques respecte que està fent una oposició massa tova?
No. I estic sorprès i algunes vegades indignat de la quantitat de gent que es dedica des de fora a interpretar el PSC. Nosaltres hem dit des del primer dia que serem una oposició radical, implacable, contundent, rigorosa, exigent i hipercrítica amb el govern. A més, som l’alternativa i volem tornar a governar Catalunya. S’equivoca qui es pensa que el PSC vol governar Catalunya subsidiàriament a molts municipis de Catalunya i, fins i tot, a una eventual opció de governar Espanya. Ara bé, això no vol dir que en alguns temes de país pugui haver-hi entesa.

Per tant, el primer objectiu del PSC és recuperar la Generalitat…

Sí, aquest és el nostre esperit fundacional, encara que és el que menys hem assumit com a partit.

Després de reconeixer l’error del tripartit, quin replantejament han fet per algun dia poder tornar a la Generalitat?
L’estratègia del PSC és fer un treball polític d’aixemplament social dels votants i simpatitants que ens permeti no tenir cap hipoteca si un un dia podem tornar a governar.

Això passa per recuperar la centralitat política?

Precisament això vol dir ‘només’ recuperar la centralitat política, que no vol dir perdre la condició de partit d’esquerres. Sabem que només la centralitat ens permet ser majoritaris.

Si voleu llegir-la directament a la web cliqueu aquí.