Diari de Girona

El Grup és una escola de llarga i arrelada tradició, de sòlid prestigi i de molt directa implicació ciutadana.

Hi penso passant per la Gran Via i amb les obres ja molt en marxa. M’aturo a observar amb detall el nou perfil de l’escola que és el vell. Tot queda tan natural que es fa difícil recordar ja ara el cos afegit que durant tants anys rematava barroerament l’edifici. Els arquitectes, ben recolzats en aquest cas per la Generalitat i també per l’Ajuntament, han fet una aposta encertada que torna l’edifici a la seva originalitat  i singularitat primigènies i obté el valor afegit d’una remodelació que en farà una escola modèlica. 

És evident que ja no és repetible la presència solitària, oberta, assolellada del Grup quan va ser inaugurat l’any 1911 sobre terrenys recuperats d’un antic baluard de la muralla. La dimensió de l’espai urbà ha canviat i la presència als costats d’edificis molt alts encongeix i comprimeix una obra que va ser concebuda sobre un espai net i desocupat. Per això adquireixen ple sentit els nous cossos de la Gran Via i del carrer Artillers que tanquen l’illa, oculten una paret mitgera escandalosa pel costat de la Gran Via i arrodoneixen la cruïlla d’Artillers i Bonastruc de  Porta de l’altre extrem. 

La fàbrica aïllada dels rajols retalla ara una nova silueta i ens retorna als orígens.

Uns orígens que es perfilen durant les obres de 1908 a 1911 i que esclaten amb plenitud després de la inauguració amb un claustre de professors de primera fila que deixaria en el nivell més alt el prestigi de l’escola pública a la ciutat de Girona. L’opció per la qualitat, per una escola modèlica va trobar un ressò just en el conjunt de projectes i propostes que s’hi van anar desenvolupant. L’esplendor inaugural trobava una justa rèplica en els projectes pedagògics i en els continguts.

Ara es tracta de recollir tota l’herència rebuda, de repassar l’aportació del Grup escolar Joan Bruguera a la ciutat de Girona i de fer una aposta renovada pel model que en va fer una escola líder i de prestigi.

Un prestigi que puc acreditar directament. Els alumnes del Grup s’incorporaven a l’Institut a cinquè de batxillerat després d’haver aprovat la revàlida de quart. El mètode, la disciplina i el bagatge dels alumnes del Grup quan arribaven a l’Institut sacsejava favorablement cada any les inèrcies dels que havíem optat per l’Institut des d’abans. Cada any a cinquè passava el mateix; s’enriquia el grup, s’ampliaven els horitzons, millorava la competitivitat i  tothom s’havia d’afanyar a resituar-se. Tinc al cap els noms i cognoms de pràcticament tots els que es van incorporar al nostre cinquè. Un aplicadíssim Francesc Salvatella, mort ja fa molts anys, els podria simbolitzar a tots.

Ara, que veig l’escola buida i en obres, ara que es vol ressucitar la revàlida, recordo el Grup i celebro la seva rehabilitació i la seva recuperada presència i dignitat urbanes. Segur que darrere de la millora de l’espai físic l’abnegada tasca dels mestres que en els darrers temps han patit la deterioració física de l’escola trobarà un camí obert per continuar la història d’eficàcia, prestigi i compromís cívic del Grup des de la seva inauguració el 1911 fins ara mateix.

El valor i la importància històrica i actual de la xarxa d’escoles públiques a la ciutat de Girona, la seva capacitat d’integració social, la seva voluntat permanent de renovació de propostes i programes pedagògics, és un patrimoni impagable que exigeix tota la cura i exigència per ampliar-lo i transmetre’l a les generacions futures. Memòria del passat i repte per al futur és el compromís i la síntesi de la renovada presència a Girona d’aquesta xarxa imprescindible.

Si voleu veure l’edició en paper cliqueu aquí.