Entrevista al  programa “El Balcó” de la Cadena Ser

Sortirà cosa profitosa?

[En referència a la Cimera per a la reactivació econòmica]

Alguna cosa ha de sortir. L’envergadura de la crisi hauria requerit més preparació, profunditat. Intentar un procés de concertació amb sindicats i patronal de doble via de cara a la cimera. Seria irresponsable que no sortís alguna cosa. El més important és que el que surti sigui creïble. Que generi confiança i ningú acabi pensant que hem fet volar coloms i ens hem fet una foto.

No hi ha més documents que el del CAREC?

A hores d’ara no. N’hi haurà, i de les forces polítiques i sindicats i patronals. Hauria d’haver-hi síntesi. Es va a la reunió amb un document de diagnòstic que compartim, d’avaluació d’acord estratègic que també compartim, i un document doctrinal que té coses acceptables i unes quantes de molt polèmiques i no acceptables: política fiscal que situa la decisió a Espanya. Per a un gran document global no hi som a temps, però estem a temps de treure algunes conclusions compartides en què govern, sindicats, patronal i partits, com a mínim alguns, coincidim en línies mestres.

Síntesi prima que serà no-res?

Depèn. És possible posar-nos d’acord en la simplificació de l’Administració? Sí, és possible. D’acord en determinades infraestructures, com el corredor del mediterrani o el Pla de rodalies? Sí. La reforma en profunditat de l’FP per assegurar que està lligada a expectatives d’ocupació? Sí. És possible pactar polítiques de foment d’ocupació vinculades a SOC? Sí.

Són coses que sobre la base de guió de reactivació econòmica, incentius empresarials, polítiques d’atenció a persones afectades per la crisi o actuació en sectors, com l’automoció. Tenim, a més, línies de treball sobre política energètica o de creació d’empreses. Debat ampli que s’haurà d’apartar d’algunes línies massa acadèmiques i poc concretes de l’informe de CAREC.

Plantejaran que renunciïn a retallades?

La cimera de demà està, en part, al marge del debat pressupostari. Ningú quedarà condicionat demà per la seva manera d’entendre orientacions polítiques sobre retallades o pressupostos. Si demà s’ha de parlar de necessitat de contenció de la despesa,  direm que no podem parlar de contenció de despesa si es parla de suprimir ingressos com successions. És la gran barrera que posem a qualsevol oportunitat de negociar pressupostos. Si suprimeixen successions, encara que sigui parcialment, no hi ha oportunitat de negociació. Hi ha qui busca escletxes entre Iceta i jo, però no en trobaran cap.

La barrera es va aixecar l’altre dia amb Gordó?

No. Parlava de supressió parcial, per tant, de supressió. Nosaltres diem “renuncia aquest any a suprimir successions, i ja veurem”. Seguirem estant en contra. Reduir cotització fiscal dels més rics, per deixar penjades polítiques socials de govern. No hi estem d’acord, i menys després dels últims mesos d’alarmisme generalitzat.

Acceptar propostes aplanaria pressupostos?

No. Són coses diferents. A la vista de document del CAREC, amb elements no assumibles per cap central sindical, es fa difícil establir continuïtat entre demà i el debat pressupostari.

Què opina del CAREC?

El CAREC el conformen diverses persones. Tinc amistat personal amb Alemany. Conec més bé Majó. És un organisme assessor, molt acadèmic, que ha produït un document que ha entrat en terrenys que si formen part de la taula de concertació govern sindicats, o pensions, terreny on la cimera no s’hi ha de posar perquè no tenim les eines per acordar-ho.

Hem parlat amb Germà Bel. S’estranya que hi ha qui s’exclama perquè algú s’escandalitzi per les taxes a serveis no bàsics… Copagament…

El Consell Assessor creat en salut i que presideix Vilardell no ha intervingut en aquest document.

Li estranya?

Puc entendre que els economistes, en abstracte, diguin “la salut és un filó”. Ara, vull recordar que qui primer renuncia al copagament és el president de la Generalitat, que en el seu debat d’investidura es va comprometre a no introduir-lo. Per molt que li hagin posat això, si tenim compromís de no copagament, el debat de serveis públics s’ha d’abordar d’una altra manera. No en aquesta cimera, no barrejant públic-privat, creant confusió. La gent està tipa de teòrics que teoritzen sobre la crisi i que van donant fórmules i receptes que no estan a les seves mans, i diuen “aquesta seria la solució”. En el terreny de la política del possible, la ciutadania espera siguis capaç de crear línies de crèdit per poder ser competitius…

Futur del PSC. El futur secretari general és molt probable que sigui un alcalde?

No ho sabem. Depèn de les municipals. El debat previ és el debat d’idees, després vénen les persones. Si un alcalde té un bon resultat i no es pot moure del seu municipi perquè perd majoria, serà difícil que sigui primer secretari. Ja veurem. Estic meravellat de la gran quantitat de gent que no forma part de l’espai del PSC que s’erigeixen en els principals intèrprets de la crisi del PSC i les seves solucions. El PSC sap que la solució orgànica és interna, congressual, però també sap que si es fa tan en clau interna que no contempla aproximació a la societat, pot resultar procés de renovació interna endogàmica però no doni joc a la sintonia amb la societat.

Podria ser algú de qui forma part de la direcció del PSC? Exclòs Montilla i vostè?

Jo he dit reiteradament que estic disposat a tot i no aspiro a res. Deixo clar que igual que he acceptat presidència de grup, puc fer qualsevol paper per fer guanyar al partit força, sintonia, etc. Tinc 63 anys. No sóc una solució de futur per ser primer secretari i candidat.

Els altres?

N’hi ha 30 i pico.

Estar dins no inhabilita?

Parlem d’alcaldes. A l’actual executiva hi ha Salt, Santa Coloma, Vilanova, Lleida, Tarragona, Sabadell, Terrassa. Alguns estan als 30… (anys) som la direcció actual i en tant que direcció col·legiada… arran de declaracions d’algú concret, vaig dir “tots els membres de l’executiva som igual de corresponsables.