Entrevista al programa “Hora L” de la Cadena Ser

Què en pensa del recurs de la defensora del poble al TC al voltant de la Llei d’acollida?

Això afegeix llenya al foc d’un trencament institucional i gairebé constitucional que algú haurà d’arreglar. Els plats trencats d’aquest estiu obliguen a repensar moltes coses, jo crec que el mateix Defensor del poble, quan sigui nomenat, haurà de refer algunes passes i adonar-se que aquesta és una Llei molt avançada, en que l’opció lingüística és “una” de les qüestions i, per tant, no s’estableix cap tipus d’obligació… sí que s’estableix una preferència, i a través d’aquesta preferència queda clar que hi ha uns camins per a la integració… i aquests camins són diversos i naturalment, l’immigrant s’ha d’acollir a una societat de drets i deures.

A banda del Defensor del poble qui més haurà de refer els plats trencats?

Si no ho arregla l’àmbit institucional, ni els governs, ni una revisió del pacte constitucional i estatutari en els termes que ha reclamat el president de la Generalitat, seran els moviments socials els que ho arreglaran posant les coses al seu lloc.

Confia que el nou Defensor del poble retiri el recurs?

Jo interpreto que hi ha una provisionalitat… i per tant, estem davant d’una doble provisionalitat… una Defensora del poble que ho és transitòriament i, per altra banda, hi ha una altra provisionalitat encara més escandalosa que és la del TC. No em puc imaginar que sigui l’actual TC, amputat d’algun dels seus membres per raons diverses, el que acabi decidint sobre aquesta qüestió.

Hi ha algú interessat en un trencament entre Catalunya i Espanya?

Jo crec que interessat no hi ha ningú, el que passa és que els que hi estan menys interessats, els unitaristes, són els que s’equivoquen més en el diagnòstic i tibant de la corda el que estan fent és justament aconseguint l’efecte contrari del que ells pretendrien. En el fons hi ha una síndrome hiperconservadora que voldria una recentralització de l’Estat, que tiba de la corda, que posa pals a les rodes al model estatutari, desplegant la Constitució del 78, encara que sigui fent servir com a arma el TC… i a partir d’aquest moment es trenquen les regles del joc d’una transacció, d’un pacte que es va produir l’any 1978.

Dels projectes retallats pel Ministeri a causa de la crisi es diu que encara se’n pot recuperar algun… quins?

Penso que la retallada ens venia imposada per criteris europeus i pels països que controlen i tenen la titularitat d’una part del deute extern espanyol, això significa que la disciplina pressupostària és una exigència que depassa la voluntat del Govern espanyol i que l’objectiu de reducció del dèficit públic és imperiosa per intentar estabilitzar l’economia i començar-la a redreçar. Però, és evident també que l’única manera de redreçar l’economia és creant ocupació. He explicat moltes vegades que els 6.000 MEUR que costen a dia d’avui els 600.000 aturats a Catalunya, pagarien cada any sencera una línia 9 del metro. Per tant, hi ha un problema… desinvertir en obra pública pot tenir un efecte no desitjat, que és que s’incrementi la borsa de l’atur i això encara incrementaria més la factura social dels pressupostos de l’Estat. Fins al punt que si això es manté d’una forma exponencial, arribarà un dia que aquesta factura social no es podrà pagar.

Quins projectes es poden salvar?

Hem de recordar que el Ministre de Foment parlava de 33 obres que s’endarreririen i 5 que es rescindirien. Per tant, tenim,per exemple,la variant de l’Aldea que no s’ha rescindit, però en canvi és de les que pràcticament s’ha aturat i l’empresa que l’està fent la reprendrà quan tingui consignació pressupostària. Com aquesta n’hi ha una colla més, una dotzena d’obres endarrerides que recuperaran ritme perquè hi haurà una injecció pressupostària. D’altra banda, de les 5 rescindides, jo crec que el Ministeri és conscient que va ser un greu error estratègic, ja que són prioritàries per a Catalunya. En aquest sentit, jo crec que hi haurà alguna concreció. Però també és veritat que qualsevol concreció no tindrà l’efecte immediat que tots desitjaríem. Jo crec que les obres que han de poder tornar a començar després d’una nova licitació… l’important serà veure l’anunci d’aquesta nova licitació al BOE, i d’altra banda, les que es poden reprendre, crec que el Ministeri ha començat a parlar amb les empreses per dir-los que podran tornar a començar perquè hi haurà diners en el pressupost de l’any vinent.

Blanco ha dit que vol que es debatin al Congrés les taxes o cànons. Com es posiciona al respecte?

Com la Generalitat és un Govern que té al seu territori més peatges que enlloc i en té en autopistes pròpies i de l’Estat… estendre el sistema de pagament per ús a altres territoris de l’Estat ens sembla just i equitatiu i en aquest sentit ens posicionem dient que caldrà que es vagi introduint el pagament per ús en algunes autovies que l’Estat ha construït i que pot sostenir, i per altra banda, caldrà que es suavitzin els peatges a Catalunya i que es vagi produint un equilibri del mapa del pagament per ús entre aquelles zones especialment castigades com Catalunya, i aquelles altres que s’han beneficiat dels anys d’eufòria productiva amb obres que no han hagut de pagar peatge.

Està demanant peatges a Madrid…

No, per exemple, una obra, que no hi haurà més remei que introduir algun tipus de pagament, és un pont sobre la badia de Cadis per entrar al municipi. Per deixar clar que determinades infraestructures s’hauran de pagar. Si per entrar a Barcelona s’ha de pagar els túnels de Vallvidrera, per entrar a altres llocs també s’haurà de pagar.

Veu bé el debat sempre i quan Catalunya no pagui més que ara… 

El veig bé sempre i quan es produeixi un gir en el concepte pel qual es paguen els peatges, que els peatges es paguin com un instrument de regulació de la mobilitat i efectivament no resulti que Catalunya surti doblement penalitzada pel fet que com que ja portem molts anys amb peatge, ara resulti que la necessitat d’implantar el peatge fora de Catalunya, allargui les conseqüències a Catalunya mateix.

Sabem que va provocar la incidència a la Línia 9?

Sabem què és el que va fallar. Un cop detectat el que va fallar, Siemens va reposar tot el software i això ha permès recuperar la plena normalitat a la línia 9 del metro. Ara tancarem l’expedient informatiu acreditant què ha passat, que és una fallada informàtica en la transmissió entre el centre de control i el software que porten instal·lats els trens, que en algun moment no tenia concordança i per tant el tren no obeïa les ordres del centre de control i automàticament s’activaven mecanismes de seguretat que deixaven el tren parat.

Hi haurà sanció per Siemens?

No, jo crec que hi haurà el requeriment perquè proveeixin mecanismes de seguretat addicionals. Probablement un doble sistema. Permanentment hi haurà d’haver un sistema tecnològic preparat per activar alternatives en incidències d’aquest tipus.

Quan es va posar en servei la conducció automàtica, algú va dir que la tecnologia no estava preparada per circular sense conductor.

Portem sis mesos, i la tecnologia no tant sols està preparada, sinó que està preparadíssima i és exportable. Estem en condicions de dir que l’L9 serà tecnologia punta en el mercat mundial en els propers anys.

Deixi’m dir que avui Adif, Renfe, Mifo i la Generalitat hem anunciat que les tres línies de rodalies tallades a Sant Andreu, i que s’havien de tornar a posar en funcionament el dia 13, quan es va prendre la decisió que el curs escolar començaria el dia 7 ens va semblar perillós tenir una setmana encara el tall de rodalies mentre funcionaven les escoles, així que Adif ha treballat a fons i avui hem pogut anunciar que avancem una setmana la represa a la normalitat del sistema de rodalies i que, per una vegada a la vida, no farem tard sinó que, a l’inrevés, arribarem a temps.

És una mica pessimista quan diu que el PSC té la seva gent desmobilitzada…

No, en absolut. Jo sóc de la branca optimista del PSC. Quan entres a fer una conferència sobre el corredor mediterrani i et pregunten com veus el context electoral i et pregunten sobre que opines que CiU i ERC vulguin pescar entre els votants decebuts del PSC… la pregunta ja porta en ella mateixa un fet. Jo dic: nosaltres no farem el mateix. Sabem que també hi ha decebuts a ERC i a CiU i, en canvi, no els anirem a buscar. Quan jo em referia que hi ha un sector de l’electorat socialista que manifesta dubtes sobre què votar, simplement descrivia un fet sociològic electoral i deia que aquest forat d’un percentatge determinat d’electors socialistes que encara no s’han decidit, se saldarà favorablement per al PSC i per això era optimista. És a dir, Nadal és optimista, confia  recuperar molts votants socialistes, està convençut que els que avui encara dubten s’adonaran que en el panorama polític català no hi ha millor opció, i sabran que jugar al PSC és jugar sobre segur, perquè tenim les idees clares, perquè tenim les propostes i perquè la gent s’adonarà que temes com l’L9 i rodalies, s’estan fent més que mai. Ja sé que la correlació entre acció de govern i resultat electoral no sempre és automàtica, però estic convençut que la gent s’adonarà el que ha fet aquest Govern i que tots els governs anteriors, que ho havien promès i no ho van fer, no es mereixen una recompensa electoral.

Creu que haurà convençut al conseller Castells perquè es presenti a les llistes?

El conseller Castells, pel que fa a no anar a les llistes, ha fet una opció personal i l’ha argumentat políticament, també ha dit que farà campanya a favor del president Montilla i que serà actiu en la campanya electoral en defensa de les opcions socialistes i federalistes del PSC. Per tant, al conseller Castells no l’he de convèncer de res, perquè si ell ha cregut que ara no era el moment d’anar a les llistes i volia repensar unes quantes coses… ho trobo bé. Cadascú s’ho mira d’una manera diferent, però des d’òptiques que en moltes coses són coincidents. A les llistes només hi van 135, i tots els altres milers de militants i simpatitzants estan igual de convençuts que el conseller Castells.

Sembla que li faci un retret….

En absolut, no estic en condicions de fer cap retret a ningú mai.

Una decepció?

No, tampoc. Em van fer una entrevista on vaig dir que cadascú prenia l’opció que volia, i que això no volia dir que hi ha dues ànimes al PSC, que el partit practica un catalanisme militant radical que ha expressat el president Montilla en moltes ocasions. Jo mateix en un article vaig deixar molt clar quin és el meu pensament i com entenc jo que s’ha d’orientar la política catalana pel que fa a les prioritats pel que fa a l’estructura territorial de l’Estat.

Les enquestes plantegen un escenari bastant negre per als socialistes… corre el rumor que si el president Montilla no guanya les eleccions, no el veuen com a cap de l’oposició…

Jo que el conec crec que sí, que serà cap de l’oposició. D’altra banda, no puc posar-me en el seu cap i no puc saber quin és el seu pensament, però jo crec que ell no contempla aquest escenari, perquè contempla tornar a ser president de la Generalitat.

Data de les eleccions?

No li he preguntat i sé que ell és incapaç de fer cap insinuació, però si li hagués dit a algú i aquest se n’hagués anat de la llengua seria imperdonable. Hi ha coses que toquen a qui toca i val més que no ho sàpiga ningú més.

Si ve Zapatero a la campanya, suma o resta?

Jo crec que tot suma a la vida. També depèn de com vingui i què vingui a fer i a dir, i de com es resolguin qüestions que estan obertes. En aquests moments, més important del fet que vingui Zapatero és que en la conversa entre Montilla i Zapatero es produeixi un procés de recomposició del pacte estatutari i constitucional. A vegades es poden fer més gestos des de l’acció de Govern que no pas des de l’acció política en el camp de batalla. Seria bo que quan vingués això ja estigués fet. Que durant el mes de setembre hi hagi una comissió bilateral, hi hagi els traspassos i, a més, es produeixin perquè toca, perquè segueix vigent l’Estatut i que no hi hagi ni una coma que posi en discussió que els trens regionals han de ser competència de la Generalitat.