Pròleg al Pla estratègic de la bicicleta 2008- 2012. Barcelona, DPTOP, 2009

La societat contemporània té fixats alguns estereotips relacionats amb la bicicleta. Per exemple, el mite holandès o encara a més gran escala el mite xinès. Em refereixo al seu caràcter modèlic i emblemàtic fins a adquirir un prestigi mític. Però en tots dos casos és més que probable que hi hagi un cert determinisme històric marcat per la geografia en el cas d’Holanda i per l’economia en el cas de Xina.

Ara, en canvi, en ple segle XXI hi ha un nou determini per afavorir l’ús de la bicicleta. Es tracta de les noves pautes de mobilitat i sostenibilitat que esdevenen una exigència moral i pràctica en una societat que ha assolit un elevat grau de motorització i d’urbanització i, com a conseqüència, un evident procés de saturació de les possibilitats dels diferents modes de transport.

D’aquesta situació se’n desprenen necessàriament polítiques de foment del transport públic,de dissuasió de l’ús indiscriminat del vehicle privat, d’impuls de l’ús compartit del vehicle, d’inciatives de pacificació de la circulació i creació de vies lentes i compatibles per a l’ús de vianants bicicletes i vehicles motoritzats, així com la creació de vies especialitzades, bé sigui atribuïdes en exclusiva als vianants o reservades a l’ús prioritari de la bicicleta.

Arribem, així, al punt clau de les polítiques de mobilitat i de foment de la bicicleta que ha endegat el Govern de Catalunya i que tenen en aquest Pla estratègic de la bicicleta una resposta clara al mandat parlamentari i a les necessitats reals de la societat.

Cal, doncs, abordar aquesta qüestió des de la racionalitat de la demanda, des de la lògica de la sostenibilitat, des de l’aprofitament de les connexions urbanes i interurbanes, de la complementarietat de la bicicleta entre el seu paper de mode de transport en l’àmbit urbà i de vehicle de lleure i esport en els recorreguts potenciats per les vies verdes.

Des de les línies estratègiques i el Pla d’acció d’aquest Pla estratègic de la bicicleta, el Govern posa calendari i prioritza les seves accions per tal de difondre i promoure l’ús de la bicicleta, tant a través de polítiques formatives i informatives, com a través de polítiques de seguretat, d’accés al mitjà, com de difusió, promoció i foment. Accions concretes i campanyes es combinen com el camí més viable per a modificar pautes de comportament i incentivar uns usos que, sovint, estan molt per dessota de les possibilitats reals del nostre territori i de les nostres ciutats.

El Pla serveix, doncs, més per a pensar el futur que per a diagnosticar el present, que incorpora algunes novetats molt rellevants i de gran incidència per al món de la bicicleta com són els consorcis que promouen les vies verdes o els diferents congressos de la bicicleta que ja s’han realitzat.

Aquesta és una eina per a cinc anys, dels quals ja n’han transcorregut un i mig. Una eina que vol ser superada un cop transcorregut el període i que espera haver sigut el vehicle i el revulsiu per a consolidar els objectius que ens fixàvem tot admirant a l’horitzó els mites.