Entrevista al programa “El matí “de Catalunya Ràdio
 
Joaquim Nadal, president del grup parlamentari del PSC

Això vol dir que les coses es fan com s’havien plantejat pel que feia Catalunya. Obligava a Catalunya a exercir les seves competències i dir que la rebaixa tarifària només la podia assumir la Generalitat i recordar que si aquesta era una mesura unilateral feta pel Govern espanyol, qui havia de pagar era l’Estat.

Però hi ha hagut conflicte en algun punt? Perquè vostè ja apuntava cap aquella mesura i algunes veus del Govern espanyol van deixar en evidència el que avui és una responsabilitat.

Jo deia el que creia que s’havia de fer exercint d’exconseller cosa, que no és massa recomanable. Ara he de fer un altra paper. Però posant-me en el paper que m’hauria tocat si encara fos conseller, vaig dir que no hi ha cap altra sortida pel títol que no fos que pagués l’Estat, perquè sinó es posa en crisi financera tot el sistema. Ha prevalgut la raó i s’ha entès que una mesura d’aquestes característiques pot ajudar, pot ser exemplaritzant, pot contribuir a una millor política energètica, però si es vol aplicar com una mesura universal, en el cas de Catalunya qui l’ha d’aplicar és la Generalitat però qui ha de pagar és, a tots els efectes, l’Estat.

Però hi havia conflicte o el Govern ha volgut escenificar un acord amb CiU tot i saber que vostès tenien raó?

En un moment inicial la mesura es pren pensant que Renfe és una companya de l’Estat i, per tant, la mesura es podia aplicar universalment.  Probablement en el moment en què s’hi pensa, no es cau en què a Catalunya com que s’han produït els traspassos de Regionals i Rodalies, l’única manera d’aplicar-ho era amb una entesa amb el Govern de Catalunya.

Com es resumeix: hi ha hagut mala previsió per part del Govern Central, la Generalitat també tenia raó per què veia que ens podia caure la factura a nosaltres, que la gent no s’havia mirat els contractes?

Quan es pren una mesura d’aquestes característiques tan de pressa, pot haver-hi el risc d’improvisació. Fins i tot crec que en el moment inicial això va agafar per sorpresa el Govern de la Generalitat, que no va reaccionar. D’entrada, tots els títols [no integrats] que siguin a compte de dèficit s’haurien d’aplicar automàticament. Ens trobem amb una decisió que arriba una setmana o deu dies tard respecte a la mesura general presa. Ara, ha arribat bé, s’ha resolt un conflicte i tothom se n’ha adonat que els coses que s’havien fet pel que fa al traspàs de Rodalies i regionals no eren poca cosa sinó que atorgaven a Catalunya un poder que ens permet aprofundir en l’autogovern.

Ara que parla d’autogovern i finançament, per què van votar en contra de la moció per un nou finançament per Catalunya?

No, és que no hi vàrem votar en contra.

Acusava Artur Mas de voler atemorir els ciutadans…

No, no, fixi’s bé: pel que fa a la moció del millor finançament ens vàrem abstenir en el primer punt que era el que propugnava la creació d’una comissió gairebé oberta en tots sentits i, en canvi, vam votar a favor els altres tres, perquè vàrem pensar que la comissió prosperaria igualment amb els vots de CiU i ERC. Però enteníem que per parlar de pacte fiscal s’havia d’avaluar el resultat de l’actual pacte fiscal vigent, que és el pacte de finançament acordat per Castells i Solbes. A tota la resta vam dir que sí i, fins i tot, ens van acceptar una esmena nostra. Sí que en el debat amb el president li vaig dir que ja n’hi havia prou de tant anar anunciant retallades en totes direccions per part de totes les conselleries si encara no teníem el projecte de pressupostos. Com es concretaran les retallades anunciades i que han fet pensar a la gent que potser haurà d’anar a un hospital més lluny o que la seva operació de maluc arribarà tres mesos més tard? Doncs perquè cada conselleria ha dit “ai, ai, ai haurem de retallar, comencem a anunciar que haurem de retallar”. Fins que no presenti els pressupostos no sabrem per quin costat prioritzen la retallada. Si la fan universal no ens posarem d’acord. Si ens posem d’acord en què no se’n pot ressentir l’estat del benestar, potser ens posarem, d’acord. I que cal contenir, estalviar, austeritat, i que cal treballar perquè aquest país es refaci és evident. Però no a qualsevol preu i no sobretot aquesta sensació de que “ens ho vàreu deixar tan malament que ara farem la gran esquitxada, que no podem aguantar el sistema, que hem de retallar per tots els costats, i quan haguem fet molta molta por, després ho arreglarem una mica”.

Avui es reuneixen Ortega i Chaves per parlar de traspassos pendents, cosa que també va intentar el seu Govern. Traspassos que ara consideren insuficients com Rodalies, vostè que en pensa?

Parlar de traspassos pendents vol dir parlar de l’Estatut vigent, rescatar-ne les parts que va mutilar la sentència del TC per vies indirectes i vol dir exercir amb plenitud les parts que són vigents. Si hi ha traspassos pendents, s’han d’anar a buscar , s’han de negociar, s’han d’aconseguir.

Cal revisar els traspassos que s’han produït?

La veritat, jo no ho faria. Em dedicaria a aconseguir nous traspassos, i assajar els que ja tinc a veure com, me’n surto de la seva gestió. Però cadascú és lliure de fer una negociació del tipus que vulgui. Anar a parlar de l’Estatut amb el Govern espanyol i de l’aprofundiment i del seu compliment, i de la plenitud de l’autogovern que ara tenim, em sembla un pas imprescindible per fer creïble la voluntat d’autogovern de Catalunya.

Un pas que també van intentar vostès, i avui que sabem que aquesta rebaixa del 5% a les tarifes de transport públic és una realitat, i ja que s’apropa tant a allò que vostè ens va explicar fa uns dies, era absolutament de justícia donar-li la paraula. Li agraïm que s’hagi pogut explicar

Jo també us ho agraeixo a vosaltres. Molt bon dia.

  
Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.