Entrevista programaEls matins de TV3″

 El PSC ha de tenir grup propi al Congrés?

No entenc aquesta seducció per Madrid, aquest és un tema però no és el tema, la forma que tindrà a Madrid això ho decidirà el congrés. Avui la gent dirà que cal que el PSC tingui grup propi. I això passa el dia que CiU ha decidit que Duran es quedi a Madrid però no vinculat al Govern, estic tan perplex  per aquesta seducció a Madrid!

Article de Rafel Nadal “A propósito del grupo parlamentario” de La Vanguardia

Mai no he estat més en desacord amb el meu germà que amb aquest article, perquè no hi ha prou arguments. Estem pervertint el debat del problema real.

Quin és el problema real?

Hem perdut les eleccions de manera considerable, hem d’analitzar les causes. Ara el correctiu que els ciutadans ens han aplicat és més sever i ens exigeix una resposta més clara i clarificadora per anar situant el PSC com a partit referent en la centralitat dels espais politics de Catalunya.

Segons Montilla han estat víctimes de socis de govern i de la incomprensió PSOE

Si una de les hipoteques han estat els socis, ara al Parlament quedarà clar que no hem tingut cap hipoteca, som pocs però som el primer partit de la oposició i farem la nostra oposició, sense estar condicionada a cap aliança. Anirem a buscar les aliances perdudes.

On és aquesta gent que es dóna cops de cap?

Són els mateixos valors de sempre adaptats a una societat que canvia de manera vertiginosa. Si el PSC hagués perdut proximitat, és el que ha de recuperar a peu de carrer, amb l’exemplaritat dels seus dirigents.

Proximitat en deu haver perdut, a Girona ha perdut un escó i a punt de perdre’n un altre

No vàrem estar a punt de perdre’l perquè hi hauria dos partits que l’haurien perdut abans. Assumeixo responsabilitats que ha deixat Montilla, m’he preguntat també si no hauria d’haver fet com Montilla. No vull que la responsabilitat l’entomi sol José Montilla. En tres dies ha renunciat a ser candidat, secretari i a l’escó, i ha dit que convocaria un congrés: per d’aquí a nou mesos o vuit.

El ciutadà pot entendre que després de la “devacle” s’hagi d’esperar deu mesos per posar les coses en clar?

El congrés és la culminació d’un procés que comença ara i que no pararà. La gent no entendria que en el recorregut cap al congrés no passés res més. Aquest Govern, que és de tres en un, i que a vegades no ha anat bé perquè ha semblat més que eren tres governs, ha fet una obra de govern sense precedents a Catalunya, però això no és suficient perquè el ciutadà respongui electoralment a la crida d’un govern com aquest. Ahir vaig dir al consell nacional: ni totes presons ni tots els hospitals ni una ni mil carreteres, no valen un plus electoral perquè la gent esperava altres coses.  

Què esperava la gent?

Estem en un mon de símbols, d’emocions, de visió global i de conjunt en què les peces separades d’una obra de govern no són suficient per omplir el vas de dir “amb això faig confiança a aquests”, la gent dóna confiança perquè fem carreteres, per exemple, però no en donen perquè diuen que no ens entenem.

S’ha trobat en el traçat d’alguna carretera en què els principals opositors han estat els socis de govern, això ha pesat més que l’obra mateixa?

Herrera diu que el PSC quan es  desmarca del govern tripartit els electors d’esquerres perden l’horitzó. No vull fer un retret als altres, ahir Montilla va dir: primer són els errors meus; segon els errors del partit, tercer els del govern, quart els errors amb els socis, cinquè la manca de lideratge, però comença per ell; no vull que sembli que ens traiem les culpes del damunt.

Interpreto que el PSC creu que ha estat víctima d’una lleialtat que altres no han correspost

L’únic repunt que van tenir les enquestes en el procés preelectoral va ser quan Montilla va dir punt i a part amb el tripartit. Va fer un repunt que va tornar a caure. La frontera és la sentencia de l’Estatut i la manifestació, a partir d’aquell dia cada partit es treu la careta de Govern i diu què vol: n’hi ha qui vol anar més enllà i vol aconseguir la independència.

[Dels articles que cita Cuní que han aparegut aquests dies sobre el PSC] em quedaria amb l’article de Burniol que diu que o hi ha fusió de diferents sensibilitats i hi ha una proposta unitària o aquest partit seguirà navegant en dues aigües. Això que els vots han estat maltractats i el que suren són els mediocres, jo que dec ser un mediocre, no ho puc compartir. La literatura dels que ara ens volen donar lliçons té tot el valor del món però els que ho haurem d’arreglar som els militants i simpatitzants i els votants del PSC.

Per tant està a favor que el PSC recuperi la síntesi de la fusió entre diferents socialismes dels 80

No l’ha perduda mai.

Quina part ha de renunciar a què?

Si la fusió era Reagrupament, Federació catalana del PSOE, i PSC congrés i aquest partit s’ha definit estatutàriament la nostra relació amb el PSOE requereix un nivell de comprensió i d’interferència que no ha existit. Una cosa és aconseguir traspàs de forma plaent i l’altra anant al dentista a arrencar un queixal.

Si el PSC és un partit sobirà i amb veu pròpia, com ho demostren?

Som un partit sobirà en totes les nostres decisions, tenim veu pròpia.

Són tan sobirans que decideixen cedir la seva sobirania al PSOE

En el debat intern, volem començar a pensar que som societat. La bilateralitat és una de les qüestiona que posa en entredit un model de relacions Catalunya-Espanya. El PSOE mai no havia donat tant a Catalunya, per exemple a nivell de competències i diners, evidentment perquè ens els deu, però no ho ha resolt ningú, i qui millor ho ha resolt ha estat Castells en un context horrorós pel que fa als ingressos.

Nega que quan arribi el nou govern es trobarà amb la caixa buida?

Perquè acaba l’any la caixa sempre està buida; pel que fa a les factures al calaix, tan buida la trobaran ara com la varem trobar nosaltres fa 7 anys; i el nivell d’endeutament és equivalent als actius físics que Catalunya ha guanyat en els set anys.

Carod diu que es l’hora de triar entre PSOE o Catalunya (article Avui):  

El PSC no s’assembla gaire al partit socialista italià quan va fer figa. Aquells que són tan llepafils que han trobat que l’estat d’alarma no era prou per carregar-se els controladors en 24 hores, què dirien si a Catalunya tinguéssim escombraries als carrers des de fa un any i mig com tenen a Nàpols?

Ho diu per ERC?

Ho dic per tothom

El futur del PSC passa per donar primer un pas enrere i dos en endavant? Amb el nou Parlament serà com una fotografia de l’any 1995

Tinc 62 anys, em sento tan jove ara com fa 15 anys, espero pensar que m’hi han posat perquè sóc un actiu del PSC a considerar. El futur passa per pensar què votarem a la investidura, quina oposició farem i com en segons quins temes farem per un per construir el país i en segons quins serem una oposició intransigent.

A la primera votació de la investidura diran no?

Avui tenim Executiva i crec que seria bastant impensable que a la primera de canvi, per simple abstenció, facilitéssim la investidura de Mas. S’ha d’evidenciar que li falten sis diputats per governar amb estabilitat.

Una part de l’electorat del PSC que ha votat CiU potser no entendrà que no puguin ajudar a Mas a accedir-hi d’entrada

La gent pot pensar que ha escollit Mas president però ho farà el Parlament. I perquè el Parlament l’esculli s’ha d’escenificar que el resultat ha estat molt bo però no suficient. Hi ha algun partit que li podria donar gratis aquest suport, com el PP. Primer escoltarem, ponderarem i votarem.

Les enquestes també parlen que a l’hora de buscar aliats, s’optava preferentment per l’aliança de CiU amb el PSC, per què els dos es resisteixen tant?

Ja ho veurem si es resisteixen tant. N’hi ha que diuen que en benefici de la concòrdia més valdria aproximació del PSC cap a CiU, i n’hi ha que diuen que cal fer una oposició rotunda i radical.

L’any 80 va fer aquest opció i durant 23 anys van fer oposició

Estem parlant d’un altre context, el PSC va dir no a una oferta d’entrar al govern, que és una altra cosa.

Han rebut una oferta de pacte per part de Mas?

Hi ha ofertes de diàleg obert, però no ofertes de pactes en un sentit estable. Potser pactarem a la Mesa.

Facilitaran que Núria de Gispert sigui presidenta?

Sí, facilitarem les coses a Mas perquè faci un discurs compromès.

Què hi ha sota la taula?

Tot serà sobre la taula. Wikileaks expressa la part més sòrdida de la política.

Inauguració nova terminal Atocha – Blanco va dir: “Atocha és el cor de l’alta velocitat”

Em sembla descriptiu, radialment descriptiu, jo que conec bé Blanco sé que el dia que vingui a inaugurar Figueres-Perpinyà de l’AVE, dirà que per Catalunya es trenca l’aïllament històric secular d’Espanya respecte Europa, cap altra capital d’Espanya té ample europeu, excepte Barcelona que ja el té. Allò que m’importa  de veritat és el pecat d’haver deixat la façana del Mediterrani en blanc, s’ha de rectificar amb urgència. Crec que la UE acabarà votant que el corredor mediterrani és una opció estratègica preferent.

Es pot entendre que València no connecti encara amb Barcelona?

No, ni es pot entendre que hi hagi un tram entre Castelló i Tarragona que només hi hagi una sola via. L’AVE porta passatgers i això és menys important que allò que volem: que productes d’Andalusia, de Múrcia, de València, surtin cap a Europa en tren.

Hi ha molts experts en temes ferroviaris que mantenen que això que deia Blanco està molt bé però, ho podem pagar?

És un pregunta que s’han de fer tots els governs espanyols.

Privatització parcial d’AENA

La privatització en un 49% és de tot el negoci d’AENA. AENA com a societat si passa a tenir un soci privat el tindrà en tot, vostè m’està parlant de la segona part: de la privatització del Prat i Barajas, que és una altra cosa. Els experts que vostè cita haurien de llegir millor els decrets. La privatització del Prat i Barajas serà equivalent al nivell de privatització de Heathrow, on les tarifes són aprovades per un regulador però amb el marges que fixa la UE. La societat catalana s’ha de plantejar que amb l’esperit de l’IESE s’ha anat amb un peu a la privatització de Barajas i l’altra meitat -la mes acadèmica- diu que “companys, no és això”. En el camí cap la privatització hi ha una baula que falta: com se li dóna a Catalunya el paper determinant que ha estat demanant. Se’ns hauria de donar per dos camins: fent que la concessionària de l’explotació privada del Prat hagi de reportar a la Generalitat i, en segon lloc, creant un consell aeroportuari en què el Govern tingui majoria, això en Táboas ho té molt clar i espero que ho compleixi. La partida respecte els aeroports no està tancada però molt orientada.

Quan Montilla pensa amb vostè pel grup parlamentari és perquè ha tingut l’habilitat de no arrenglerar-se amb el grup dels catalanistes?

Si un ja és catalanista per què s’ha d’arrenglerar amb algú? No per molt dir-ho se n’és més.

Multes lingüístiques

El diari ABC que faci el vulgui. El PP i els seus acòlits han volgut fer creure que el Govern de Catalunya multava per retolar en castellà. Tothom qui vulgui retolar en castellà benvingut sigui. Les poques multes que s’ha posat són per a aquells que no han volgut retolar en català. En un restaurant de la Costa Brava, té sentit una carta en castellà, alemany, anglès i rus, però no en català? No hem de facilitar la presència del català?

Se’n va amb la consciència tranquil·la d’haver fet tot allò que podia fer al capdavant de la conselleria?

Tot no, he fet tot el que cregut

Lamenta no haver acabat el Quart Cinnturó perquè els socis no l’han deixat?

És una obra sobredimensionada que fa el govern espanyol i que es farà en els termes d’unes al·legacions que ha fet el meu Departament i que són compartides per CiU.

Estan d’acord amb què es canviï els 80km/h?

Que és flexibilitzi sense canviar cap dels objectius: seguret viaria i reduir la contaminació.

Per tant, dirà des de l’oposició benvinguda CiU per aquets dos punts?

Veurem com ho fan.

Si voleu veure-la cliqueu aquí.