Presentació del Catàleg de paisatge. Les Terres de Lleida, Barcelona, DPTOP, 2010

Presentem un document apassionant. En el desplegament de la Llei del paisatge i de la Convenció europea del paisatge, el Govern de Catalunya es disposa a desplegar totes les potencialitats d’aquest instrument legal i de les capacitats de l’Observatori del Paisatge que té l’encàrrec concret de fer-ho possible.

La idea d’un catàleg de paisatge podria induir a la sensació errònia que es tracta de capturar els paisatges i cristal·litzar-los en un exercici inútil i impossible. Correspondria a una visió estàtica, conservadora, immobilista del concepte del paisatge.

El nostre punt de partida és diferent. Neix del reconeixement dels valors físics, ambientals i culturals dels paisatges. Neix del reconeixement del seu caràcter dinàmic i canviant. Neix de la percepció que els paisatges són productes naturals i culturals alhora; sediments de la història, capes d’un palimpsest, pòsits acumulats. En la delicada superposició de les capes hi trobaríem la subtil selecció del temps i la humanitat. L’acció humana de transformació i l’acció natural de modelatge. Quan l’acció humana condueix, acompanya, suaument i subtilment, dirigeix el paisatge, s’amoixa i s’arrauleix dòcilment. Quan l’acció humana violenta el pòsit, trenca la tradició, força els arguments, la rebel·lió de la natura subverteix l’ordre delicat construït. És aquesta harmonia de les percepcions sensorials i la seva elaboració intel·lectual a posteriori, la que ens ha donat un bagatge interpretatiu dels paisatges que hem convingut en convertir en símbols de la nostra identitat. No pas des d’un imaginari mític o religiós com passaria amb Montserrat, per exemple, sinó des de la laboriosa tradició del treball col·lectiu de la terra, donant-li noves formes en el mateix moment d’intentar treure’n el màxim profit. Les rotacions, els guarets, els rostolls han assolit categoria de paisatge associat a la supervivència d’un model agrari de llarguíssima tradició i de matriu romana en el terreny de la propietat i d’arrel més ancestral en les formes d’explotació.

És des d’aquesta perspectiva que aquest Catàleg del paisatge de les Terres de Lleida explora les principals singularitats, identifica els paisatges que reclamen i requereixen una atenció especial i, finalment, descriu fins a 22 unitats de paisatge que són les unitats territorials identificades amb alguna singularitat del paisatge.

Aquí hi juga tot. Els secans més significatius, els costers més arrenglerats, els secans transformats en regadius, els paisatges dels rius, les planes i l’horta, els accidents geològics més prominents. Tot en un recorregut atractiu i apassionant que ens proporciona unes pautes de coneixement i ens prepara per a unes pautes d’intervenció, protecció, reproducció, continuïtat.

L’eina que tenim a les mans no és un producte teòric, no és una peça de laboratori. Afirmo que aquí hi trobareu els referents, que tots els que pugnen per una acció de regeneració de les terres de Lleida, que tots els que articulen un discurs d’una societat emergent en el nostre vessant ponentí, hi poden trobar alguns dels elements del seu discurs que s’enriquirà amb aquesta nova perspectiva.