Pròleg al llibre L-9/L-10, el metro de la innovació. Barcelona, Railgrup,  2010

L’aposta del Govern de la Generalitat pel transport públic és molt evident. Respon a un principi ben clar: cal potenciar-lo i incentivar-lo, i crear l’oferta suficient perquè la demanda es desplaci del vehicle privat cap als sistemes de transport col·lectiu. L’L-9 és, doncs, en primer lloc una ampliació potentíssima de l’oferta de transport públic a l’àrea metropolitana de Barcelona. Més de cinquanta quilòmetres de línia, més de cinquanta estacions i un traçat que uneix Badalona i Santa Coloma amb el Prat de Llobregat, i que connecta l’aeroport amb la ciutat. Barris sencers queden ara interconnectats amb la xarxa del sistema de metro de Barcelona i les branques extremes es desplacen més enllà del Besòs i el Llobregat.

En segon lloc és una aposta tecnològica. La modernitat dels sistemes de conducció automàtica, de portes, de tancament d’andanes, d’estacions en profunditat, de túnel únic, d’escales i ascensors representen un repte de primer nivell. Tant pel que fa la complexitat de l’obra civil, amb trams de túnel excavat amb tuneladores de 12 metres de diàmetre i trams paral·lels amb tuneladores de 9,40 metres, com pel que fa al contingut tecnològic dels programes que centralitzen les decisions i els mecanismes de control per a la circulació de trens a tota la línia.

En tercer lloc defineix actuacions de rellevància arquitectònica i amb intervencions artístiques en el conjunt de les estacions, per tal de dotar tota la línia d’una singularitat que en faci un referent mundial per l’agosarament de les solucions tècniques i per la força de la formalització de les intervencions arquitectòniques. És la fusió de l’altíssim contingut de les enginyeries i, alhora, la formalització escaient dels revestiments amb intervencions compartides entre arquitectes i artistes plàstics.

La força de les imatges, la plasticitat de totes les fotografies amaga un treball ingent i complex de construcció i explotació. La contemplació passiva del resultats i de l’esforç de l’obra queda superada amb escreix per l’exercici quotidià de donar vida a un sistema de transport que mou i mourà milers de persones cada dia durant molts i molts anys.

La revolució més gran és social i territorial. Les formes i la tecnologia són els instruments. Cal, però, que els ciutadans prenguin consciència d’aquest fet rellevant: darrere de les facilitats de mobilitat, que el Govern crea,  TMB explota i el ciutadà gaudeix diàriament, hi ha un gran esforç col·lectiu i el compromís de tots per ser capdavanters en matèria de mobilitat i accessibilitat fins a fer del metro de l’àrea metropolitana de Barcelona el metro del futur, un dels millors metros del món.