Diari de Girona

Fa molt pocs dies, l’onze d’abril,el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava l’anunci de licitació de les obres d’un nou pont a Setcases per un valor de un milió set-cents mil euros. Així, i un cop completats tots els tràmits, ara sabem que en els propers mesos començaran aquestes obres llargament reivindicades i durant molt de temps guardades en els calaixos de les promeses incomplertes de Governs anteriors.

Tinc el convenciment que aquesta obra és el paradigma de l’actual situació al Ripollès, on alguns polítics s’entesten a desacreditar l’acció del Govern perquè s’adonen que el nivell de compliment dels compromisos és molt elevat i es produeix una resposta convincent a velles reivindicacions.

Estic convençut que la realitat quotidiana desmenteix radicalment tots els dubtes, però tinc també el convenciment que la insistència a intentar dir que el Govern menysté el Ripollès i l’oblida sistemàticament mereix una resposta clara. És justament l’intent d’utilitzar el pont de Setcases com l’arma per desacreditar que em porta a fer una explicació una mica extensa de l’acció de Govern que em sembla que podrà posar les coses al seu lloc  i desmentir les reiterades afirmacions que intenten desvirtuar la realitat.

Crec que un repàs breu i incomplet ens posarà davant d’una realitat diferent de com la pinten els detractors. D’entrada, l’atorgament a Ripoll i a Sant Joan de les Abadesses dels ajuts contemplats en les convocatòries de la Llei de barris inicia una col·laboració institucional sense precedents, i amb un sentit municipalista que es troba a l’arrel mateixa de la Llei de l’any 2004. L’impuls dels centres històrics d’aquestes dues poblacions és fa ja molt evident i condueix polítiques de regeneració urbana i cohesió social que entren en joc en una societat que ha vist històricament com els núvols de la desacceleració canviaven una  vegada i una altra el paradigma de l’activitat industrial.

Per altra banda, l’aposta del Govern de Catalunya per Núria té avui un plantejament ambiciós i global que preveu la rehabilitació integral de tot el santuari, l’adequació de totes les ales de l’edifici, la millora de les prestacions de l’estació de muntanya i l’impuls d’una política integral que pretén que Núria sigui un lloc visitat i freqüentat a totes les èpoques de l’any.

I per a fer-ho possible amb plenes garanties de present i de futur, el Govern ha emprès l’obra més ambiciosa en el cremallera des que es va construir aquesta infraestructura. Ara i passades moltes dècades de la seva posada en funcionament tenim a l‘horitzó d’un any la inauguració del nou túnel del Roc del Dui, que haurà representat una inversió superior als 25 milions d’euros i que millorarà les prestacions i la seguretat del cremallera.

Per altra banda, l’escepticisme històric dels ripollesos amb els vells compromisos sobre la xarxa viària ha començat a trontollar davant el fet que d’una forma sistemàtica es van movent totes les peces de velles aspiracions que havien romàs simplement paralitzades durant dècades.

En aquest sentit convé recordar que  ha començat a caminar amb pas ferm el projecte de la variant de Ribes i del túnel de la collada de Toses, amb encàrrecs de projectes per part del Govern espanyol i amb compromisos pressupostaris sense precedents. Sóc dels que penso que veurem obres d’aquí a dos anys i que en aquell moment s’esvairan del tot els dubtes dels que es pensaven que el Govern d’Espanya i el Govern de Catalunya l’únic que feien era donar llargues a un vell compromís que en realitat no volien executar.

La prova del nou de la voluntat política es troba a la C-17 i a la C-38. A la C-17, abans de l’estiu tindrem en marxa el desdoblament de Masies de Voltregà, que ja serà operatiu i l’obra segueix a bon ritme. I pel que fa a la C-38, també abans de l’estiu, s’acabaran les obres del tram entre Camprodon i el trencant de Beget de manera que finalment es completarà tota la carretera amb una renovació important entre Sant Pau de Seguries i Molló, i un reforç complet del ferm des de Molló fins a Coll d’Ares.

La realitat és tossuda i quan d’aquí pocs mesos comencin les obres del pont de Setcases completarem el cicle inversor més important dels últims 25 anys al Ripollès.

És la bona base per continuar amb nous treballs que assegurin la dinamització de la comarca i la recuperació de l’orgull i l’optimisme històrics.

PUBLICAT A: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008042000_4_260853__Opinio-pont-Setcases