Entrevista a El singular digital.cat

Joaquim Nadal, (Girona, 1948) concedeix a El Singular la darrera entrevista com a diputat al Parlament. Qui és un dels polítics de raça de Catalunya ara torna a la Universitat de Girona i es dedicarà a escriure llibres. L’exconseller, exalcalde de Girona i fins fa poc president del Grup parlamentari Socialista avisa que si d’aquí a un any no s’ha produït una regeneració dins del PSC ell es quedarà a casa, però que de moment està compromès amb ells.

per Mireia Giné

El resultat del PSC ha sigut “catastròfic”, com diu Montserrat Tura?
Els adjectius són igual; els resultats han sigut molt dolents i per tant s’hi poden afegir tot tipus de qualificatius. Els pitjors de la història del PSC i, a més a més, no queden maquillats pel mal resultat de CiU, perquè una pèrdua de vuit de vint-i-vuit és més que una pèrdua de dotze de seixanta-dos. Si fem totes les proporcions i les regles de tres més elementals és evident que és un retrocés sense precedents.

Què li ha passat al PSC per quedar tercer i amb només 20 escons?
És un conjunt de causes que hauríem de situar en el terreny de l’ambigüitat, del missatge del PSC, dels dubtes, de la indefinició en qüestions clau i dels problemes d’articulació amb el PSOE.

També hi ha hagut un problema de candidat?
El candidat és evident que ha tingut poc temps i en això no em veig amb cor de jutjar, perquè jo mateix vaig ser candidat l’any 95 amb molts pocs mesos de temps, i puc comprendre les dificultats que ha tingut en Pere Navarro. Si al PSC hi ha un problema de lideratge, hauríem de dir que és un problema de lideratges. En el fons ha desaparegut tota una generació de primeríssima línia; Obiols, Reventós, Serra, Maragall i tants altres, i fa la impressió que en aquest rejoveniment no apareixen els nous lideratges.

La meitat dels vots que el PSC ha perdut a Catalunya els ha perdut a la ciutat de Barcelona. Cal un canvi de discurs?
Cal que el PSC adapti el seu discurs, la seva ideologia i contingut a la societat del segle XXI. No hem d’abandonar els valors de la socialdemocràcia ni els valors històrics del socialisme, però aquests valors s’han d’adaptar al llenguatge i característiques de la nova societat. La Catalunya del 2012 és molt diferent de la del 1978. Hi ha molta gent nova que ha nascut en posterioritat a la Constitució. Hi ha molta gent que ha vingut de fora i el missatge que s’espera d’un partit polític que té opcions i ganes de governar és que doni respostes al problemes que té la gent. No per dir-ho molt, que el PSC ho fa molt, es guanya la credibilitat del que la gent espera.

No és molt arriscat que el PSC digui “no” a la independència en el referèndum?
La darrera campanya va ser desencertada, sobretot perquè val més dir “sí a..” que no pas dir “no” a segons què. En el full de ruta del PSC hi ha d’haver com a mínim quatre coses molt clares: atenció a les necessitats de les persones, recuperació del ritme del creixement econòmic, pacte fiscal i dret a decidir. Si el PSC deixa clares aquestes quatre coses, i es posa al costat dels que estan a favor del dret a decidir, el PSC pot donar suport a tots els que creuen que s’ha de donar veu al poble de Catalunya. Després quan sigui l’hora decidirà el que vol fer i si vol portar-ho fins a les ultimes conseqüències, o si vol continuar defensant el model federal. El que no pot fer el PSC és quedar al costat de Ciutadans i del Partit Popular.

Vostè estaria a favor del “sí” o del “no” en una consulta?
No t’ho puc dir perquè no sé quina pregunta ens farien. Jo el que espero és que siguin capaços de fer una pregunta clara. Justament la data que s’està discutint és important perquè hi ha qui diu que no podem arribar a la consulta sense haver elaborat el procés, no pas per endarrerir-lo sinó per saber on anem. Jo vull, a l’hora de votar, saber quin és el recorregut, els passos i les garanties, suports internacionals i on anem a parar. Una vegada sapiguem tot això, no tindré cap problema per votar.

Es trencaria la societat catalana si hi hagués una consulta o una independència?
La gent s’acomoda molt a les circumstàncies, i el que vol és viure bé i tranquil·lament. El que em semblaria pitjor és que si no s’aconsegueix l’objectiu, es trenqués igualment la societat catalana.

Hi ha el perill que això passi?
De la forma com estan tibant la corda el Partit Popular, Ciutadans i plataformes diverses, pot acabar passant que un sector de la societat catalana s’aparti del principi que ha prevalgut des de la transició fins ara, que és que Catalunya ha de ser un sol poble, una llengua, un model cultural i lingüístic, en el qual evidentment el castellà ha de tenir un paper important i reconegut, com així fa l’Estatut.

El PSC ha de convocar un congrés extraordinari i escollir una nova direcció?
Aquest és un tema que ja està liquidat. De fet, la mateixa nit electoral i en la primera executiva que es va celebrar, va quedar clar que el PSC no anava en aquesta direcció. Sí que crec que ha de fer alguna cosa; és a dir, el PSC ha de fer una catarsi profunda que signifiqui assumir els resultats, les responsabilitats dels resultats i prendre les decisions que calguin en funció d’això.

No cal un congrés per fer això?
No necessàriament. Ara, si no hi ha cap canvi d’orientació i de direcció voldrà dir que no s’ha entès el resultat.

Fa uns dies va dir que l’objectiu del PSC era governar a Catalunya. És possible sent germans amb el PSOE?
Si el PSC, per exemple, ara ha fet l’oferta del govern d’unitat, i el PSC pogués entrar en un govern de concertació amb ERC i CiU, ho hauria de fer encara que al PSOE no li agradés. Per tant, les condicions per una ruptura amb el PSOE en tots aquells temes en què Catalunya passa davant, haurien d’estar escrites i acordades perquè mai més no hi hagi cap dubte.

Cal un partit socialista català que no vagi de bracet amb el PSOE com està plantejant Ernest Maragall?
Estic d’acord amb els objectius però no estic d’acord amb el camí i amb el mètode. L’Ernest Maragall ha fet dos passos en fals. Un va ser empènyer aquell manifest en plena campanya electoral, que jo no vaig voler firmar tot i estar 100% d’acord, i també el fet d’anunciar tot el que està fent ara. Dins del PSC cal un nou reagrupament de forces amb recuperació de gent que n’ha sortit. Maragall creu que això ja no es pot fer dins del PSC perquè no hi ha elements de regeneració política i democràtica, mentre que jo crec que aquest és un mal que no es pot fer al partit. Jo seria partidari d’un procés de regeneració interna. Evidentment si d’aquí a un any no s’ha produït aquesta regeneració, jo em quedaré a casa. Però de moment, estic compromès en un intent de canviar les coses des de dins.

Què en pensa de la proposta de Pere Navarro de formar un govern d’unitat sense Mas de president?
Això que ha dit ara Pere Navarro, ho hauria d’haver dit la nit electoral. I ho havia d’haver dit sense la condició del president Mas. El president Mas és el cap de llista del partit que ha obtingut més diputats i podria fins i tot governar sol amb el suport d’ERC, com pot acabar passant. Un govern d’unitat nacional amb el president Mas al davant seria una bona cosa, però plantejat fora de temps t’agafa amb el pas canviat i quan ja has dit tantes vegades que no, quan dius sí i les converses ja estan molt avançades, segurament arribes tard.

Hi ha alguna possibilitat de negociació amb CiU? 
Sobretot, perquè no s’ha negociat res. Jo he viscut moltes converses entre el PSC i CiU, històricament parlant, i del meu temps com a president del Grup parlamentari, puc dir que la voluntat de CiU per entendre’s amb nosaltres, era mínima o nul·la. Encara tenen aquest tic i fins que no es treguin el complex seguiran preferint liquidar i enfonsar el PSC, que no pas negociar-hi. Crec que el país no s’ho pot permetre i que CiU hauria de negociar, poc a molt, amb el PSC.

Amb aquestes eleccions ha quedat un Parlament massa fragmentat?
El Parlament ha quedat molt polaritzat, molt fragmentat i una de les coses que a mi no m’agrada que hagi passat, és que en el fons no hi ha oposició. Hi ha un primer partit amb 50 diputats, i no hi ha cap partit que li vagi al darrere que tingui la meitat dels diputats que té el primer partit.