Pròleg a El Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009- 2015. Barcelona, DPTOP, 2009

La inauguració el 16 de juny de 2009 de la nova terminal T1 de l’aeroport de Barcelona-el Prat ha marcat el punt àlgid d’un any pletòric per a la política aeronàutica a Catalunya. Va començar l’any amb l’aprovació del Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports, que ara publiquem. Però haurà tingut continuïtat amb aquesta inauguració de la terminal, amb el final de les obres i la posada en servei gradual del nou aeroport de Lleida-Alguaire, construït per la Generalitat, amb la represa dels vols a l’aeroport de la Seu d’Urgell després d’unes obres d’adaptació i, sobretot, amb l’aprovació de la nova Llei d’aeroports per part del Parlament de Catalunya.

Tot plegat conforma un panorama engrescador i positiu fet d’una combinació d’ambició programàtica i de pragmatisme d’acció que permet avançar amb pas ferm en un context no sempre fàcil i dominat per les variacions originades en la gran crisi global que sacseja el món. La política de Govern de la Generalitat de Catalunya es concreta en el desplegament de la Llei que ja hem esmentat i en l’aplicació concreta dels compromisos continguts en el corresponent pla.

En el terreny de la Llei convé recordar que la seva aprovació desplega les competències contingudes a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i preveu l’extensió, a tota la xarxa d’aeroports, d’aquestes competències en el marc que la pròpia Llei permet. Així, iniciem ara el procés per a la transformació de l’empresa Aeroports Públics de Catalunya en l’ens Aeroports de Catalunya, que ha de donar lloc a la creació d’una societat mixta per a cada aeroport, amb autonomia de decisió i d’acció per tal de triar el model de gestió i la política comercial i de promoció de cada instal•lació. Per altra banda, simplifiquem tots els passos per a la creació de noves instal•lacions a través de la nova figura del Pla director urbanístic aeroportuari, que reuneix en un sol document els aspectes urbanístics i les determinacions aeronàutiques de cada aeroport.

El marc general estatutari i legal que estableix la Llei troba la seva millor expressió en la planificació continguda per al període de 2009 a 2015 en aquest Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya. Una planificació que concreta el model aeroportuari de Catalunya, la xarxa d’instal•lacions, la seva jerarquització i organització, i la seva concreció en una cartografia il•lustrativa de la clara voluntat del Govern de cobrir la totalitat del país amb una xarxa proporcionada, adequada i possible.

En el conjunt de les grans notícies ja apuntades en aquest any 2009, hi hauríem d’afegir com a concreció directa del Pla la decisió d’atorgar a l’aeròdrom d’Igualada-Òdena la condició de futur aeroport corporatiu-empresarial de Catalunya. Un cop presa la decisió i en estricta aplicació de la Llei, emprenem de forma immediata la corresponent redacció del pla director urbanístic que n’ha de definir les seves característiques més essencials.

Per aquest camí es dibuixa ja una xarxa real d’instal•lacions de nivell aeroportuari a Barcelona -el Prat, Girona, Reus, Sabadell, Lleida-Alguaire, la previsió de l’adaptació de la Seu d’Urgell, l’adaptació d’Igualada-Òdena i la posterior construcció d’un aeroport a les Terres de l’Ebre. A aquesta matriu bàsica s’hi ha d’afegir el conjunt de les previsions de la xarxa d’aeròdroms i l’encara més completa i ben mantinguda d’heliports.

La voluntat planificadora del Govern de Catalunya emmarca aquest Pla en el conjunt més ampli del Pla general d’infraestructures i serveis de la mobilitat de Catalunya que inclou com a síntesi el Pla de ports, el Pla d’infraestructures del transport terrestre i aquest d’aeroports. Junts configuren una eina planificadora sense precedents complets, però amb arrels molt profundes en les reflexions desenvolupades per diverses administracions tot al llarg del segle XX. Els nous plans de la Generalitat de Catalunya culminen la tasca de la Mancomunitat, del Pla d’obres públiques de la Generalitat republicana i dels successius plans parcials de la Generalitat restaurada a partir de 1978.

Més concretament, en el cas de la política aeroportuària ens sentim hereus amb aquest Pla de la tasca pionera desenvolupada per Josep Canudas, primer en els diversos passos per a la definició d’una instal•lació per a Barcelona i després com a responsable de la política d’aeroports de la Generalitat a partir de 1933, amb la creació del Servei d’Aeronàutica de la Generalitat, com ell mateix recull en el seu llibre sobre Història de l’aviació catalana (1908-1936), (Barcelona, Ed. La Magrana, 1983) que és, en molt bona mesura, les seves memòries amb una visió molt detallada de l’evolució de la navegació aèria a Catalunya fins al 1936.

Aquest és el motiu pel qual hem cregut oportú d’incloure en l’edició d’aquest Pla una carpeta annexa amb reproduccions de documents històrics gràfics, que recullen alguns aspectes simbòlics de la previsió feta a Catalunya amb anterioritat al Pla actual.

Així, recollim documentació de:

“Port aeri”, de Sixte Illescas. Proposta presentada a Arquitectura. Exposició de projectes. Barcelona, Galeries Dalmau, del 13 al 27 d’abril de 1929. Reproduït al llibre de Manuel Brullet i Albert Illescas, Sixte Illescas, arquitecte, (1903-1986). De l’avantguarda a l’oblit. Barcelona, COAC, 2008.

El projecte de l’aeroport de Barcelona de l’arquitecte Antoni Puig i Gairal, elaborat l’any 1932, i conservat en l’actualitat al fons gràfic de l’Arxiu Històric del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya.

I també, “Tipus de construcció estàndard per als camps d’aterratge de la Generalitat”, de Francesc Fàbregas, elaborat l’any 1933 i conservat a l’AHC c 995-80 i reproduït també al llibre editat per Antonio Pizza i Josep M Rovira, GATPAC. Una nova arquitectura per a una ciutat nova,1928-1939, Barcelona, COAC, 2006.

Volem que mirant el passat, aquesta carpeta sigui un homenatge i un reconeixement als antecedents més antics de la política aeroportuària de Catalunya i volem que mirant el futur el Pla que ara presentem sigui el compromís amb aquelles idees pioneres i l’aposta per un futur d’ambició i d’excel•lència per a Catalunya en aquest i en tots els camps.

Les arrels ens donen força i les noves idees l’impuls necessari per abordar els reptes del futur en un context nou i canviant d’un món global i en desenvolupament tecnològic imparable. Estic segur que les propostes que hem formulat són realistes, possibles, i s’anticipen al futur que ve.