El Segre 

La notícia de la imminent posada en servei del nou túnel de Viella ha quedat enterbolida per la polèmica al voltant del tercer carril. Una polèmica comprensible, que no ens hauria de fer perdre de vista el salt qualitatiu que representa pel que fa a prestacions i seguretat el nou túnel en relació amb el vell, tant si es configura amb tres carrils com si finalment només es configura amb dos. El canvi d’escala és realment sideral i ens reclama a tots dosis de realisme per convertir en realitat operativa el nou túnel com més aviat millor.

Per damunt de tot és imperdonable que amb les obres acabades continuem ara amb la incertesa de les dates de la seva posada en servei. És urgent obrir el nou túnel. Perquè ja ho era fa cinc o deu anys i ara ho és molt més encara.

Voldria també afirmar que més enllà de la singularitat del túnel, per ella mateixa una obra d’enginyeria remarcable, el que més importa a tot Catalunya i també ala Valld’Aran és la definició d’un calendari fiable i creïble en relació a l’N-230 des de Lleida fins a la vall d’Aran i d’aquí fins a França. És veritat que en els darrers mesos s’hi han fet obres de manteniment i de millora del ferm que han permès superar una situació autènticament catastròfica i poc justificable. Però també és veritat que la clau de tot l’hem de situar en les decisions que es prenguin, tant pel que fa el desdoblament de la carretera fins a Sopeira, donada l’orografia i la tipologia dels passos que s’han de superar, com la decisió que es prengui per assegurar un traçat intel·ligent i adequat per la Vall, que discorri per l’esquerra dela Garonai garanteixi una eficaç preservació dels recursos i dels espais naturals que travessi.

I, finalment, pel que fa la polèmica del túnel convé ara aclarir que malgrat el joc d’informes i contrainformes la situació que s’ha creat és realment lamentable i planteja la necessitat de decisions immediates de caràcter aclaridor.

És trist, és clar, que havent-se fet un túnel amb una secció capaç de contenir tres carrils de circulació, resulti que se’n desaprofita un.

S’ha dit que la causa de les restriccions per al tercer carril neix de l’aplicació d’una directiva europea. Però per ser més exactes hauríem de dir que no és la Directiva europea la que impedeix el tercer carril al túnel de Viella, sinó que és la normativa que ha decidit el Ministeri de Foment que s’havia d’aplicar a les seves carreteres per fer efectiva l’esmentada Directiva europea. Dit d’una altra manera més sintètica:

1. La Directiva europea (2004/541/CE) sobre la xarxa transeuropea de transports estableix que en els túnels s’atendrà especialment a la garantia de les adequades condicions de seguretat.

2. L’acord del Ministeri de Foment estableix que per al compliment de l’esmentada Directiva (transposició) a les carreteres de la seva competència serà d’aplicació el RD 635/2006, que remet a la Instrucció de carreteres de 27 de desembre de 1999 i revisada el 13 de setembre de 2001. La Norma 31IC d’aquesta Instrucció específica sobre carreteres i seguretat en els túnels, en el seu apartat 7.4.1, estableix que la secció de les carreteres en els túnels haurà de constar de dos vorals d’un metre, de dues calçades de3,5 metresi d’un metre central de separació entre les dues calçades amb un ratllat zebrat, com a garantia de seguretat.

3. Crec sincerament que l’única manera de poder fer operatiu el túnel de Viella amb tres carrils passa per una modificació o una interpretació flexible de l’esmentada norma per part del Ministeri de Foment, mitjançant una anàlisi de risc que la pròpia Directiva europea i el RD 635/2006 preveuen.

Des del meu punt de vista, la restricció màxima la trobem en el caràcter reversible del carril central, que és el que en una carretera de llarg recorregut podria atorgar més perillositat a aquesta solució. En canvi, no em sembla gens descabellat pensar en un recorregut amb un sol carril d’entrada a la Vall d’Aran i dos carrils de sortida, amb un carril a la dreta per a vehicles lents, com a adaptació a la topografia ascendent en aquest sentit. La construcció d’una mitjana entre els dos sentits acabaria d’atorgar un plus de seguretat. El compliment estricte de la norma per als vehicles lents i potser la prohibició d’avançament entre camions a dins el túnel acabarien de configurar una solució òptima a la vista de les limitacions que ara té el túnel en relació amb la normativa esmentada.

Per altra banda penso que no s’ha de desaprofitar l’oportunitat per fer alguna remodelació al túnel antic de tal manera que es pugui mantenir una calçada, en el sentit que sigui, per a vehicles lents, i una altra calçada d’emergència imprescindible en un túnel de la llargada i de les característiques del que estem parlant, bé sigui com una alternativa bé com un valor afegit que no cal perdre.

Crec que la polèmica ja no ens aporta cap novetat i ja sabem les limitacions interpretatives que tenen tant la norma d’aplicació com la majoria dels informes que s’han fet.

Tothom sap avui prou bé que res del que succeeix a Catalunya és aliè al Govern de Catalunya. Però és també evident que en les carreteres d’una altra administració, el compliment de la seva pròpia normativa és una exigència imprescindible.

Correspon, ara, amb els ingredients coneguts de què disposem, avançar en la concreció d’un calendari i no permetre de cap de les maneres que arribi el pont dela Constituciói la Puríssima amb la neu a les muntanyes i el túnel encara per obrir. La Vall d’Aran, Catalunya i Espanya no es poden permetre un altre hivern sense el túnel nou obert i amb plenes garanties, màxima informació i una gestió transparent.