Presentació de l’opuscle sobre Enric Mirambell i Belloc, cronista oficial de la ciutat de Girona., Girona, Ajuntament, 1988

L’acte públic de nomenament i proclamació del Dr. Enric Mirambell Belloc com a cronista oficial de la ciutat, celebrat el dia de Sant Narcís de 1987, fou un acte emotiu i sincer. La solemnitat civil del Saló de Sessions acollia la ciutat sencera en un acte públic de reconeixement. L’esperit del dia i del moment són irrepetibles i jo mateix, ara, no sabria repetir les paraules que hi vaig pronunciar.

Convé, però, deixar constància de les raons i els mèrits que han induït la Corporació Municipal a aquest merescut nomenament.

El Dr. Mirambell va triar en moments difícils la fidelitat a Girona. I des d’aquesta fidelitat amb una precarietat de mitjans que ara costa de creure, fou capaç de combinar l’ensenyament amb una tasca d’ordenació bibliogràfica i d’organització de la Casa de Cultura. Recordo perfectament el Dr. Mirambell  a l’Institut del carrer de la Força, en un ambient que moltes altres vegades ja he catalogat d’autèntica escola de llibertat i tolerància i amb un claustre de professors que assegurava un altíssim nivell docent.

Però les aportacions del Dr. Mirambell a la nostra ciutat, encara no prou reconegudes, se situen a l’entorn de la Casa de Cultura. Des d’aquest àmbit, la seva tasca es va concretar en: 1. l’organització, catalogació i ordenació de la Biblioteca Pública i de l’Arxiu Històric Provincial; 2. la creació, manteniment i impuls de la Casa de Cultura com a únic nucli d’irradiació cultural estable de la nostra ciutat durant molts anys; 3. la promoció i desenvolupament de la restauració del Convent de Sant Josep, antiga Delegació d’Hisenda, com a nova seu de l’Arxiu Històric i finalment acollint i promovent al costat del Dr. Frederic Udina, del Sr. Santiago Sobrequés, del Dr. Joan Reglà i del Sr. Àngel Anton la implantació dels estudis universitaris i el desplegament del Col·legi Universitari de Girona.

Si en els anys immediats anteriors a la seva jubilació el Dr. Mirambell va patir la incomprensió dels qui amb el poder a la mà i les butxaques plenes no van saber reconèixer l’esforç resistent d’un home que s’arremangava tant per regatejar un clau, una porta, un armari, com per negociar una inversió de més de cent milions de pessetes, la mateixa evolució i trajectòria dels centres que ell va impulsar són avui un reconeixement tàcit a la seva tasca.

I no ens podem estar de dir que amb dedicació i treball els pocs anys que va estar al front de la Delegació del Ministeri de Cultura fou capaç de crear un clima de rigor i d’eficàcia, no pas sempre igualats en moments posteriors.

El pes de tota una vida de treball, des de la senzillesa i humilitat del treball ben fet i quotidià, no s’esborren així com així, i l’Ajuntament de Girona, en expressió de reconeixement i gratitud, n’ha volgut deixar constància escrita.

Els homes i dones que fan les ciutats i les estimen són el millor ferment per a la construcció de la ciutat del futur.

Que el Dr. Mirambell i Belloc en pugui donar fe, com a cronista oficial de la ciutat de Girona, per molts anys.

 (Aquest text forma part del recull Vides amb nom. Girona, CCG Edicions, 2005. pàg. 107-108)