El Punt Avui

Ahir hi va haver eleccions, coincidint amb el judici i amb candidats a la presó, una anomalia preventivament injusta des de tots els punts de vista. I abans d’un mes n’hi torna a haver. Avui tots els mitjans van plens dels resultats i de declaracions dels líders polítics. És un d’aquells dies en  què tots han guanyat. En realitat sempre només guanyen uns però ja se sap, ningú no ha perdut. No hi ha ningú disposat a preguntar-se si, com cantava Raimon, potser “tots havíem perdut”.

I en canvi les reaccions davant dels resultats deixen sovint de banda els ciutadans i les ciutadanes i reprèn el càlcul, l’elucubració tàctica, el regat curt, fins i tot la banalització frívola. És igual que tregui el nas l’extrema dreta com mai no ho havia fet des de la mort de Franco, és igual que la campanya hagi tingut un nivell ínfim, és igual que hagin dominat les desqualificacions i els insults. No hi fa res que ningú no es plantegi de fer un balanç crític a fons de la legislatura escolada i que ningú no formuli unes propostes programàtiques que defugin la demagògia i siguin creïbles i possibles.

Ara veurem com la vida política s’arrossega feixugament en un trànsit provisional inacabable tot esperant que es compleixin els terminis, s’anunciïn els pactes, es tanquin les consultes i s’acabi formant govern. Veurem si hi ha condicions per disposar d’un govern que governi que és un dels dèficits més greus dels temps presents. I veurem si les qüestions que han estat objecte de controvèrsia indigna en la campanya es poden enfocar des del realisme, des de la sensatesa i des de la més estricta radicalitat democràtica.

Però no descansarem i enfilarem les municipals. Veurem si el trasbals de les eleccions d’ahir deixa marge per encarar-les parlant dels temes que afecten a cada poble i a cada ciutat. Veurem si els partits són capaços de plantejar una agenda municipal.