Pròleg al llibre de Jaume Enric Zamora Escalas: Els arxius catalans en la Segona República i la Guerra Civil (1931-1939). Edició del Centre d’Història Contemporània.

Per Joaquim Nadal i Farreras, Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural-CERCA/Universitat de Girona.

El daltabaix de la Guerra civil espanyola de 1936 a 1939 va afectar totes les esferes de la vida. Va afectar les vides de milers de persones, les vides de milers de famílies, la vida de les societats, de les ciutats, dels pobles, de la ruralia, dels paisatges, dels conreus, de la vida urbana, de les fàbriques, també dels monuments i dels documents. L’estudi del cost humà i de les conseqüències de la guerra ha prevalgut per damunt de d’altres aspectes. Però vuitanta anys més tard del final d’aquell terrabastall és convenient d’abordar tots els aspectes i d’esbrinar el seu desenvolupament. Ens cal preguntar-nos quines reformes empreses per la República i pel Govern de la Generalitat van quedar interrompudes i trasbalsades i com van ser liquidades un cop acabada la guerra. Hem de saber com va incidir la guerra mateix en algun d’aquests aspectes i com qüestions aparentment poc ideològiques van entrar en joc al llarg del conflicte. És el cas del patrimoni, artístic, moble i immoble, monumental i documental. És el cas del que en els termes de la Llei de 28 de març de 1934 es diria Llei del Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic que es complementaria amb la Llei de Conservació del PHAC, de 3 de juliol de 1934.

El parèntesi generat pels fets del 6 d’octubre de 1934 endarreriria la posada en servei de les esmentades lleis fins l’any 1936 ja només a temps de posar a contribució de l’emergència de guerra i revolucionària les estructures embrionàries que s’acabaven de crear. Hem avançat molt en els darrers anys en el coneixement de la gran mobilització de voluntaris i de les estructures del Govern que es van posar en funcionament per tal d’aturar la voràgine destructiva de l’efervescència revolucionària i arbitrar els mecanismes de protecció i salvaguarda del patrimoni que havia pogut escapar de la destrucció.

L’any 1971 Miquel Joseph Mayol havia pogut obrir el camí amb el seu llibre testimonial.[1] Uns anys més tard José Álvarez Lopera va dedicar a la qüestió tres articles dels anys 1984, 1985-1986 i 1987 en els Cuadernos de arte de la universidad de Granada, fins que el 2011 Francico Gracia i Glòria Munilla van publicar una apretada síntesi que va esdevenir el llibre de referència.[2] Entre unes dates i altres i fins ara ha estat constant el degoteig de treballs dedicats al salvament de l’art i del patrimoni que esmentem en un estat de la qüestió que vam publicar l’any 2017, apart de d’altres treballs que per les mateixes dates vam dedicar a aspectes singulars del salvament del patrimoni històric artístic i científic.[3]

En aquest estat de la qüestió esmentàvem diverses tesis de doctorat que s’havien defensat al voltant del salvament: Jaume-Enric Zamora Escala (2011), sobre els arxius; de Yolanda Pérez (2016), sobre les col.leccions privades; de Mercè Gracia (2016) sobre les polítiques de salvament durant i després de la guerra, i encara hi podríem afegir les de Maria de Lluc Serra (2014) sobre els Museus en la més immediata postguerra i la més recent de Patxi Ocio (2018), sobre la destrucció i el salvament en el Vallès Occidental.

La de Yolanda Pérez Carrasco ja s’ha editat[4] i de les altres n’han sortit una bona colla d’articles al costat d’una munió de treballs monogràfics de gran interès sobre Granollers, Mataró, Tarragona, Tortosa, Reus, Manresa, Solsona, Lleida i Girona que esmentem a l’estat de la qüestió i que hem anat ampliant fins a l’actualitat per reprendre’n una publicació actualitzada.

És conegut que l’any 1936 i com a desplegament de les lleis del patrimoni es van establir cinc seccions, la de Biblioteques (Jordi Rubió i Balaguer), la d’arxius documentals (Agustí Duran i Sanpere), la de Museus (Joaquim Folch i Torres), la de Monuments (Jeroni Martorell) i la d’excavacions (Pere Bosch Gimpera) que esdevindrien només tres ja en plena emergència a partir del 25 de juliol de 1936: Arxius (Agustí Duran i Sanpere), Biblioteques (Jordi Rubió i Balaguer) i Museus i Monuments (Jeroni Martorell). Sobre aquestes bases es va posar en marxa un operatiu que consistia en la confiscació dels immobles i dels béns mobles d’interès i la seva concentració i dipòsit en diferents punts de la geografia catalana comptant amb la col.laboració d’un comitè establert a cada població.

Sobre el gran moviment de les obres d’art i dels béns del patrimoni històric artístic i científic de Catalunya i el seu successiu desplaçament cap a dipòsits més i més lluny del front de guerra i del risc de bombardejos (Olot, Agullana, Darnius, Bescanó, Viladrau…) des de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural hem elaborat un repertori i repositori de fonts que acrediten l’abast i l’envergadura d’aquest gran moviment.[5] Sobre la base d’aquest repositori hem elaborat el document “Salvament i itinerància de l’art català en temps de guerra, 1936-1939” que donem a conèixer com Annex d’aquest pròleg, per tal de conèixer la geografia i la cronologia del moviment i la itinerància de l’art, sabent que sempre es pot ampliar i corregir.

Del conjunt dels moviments, amb anades i vingudes de camions des de diferents indrets de la geografia catalana, es pot desprendre la dinàmica del salvament basada en un replegament successiu cap a punts allunyats dels riscos de la guerra. En aquest repertori esmentem però sense entrar en cap detall el moviment dels arxius.

L’aportació de Jaume-Enric Zamora Escala

Vet aquí doncs la importància de la publicació que ara presentem i que concentra la seva aportació en la salvaguarda dels arxius. Jaume-Enric Zamora ha anat presentant en múltiples articles aspectes parcials del seu treball i fins ara coneixíem de manera fragmentària les seves aportacions i la salvaguarda dels arxius.

En aquest context avancem ara un pas més amb l’edició del treball de Jaume Enric Zamora Escala sobre Els arxius catalans en la Segona República i la Guerra Civil (1931-1939) que va ser la seva tesi doctoral l’any 2011 i que l’autor ha reelaborat el 2020 per tal d’actualitzar-ne alguns aspectes de cara a aquesta edició. Zamora reprèn el tema que havia abordat Clara Estrada uns anys abans.[6] L’esquema de l’operativa ja estava fixat en el treball d’Estrada però ara la tesi reelaborada de Zamora Escala ens presenta la concreció dels moviments dels Arxius a traves del Dietari d’Agustí Duran i Sanpere, i el testimoni viscut a Viladrau per famílies d’estiuejants (Eduard Castellet, Marià Manent, José Agustín Goytisolo) i la pròpia visió de Duran i Sanpere els moments que es podia sostreure de la feina feixuga que havia assumit i podia dedicar-se a la contemplació i al gaudi del paisatge. Zamora hi afegeix detalls sobre la recuperació i salvaguarda dels Arxius dels Presidents de la Generalitat i una valoració sobre la destrucció, l’espoli i la confiscació d’arxius documentals perpetrats per la Delegación del estado para la Recuperación de Documentos a Catalunya i l’eventual trasllat de molts a l’Arxiu de Salamanca.

En síntesi però podem dir que des de 1931 i des del Consell de Cultura Agustí Duran i Sanpere s’havia proposat de desenvolupar un sistema d’Arxius de Catalunya que havia de culminar amb l’Arxiu General de Catalunya en clara continuïtat amb els treballs empresos des de la seva fundació per l’Institut d’Estudis Catalans i la Mancomunitat, amb un seguiment acurat de les accions de l’IEC a traves de les seves Memòries anuals. Inicialment instal.lat al Palau Episcopal l’Arxiu General de Catalunya acabaria sent dipositat també a Viladrau.

Des de la Secció d’Arxius Duran i Sanpere va establir dos refugis: un a Viladrau pels arxius de la Catalunya Oriental i un a Poblet pels arxius de la Catalunya occidental; aixímateix s’establien Arxius-refugi en diverses poblacions que esdevenien alhora dipòsits o etapes de les concentracions. És el cas de Lleida, Tortosa, Cervera, Manresa , Reus, Tarragona, Poblet, Barcelona, Vic, Girona, Ripoll i Viladrau. En cadascun d’aquests arxius-refugi un responsable es feia càrrec de les tasques com va ser el cas, a tall d’exemple, de Josep M. Font i Rius a Vic o d’Elies Serra Ràfols (a partir de 1937) a Girona. En el cas de Poblet Eduard Toda es feia càrrec dels béns artístics i dels fons documentals i la correspondència entre Toda i Duran i Sanpere acredita les reticències i les resistències reeixides de Lleida de traslladar a Poblet els seus fons documentals. La caiguda de Lleida en mans de les tropes franquistes l’abril de 1938 va veure com el SDPAN es feia càrrec de tots els dipòsits que s’havien concentrat a la ciutat de Lleida. Zamora explica també com es va anar produint el replegament dels arxius de Barcelona més en risc i com primer es van allunyar del Palau de la Generalitat, es movien de casa en casa o de palau en palau i s’acabarien traslladant primer a Peralbes i finalment una bona part serien traslladats a Viladrau per tornar a Barcelona, via Pedralbes, un cop acabada la guerra.

Zamora afegeix la distribució dels fons arxivístics a Viladrau a la Casa Balcells, la casa de la vídua Creixells, la Casa Trias, el Mas Noguer i la Noguera. Conclou amb el retorn dels fons a Barcelona i l’ús dels arxius i dels documents com a eina de repressió, de depuració i d’aniquilació de la memòria històrica.

És motiu de satisfacció poder presentar en aquesta col.lecció del Centre d’Història Contemporània de Catalunya el treball de Jaume Enric Zamora Escala que s’incorpora amb mèrit propi en el bagatge dels coneixements acumulats isedimentats en els darrers temps sobre la salvaguarda i protecció del patrimoni de Catalunya. La singularitat del món dels arxius presenta també alguna singularitat en el seu tractament que Zamora remarca i explica de tal manera que les itineràncies dels documents diferirien de les itineràncies dels béns artístics en la mesura que una part i amb voluntat de destrucció de la memòria o de simple incautació de la memòria acabarien en dipòsits aliens als grans dipòsits dels arxius històrics que es van reconstituir de forma immediata. No vull deixar d’esmentar que la nòmina de les diverses persones de diferents procedències i ideologies que van col.laborar en la política d’arxius d’Agustí Duran i Sanpere i que Zamora esmenta és un fil important en la història d’aquest procés de salvament i de recuperació.

Per la nostra part, contents de veure que aquesta recerca veu la llum i s’incorpora al bagatge col.lectiu del nostre coneixement del PHAC durant la Guerra Civil, volem afegir-hi la referència a les 25 expedicions en 34 camions que van significar en els primers mesos de 1939 el retorn dels dipòsits de Viladrau a Barcelona. Es tracta de fons procedents del Museu d’Arqueologia de Catalunya que recullen tot el moviment de recuperació des de diferents punts de Catalunya fins a Barcelona. Aquesta relació és només com una acta notarial del retorn dels documents desplaçats a Viladrau que Zamora Escala ha estudiat.

El retorn dels arxius a Barcelona un cop acabada la Guerra Civil al front de Catalunya[7]

Del conjunt de 69 expedicions documentades de retorn del patrimoni dels diferents dipòsits a Barcelona n’hi ha 25 amb 34 camions des de Viladrau.

Expedició 11, 27/28 de febrer de 1939. Cancelleria Reial, Pergamins. Registre Cancelleria Reial. Volums CODOIN ACA. Butlles papals. Dipositat a l’ACA. Agent: Manuel Abizanda

Expedició 12, 28 de febrer de 1939, Cancelleria Reial. Còdexs de St Cugat. Cartes Reials. dipositat a l’ACA el 7 de març de 1939. Manuel Abizanda

Expedició 14, 1 de març de 1939/ 2 de març de 1939. Dipositats a l’ACA i Pedralbes. Agents Manuel Abizanda/Ismael Molera Palacio.

Expedició 17, 2/3 de març de 1939, dipositat a Pedralbes. Arxiu de la Catedral de Barcelona. AgentsManuel Abizanda/ Ismael Molera. Pedralbes

Expedició 18, 3 de març de 1939. Arxiu de la Catedral de Barcelona dipositat a Pedralbes; Arxiu Sant Joan de Jerusalem, dipositat a l’Arxiu de la Corona d’ Aragó. Agent Manuel Abizanda.

Expedició 19, 4 de març de 1939. Arxius de Bagà, Pobla de Lillet i Prats de Lluçanès; Arxius de Tortosa. Agents Manuel Abizanda/ P. Lupiani.

Expedició 20, 6 de març de 1939. Arxius de Bagà, Pobla de Lillet, Prats de Lluçanès i Sant Llorenç de Munt. Agent, Manuel Abizanda. Arxius de Solsona (Vegueria i Batllia de Cardona). Agent P. Lupiani.

Expedició 29, 2 de juny de 1939. Agents Manuel Abizanda. Arxiu Diocesà de Solsona. Arxiu de la “Real Academia de Buenas Letras”. Dipositat a Pedralbes

Expedició 38, 13 de juny de 1939. “Real Academia de Buenas Letras de Barcelona”. Arxiu Històric Municipal de Barcelona. Documentació d’Agustí Duran i Sanpere. Comunitat de Cervera.

Expedició 39, 13 de juny. Devolució Caixes VIC

Expedició 40, 15 de juny de 1939. Agents, P. Lupiani i Félix Bastan. Comunidad de Cervera. Llibres del Registre de la Propietat de Cervera. Arxiu d’ Agramunt.

Expedició 41, 15 de juny de 1939. Agent, Enrique Silván. Guissona. Granyena, Borges Blanques, Torà, Brull i Castanys, Hospital de Cervera, Castelldans, Montblanc, Verdú. Dipositat a Pedralbes.

Expedició 43, 16 de juny de 1939. Agent “de la expedición” Enrique Silván, “Agente encargado del depósito que remite”, P. Lupiani. Verdú, Arxiu Municipal de Cervera, Montblanc (municipal, parroquial i notarial). Dipositat a Pedralbes

Expedició 46, 19 de juny de 1939. Agents, Enrique Silván/P. Lupiani. Montblanc. Anglesola. Vilagrasa. Cervera. Vilabeltrán. Dipositat a Pedralbes

Expedició 47, 20 de juny de 1939. Agents, Baztán/Lupiani. Universidad de Cervera. Col.lecció Poblet-teixidor de Montblanc. Tàrrega. Pedralbes.

Expedició 48, 21 de juny de 1939. Enrique Silván/P. Lupiani. Cervera. Tàrrega. Dipositat a Pedralbes

Expedició 50, 30 de juny de 1939. Agents, Baztán/P. Lupiani. Protocols de Cervera. Bellpuig. Tàrrega. Dipositat a Pedralbes.

Expedició 52, 3 de juliol de 1939. Agents, Baztan/Lupiani. Dipositat a Pedralbes. Arxiu Notarial de cervera.

Expedició 55, 13 de juliol de 1939. Agents, Manuel Usón Usón. Arxiu Notarial de cervera. Arxiu Municipal de Barcelona. Dipositat a Pedralbes.

Expedició 57, 15 de juliol de 1939. Agent, Manuel Usón Usón. Arxiu Municipal de Cervera. Dipositat a Pedralbes.

Expedició 58, 17 de juliol de 1939. Agent, Manuel Usón Usón. Arxiu municipal de Cervera. Dipositat a Pedralbes.

Expedició 60. 21 de juliol. Agent, Manuel Usón Usón. Arxiu notarial de la Seu d’Urgell. Dipositat a Pedralbes

Expedició 61, 22 de juliol de 1939. Agent, Manuel Usón Usón. Arxiu Notarial de la Seu d’Urgell. Arxiu de la Catedral de la Seu d’Urgell. Dipositat a Pedralbes.

Expedició 64, 28 de juliol de 1939. Agent, Manuel Usón Usón. Seu d’Urgell. Dipositat a Pedralbes.

Expedició 67, 31 de juliol de 1939. Agent, Manuel Usón Usón. Perelada. Pergamins de la Seu d’Urgell. Dipositat a Pedralbes.

Annex

SALVAMENT I ITINERÀNCIA DE L’ART CATALÀ EN TEMPS DE GUERRA (1936-1939).

1.- La itinerància en guerra

1.1. De les confiscacions a les concentracions: Lleida, Tarragona, Tortosa, Reus, Solsona Manresa, Granollers, Barcelona, Girona. Poblet, Santes Creus, Pedralbes, Montserrat.

10/1/1938 De Tarragona a Barcelona (Josep Bardolet i Pere Rius)

9/4/1938 i 5/5/1938 Museu Arqueològic de Tarragona

11/5/1938 Manresa-Barcelona (Lluís Robiralta)

24/5/1938 i 24/12/1938 Vic (Josep Bardolet)

XX/4/1938 Museu de Solsona

12/6/1938 i 9/9/1938 Reus

1.2. De les concentracions a Olot

1.2.1 De Barcelona a Olot, camions (1936)

31/10/1936, 2/11/1936 (2), 4/11/1936 (2), 6/11/1936 (2), 9/11/1936, 11/11/1936, 13/11/1936, 16/11/1936 (2), 18/11/1936 (2), 20/11/1936 (3), 23/11/1936, 25/11/1936, 27/11/1936 (2), 30/11/1936 (2), 2/12/1936, 4/12/1936, 7/12/1936, 9/12/1936, 11/12/1936 (Pedralbes, Masriera, Artigas-Alart, Toda, Carles, Mateu, Rocamora, Batlló), 14/12/1936, 16/12/1936, 18/12/1936 (Roviralta, Masriera, Mateu, Rocamora) , 23/12/1936 (Roviralta, Bertran i Musitu), 25/12/1936, 30/12/1936 (Mansana, Mateu, Rocamora)

De Barcelona a Olot (1937)

1/1/1937, 2/1/1937, 4/1/1937 (Mansana, Mateu, Roviralta, Rocamora), 7/1/1937 (Mansana), 14/1/1937 (Rocamora), 18/1/1937, 7/9/1937, 15/9/1937

1.3. D’Olot a Paris

27/2/1937

10/3/1937

28/5/1937, d’Olot a Maisons Laffitte

1.4. D’Olot a Darnius (Mas Descals), Agullana (Mas Perxés) i Montfullà (Can Pol) (Bescanó).

30/4/1938

2, 10, 11, 25, 26 (2), 27 (2), 28 i 29/5/1938

20, 21, 22, 23,25/6/ 1938

26, 27, 28/8/1938

5, 8, 22/ 9/1938

8, 10, 12, 21 i 26/12/1938

21/1/1939

Trasllats de Darnius a Agullana ordenats per Ramon Frontera: 3/11/1938 i 5, 6, 9, 10,11, 23 i 26/12/1938

1.5. Concentració dels arxius a Viladrau

1.6.. De Barcelona i Girona a Darnius

23/4/1938, de Girona a Darnius

4/5/1938, Barcelona-Girona

2/8/1938 De Barcelona a Darnius

1.7. Moviments diversos

11/1/1938, objectes de Tortosa, retirats del Banc d’Espanya

Vidrà i Besora, 22/12/1938

Ajuntament d’Igualada, 9/1/1939

Vilafranca del Penedès, 11/1/1939

De la Biblioteca Balaguer al Banco Urquijo, 16/1/1939

Dipòsit de Viladrau XX/4/1938: Cervera, Vallbona de les Monges, Montblanc, Vilaverd, Tortosa.

1.8. Lleida

XX/4…/1938Concentració al Museu Morera, a Butsènit i a l’Hospital de Santa Maria i trasllat a Saragossa a l’església del Carme.

2. Els darrers dies de la guerra

2.1. D’Agullana i, en part de Darnius, al Château d’Aubiry altrament conegut també pel nom de la família propietària (château Bardou).

(Les expedicions es barregen entre les obres del Govern de la República dipositades a Figueres, a Peralada i a la Bajol i les del Govern de la Generalitat dipositades a Darnius i Agullana).

4/2/1939, 7 camions del castell de Figueres

5/2/1939, 22 camions de la Bajol i Peralada

[6 i 7/2/1939, no hi ha viatges per la virulència dels bombardeigs].

8/2/1939, 26 camions d’Agullana i de Peralada.

8 i 9/2/1939, 10 camions enviats a Darnius. El 9/2 surten de dos en dos.

Un queda aturat a la Bajol i es traslladen les obres d’art a pes fins a les Illes

El darrer camió queda aturat per avaria a pocs metres de la frontera amb França i és pres per les tropes franquistes quan arriben a la frontera. Inicialment traslladen les peces del camió al castell de Figueres.

2.2. Del Château d’Aubiry a Ginebra.

Trasllat a Perpinyà.

22 vagons, trasllat en tren a Ginebra.

3.- El retorn de l’art, previ a les devolucions

2.1. De Figueres i Peralada a Barcelona

39 camions de Peralada a Barcelona del 18/2/1939 al 7/6/1939; 6 camions de Figueres a Barcelona del 18/2/1939 al 10/6/1939

1, 18/2/1939, Peralada i Figueres

3, 19/2/1939, Peralada i Figueres

5, 20/2/1939. Peralada

7, 21/2/1939, Peralada

10, 23/2/1939, Peralada

13, 28/2/1939, Figueres

15, 2/3/1939, Peralada

16, 2/3/1939, Peralada, Figueres, [Darnius]

28, 31/5/1939, Peralada

30, 3/6/1939, Peralada

32, 6/6/1939, Peralada

33, 6/6/1939, Peralada

34, 20/6/1939, Peralada/Barcelona/Madrid

35, 7/6/1939, Peralada

36, 10/6/1939, Figueres

2.2. De Darnius a Barcelona

20 camions del 18/2/1939 al 16/6/1939

2, 18/2/1939, Darnius

4, 19/2/1939, Darnius

6, 20/2/1939, Darnius

8, 21/2/1939, Darnius

9, 22/2/1939, Darnius

37, 12/6/1939, Darnius-Girona

44, 16/6/1939, Darnius-Girona

68, 1/8/1939, Darnius

69, 3-4/8/1939, Darnius.

2.3. De Viladrau a Barcelona

34 camions de Viladrau a Barcelona

11, 27/2/39 12, 28/2/1939 14, 1/3/1939 17, 2/3/1939 18, 3/3/1939 19, 4/3/1939

20, 6/3/1939 29, 2/6/1939 38, 13/6/1939 39, 13/6/1939 40, 15/6/1939

41, 15/6/1939 43, 16/6/1939 46, 19/6/1939 47, 20/6/1939 48, 21/6/1939

50, 30/6/1939 52, 30/6/1939 55, 13/7/1939 57, 15/7/1939 58, 17/7/1939

60, 21/7/1939 61, 22/7/1939 64, 28/7/1939 67, 31/7/1939

2.4. D’Olot a Barcelona

Expedicions:

21, 19/3/1939 22. 23/3/1939 23, 17/4/1939 24, 29/4/1939 25, 8/5/1939 27, 24/5/1939

42, 15/6/1939 49, 24/6/1939 51, 2/7/1939 53, 7/7/1939 54, 13/7/1939

59, 19/7/1939 62, 24/7/1939 66, 31/7/1939

Olot-Barcelona, Junta de Museus, 27, 29, 30/5/1939 i 8, 17/6/1939.

2.5. Expedicions vàries

31, 4/6/1939. Saragossa-Lleida

45, 17/6/1939, Barcelona-Saragossa.

56, 14/7/1939, Cornellà-Barcelona

65, 31/7/1939, Barcelona-Girona.

2.6. de París a Barcelona

2.7. de Ginebra a Madrid i Barcelona

  1. Joseph Mayol, Miquel: El salvament del patrimoni artístic català durant la Guerra Civil. Barcelona, 1971
  2. Gracia, Francisco i Munilla, Glòria: Salvem l’art. La protecció del patrimoni cultural català durant la guerra civil (Barcelona, 2011)
  3. Nadal i Farreras, Joaquim: “La salvaguarda del patrimoni històric, artístic i científic de Catalunya (1936-1939)”, a Sobrequés, Jaume (dir) , Dueñas, Oriol i Martin Berbois, Josep Lluís (eds): A 80 anys del cop d’estat de Franco. La Generalitat de Catalunya i la Guerra Civil (1936-1939), Barcelona, Memorial Democràtic-Centre d’Història Contemporània, 2017, p. 239-280.Nadal i Farreras, Joaquim i Domènech Casadevall, Gemma: Patrimoni i guerra. Girona, 1936-1940. Girona, Ajuntament, 2014, amb l’edició d eles actes de la Comissió del Patrimoni Artístic i Arqueològic.Nadal i Farreras, Joaquim: Joan Subias Galter (1897-1984), dues vides i una guerra. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2016 i “El escudo del arte. Protección e itinerància durante la Guerra Civil en Cataluña (1936-1939)”, en Patrimonio cultural, guerra civil y postguerra coordinado por Arturo Colorado Castellary, Madrid, 2018, p. 71-96. En el primer esbossem la biografia del que acabaria sent cap del Servei de Museus de la Generalitat i responsable al final de la guerra del dipòsit a can Descals de Darnius i el segon és una reconstrucció dels moviments amb detalls del camionatge dels darrers dies de guerra entre el 3 i el 10 de febrer de 1939.
  4. PérezCarrasco, Yolanda: Patrimonio confiscado. La incautación y el éxodo de col·lecciones de arte privades en Barcelona durante la Guerra Civil (1936-1939), pròleg de Joaquim Nadal i Farreras. Barcelona, 2018
  5. ICRPC, coordinació de Joaquim Nadal i Farreras: Guerra i art. Les itineràncies convulses del tresor artístic nacional. Repertori i transcripció de fonts, documents i dades sobre la incautació, concentració, catalogació, inventari, salvaguarda i trasllat del Patrimoni Artístic Català durant la Guerra Civil (1936-1939)
  6. Estrada i Campmany, Clara: La tasca d’Agustí Duran i Sanpere durant la República i la guerra (1931-1939), Presentació de Maria Campillo. Barcelona, Ploion editors, 2007.
  7. MAC. Fons SDPAN, El retorn dels arxius a Barcelona. Detall i cronologia de les expedicions. Cada expedició té una mena d’esborrany manuscrit i una acta mecanoscrita amb la relació de la documentació retornada en la majoria dels casos al Monestir de Pedralbes o en alguns casos a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. He d’agrair a l’amabilitat de Jusèp Boya i d’Àngels Casanovas, del MAC la possibilitat de consultar tot el fons del SDPAN que conserva el Museu.