Pròleg a Escrit a l’aigua: l’escuma dels dies. Escrits des del Govern, de Joaquim Nadal i Farreras. Barcelona, DPTOP, 2008.

 L’acció del Govern de la Generalitat s’estén a tots els camps de la vida pública i té una dimensió múltiple molt rica d’accents i matisos. A Catalunya i des dels temps de la Mancomunitat existeix una llarga tradició de textos escrits que volen deixar constància de l’acció del Govern. Els volums de l’obra feta i l’obra per fer marquen una línea de treball, que després es continuaria amb la Generalitat, amb una acció editorial bolcada a transmetre un missatge clar en relació amb els conceptes de catalanisme i ciutadania. Una acció d’explicació permanent i una voluntat de donar informació i d’aportar elements per a un coneixement aprofundit de la realitat social, econòmica, cultural i territorial del nostre país. Tota una acció orientada a fer la pedagogia des de la política que, amb tant d’encert, va reclamar en el seu moment Rafael Campalans.

 Aquest és el context en el qual s’ha d’inscriure aquest volum de pròlegs i presentacions, que són el pòsit de cinc anys al Govern. Una part del pòsit recollit per aixecar acta de la varietat i l’abast de l’acció del Govern des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i des del conjunt d’empreses i Instituts que conformen el grup del sector públic vinculat a aquest Departament.

 He volgut que cada nova acció tingués un exponent escrit i gràfic, visible i tangible, de la matèria objecte d’estudi o d’intervenció. Portats per una obsessió permanent per deixar una tasca de planificació territorial i de les infraestructures, que estableixi l’horitzó nacional per les dues properes dècades. Hem dedicat a aquest objectiu i a definir el marc legislatiu i normatiu d’aquest entorn territorial un esforç molt considerable fruit d’un treball en equip des de tots els àmbits de la conselleria. Fruit d’aquest treball són el conjunt de materials que al llarg de cinc anys han estat objecte de les meves presentacions que ara es recullen aplegades en aquest volum.

 Els meus textos són els més elementals, sintètics i el destil·lat últim de tota la feina feta. Però portat d’una mania constant de deixar acta escrita dels treballs  encomanats, el conjunt dels meus escrits han defugit la formalitat protocol·lària de les presentacions i han pretès aportar una aproximació política, personal, ideològica, que ha aspirat a ser sempre carregada de contingut. He defugit les formalitats supèrflues i m’he volgut comprometre amb les meves opinions personals confegides com una presa de posició introductòria al volum enorme de treball objecte de presentació.

 He triat un títol que afirmi aquesta voluntat exempta de pretensió per al conjunt dels meus escrits. Poc més que l’escuma de l’aigua que s’escola i es fon entre els dits en un instant. No pas perquè els consideri uns escrits efímers, sinó per donar-los la dimensió real, justa, proporcionada, de la meva aportació en relació amb el volum d’informació i anàlisi que els diferents àmbits del departament han dedicat a esbrinar els mecanismes, les causes i les conseqüències de l’acció de l’home en el territori.

 Així, desfilen davant nostre el passat, el present i el futur de forma indestriable i permanentment interrelacionada. Fem memòria del que coneixem, recordem i de l’herència rebuda, apassionant i contradictòria, estudiem la realitat present que volem transformar i modernitzar, i ens veiem amb cor de dibuixar un horitzó de futur, somniar un país nou en un món nou, i fer-lo possible.

 Pensar, analitzar i intervenir podrien ésser els mots d’ordre d’una Conselleria i d’un àmbit del Govern en el qual la combinació entre les realitats físiques, tangibles, i els valors del paisatge, de la sensibilitat heretada,de la geografia i la geometria d’un territori nacional, s’han combinat de forma permanentment enriquidora i alimentant-se mútuament.

 Buscar les arrels, enfortir-les, fer créixer l’arbre, regar-lo, podar-lo, abonar-lo, vet aquí potser la millor metàfora d’aquest conglomerat indestriable de camps explorats en aquest llibre de pròlegs.

 Em sento afortunat i feliç de poder dedicar tota la meva passió a aquesta tasca engrescadora al servei de Catalunya i del seu futur.