Presentació de l’Activitat 2005 ATM. Barcelona, DPTOP, 2006

Aquest informe d’activitat de l’ATM per l’any 2005 es podria resumir en dues xifres: els sistemes de transports integrats i consorciats en l’ATM han transportat 887 milions de viatgers al llarg de l’any. Aquest és el nombre de viatges comptabilitzats. La segona xifra seria força equivalent: 841 milions d’euros com a despesa requerida per atendre aquest volum esmentat de viatgers. Amb una aportació força equilibrada entre les subvencions i les aportacions per la venda de tiquets.

Tota la resta gira al voltant d’aquestes grans magnituds. Integració tarifària (més del 70%), modernització i ampliació dels sistema (nous trens, nous autobusos, més freqüències), noves inversions(accessibilitat de les estacions i del material ,noves línies i intercanviadors…), enquestes (mobilitat quotidiana), Pla director de mobilitat de la Regió Metropolitana, són expressions qualitatives d’aquelles xifres de resum que he esmentat al principi.

Però les xifres i les novetats materials no acrediten l’ànima, el cor, el rovell de l’ou del que representa el sistema de transport públic. En aquest sentit vull subratllar i proclamar el compromís de servei públic, la millora constant del servei, l’atenció a l’usuari, la prioritat en la prestació del servei en termes de qualitat i d’excel·lència, com a prioritats programàtiques i ideològiques de l’ATM en relació amb el transport públic. És un repte i un compromís indefugible. Només si atenem a la demanda de mobilitat en transport públic sabrem contribuir a l’eficiència d’un model econòmic i de la vida d’un país sencer. Els homes i les dones de Catalunya tenen dret a reclamar i a obtenir millors i millors prestacions del sistema fins assolir nivells d’alta civilització als quals ens comencem a acostar amb alguns desajustos.

Vull afegir en relació amb aquest compromís que els reptes de futur requeriran de totes les administracions una actitud més conscient del volum i de l’envergadura del problema, dels costos ,i de la dimensió que està assolint el sistema i la xarxa que hem planificat i que estem executant.

La tranquil·litat de tenir el contracte-programa vigent (2005-2006), i d’haver liquidat raonablement el contracte-programa anterior, que mai no es va signar, no ens haurien de fer mostrar conformistes. Manifestem l’inconformisme davant el fet indolent d’aquells que no van ser capaços de concloure el contracte-programa  2002-2004 i davant el fet que el parèntesi d’ara es el rebedor d’una nova etapa de creixement de les necessitats financeres i de servei. La nova gran xarxa de transport públic que ens hem compromès a fer exigirà més recursos i compromisos que ja estem negociant.

Només cal esperar que totes les autoritats implicades sàpiguen estar a l’alçada del repte i responguin a les necessitats, entenent el transport públic com una política social més i de les més prioritàries, tot admetent que és de les poques que ja ara porta aparellat el copagament.

Si comparem amb el 2002 hem doblat l’aportació de les administracions. De283 a553 milions d’euros. Aquest és el camí, però els gestos no es podran aturar perquè les necessitats tampoc no ho fan.