Presentació a Els portolans de l’edat mitjana. Una contribució a la història de la cartografia i la nàutica, de Konrad Kretschmer. Barcelona, ICC, 2009

Presentem la traducció al català d’un llibre centenari. Aquest treball de Konrad Kretschmer Els portolans italians de l’edat mitjana. Una contribució a la història de la cartografia i la nàutica. Un llibre que ara fa cent anys de la seva primera publicació en alemany i que podem considerar un clàssic, de sort desigual, en el coneixement de les cartes portolanes.

El coneixement omnicomprensiu de la geografia, els coneixements de les llengües clàssiques, de la navegació i de la seva història ens posen davant d’un text que esdevé una referència per al coneixement de la Mediterrània medieval i dels documents escrits i dibuixats que orientaven els navegants en aquella època farcida de dificultats i, alhora, farcida de coneixements.

La introducció sintètica i claríssima que ha fet el professor Vicenç Rosselló m’estalvia de qualsevol incursió acadèmica en el coneixement o presentació de la biografia de l’autor, de la seva trajectòria intel•lectual o de l’aportació concreta d’aquest volum.

En canvi, em sembla imprescindible reiterar en aquesta presentació, des de les meves responsabilitats públiques, la línia argumental del mateix Rosselló quan en una síntesi feliç assenyala que:

“El detall de juxtaposar aquest clàssic a l’innovador treball de Les cartes portolanes. La representació medieval d’una mar solcada (2007) de Ramon J. Pujades palesa un objectiu ben clar: revalorar les nostres cartes de navegar, sense abstraure-les del context mediterrani en què foren concebudes, executades i usades”.

Si Rosselló amb l’encomana científica d’aquesta edició ho ha resumit de forma tan clara tot el que jo mateix pugui ara afegir és sobrer.

Així doncs, només em cal subratllar la clara voluntat de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i del Govern de la Generalitat de dotar el nostre país d’una tradició d’estudi i coneixement al voltant de la cartografia que connecti amb les millors tradicions de les escoles de cartografia en el món. Que reculli un fons de documentació que, a poc a poc, posi les bases d’una cartoteca rica en documents directament relacionats amb el nostre entorn cultural més immediat i que proposi un catàleg d’edicions contemporànies i de reedicions que ens situïn per al nostre àmbit lingüístic com una institució acadèmica de referència. I no precisament per un esbiaixament academicista que no ens correspon i que en cap cas no pretén substituir l’acadèmia, sinó per una clara voluntat de combinar la cartografia històrica i la cartografia contemporània, el coneixement del passat i les pràctiques més avançades en el terreny de la producció cartogràfica.

Queda clar el que volem. Volem ser útils, volem ser pràctics, volem ser exigents i rigorosos. Volem construir des de Catalunya una tradició cartogràfica ben fonamentada, arrelada en profunditat en la vella tradició dels que en el passat van lligar els seus coneixements teòrics i pràctics amb l’art de navegar i mercadejar per la Mediterrània en un gran aprenentatge que esdevindria el fonament de la navegació renaixentista en la descoberta de nous móns. Explorar i conèixer noves terres, i nous temes, sobre la base dels vells coneixements. La millor manera, ara i abans, de lligar passat, present i futur.