Diari de Girona

L’Ajuntament de Girona ha decidit, amb gran encert, atorgar les seves distincions d’enguany a Dolors Condom, Modest Prats, Ràdio Girona i Feliu Matamala.

Vull subratllar, en primer lloc, el sentit d’unes distincions que trenquen amb totes les tradicions conegudes,amb totes les varietats de medalles i plaques,i ens proposen una síntesi entre el noucentisme i el republicanisme liberal. Efectivament, ens trobem davant d’una proposta que recupera les millors tradicions culturals i democràtiques, els valors més sòlids, i posa de costat Rafel Masó i Carles Rahola. Amb Athenea i la rajola en espirall de Masó s’apleguen els valors de l’educació, de l’artesania, de la recuperació dels valors tradicionals de l’arquitectura, de l’experimentació amb noves formes i, amb l’edició singular, deguda a Miquel Plana, del  Breviari de Ciutadania de Carles Rahola es va a l’arrel mateixa dels valors del civisme. En un mateix fet, la ciutat reconeix les noves aportacions i recupera i reivindica els vells valors que marquen fites especialment singulars. Es produeix, així, cada any amb els guardons de l’Ajuntament una reivindicació (Masó, Fidel Aguilar, el Noucentisme, Rahola, L’Autonomista,i tantes coses més) i un explícit reconeixement.

Tindrem temps encara de parlar de les aportacions de Dolors Condom i  Modest Prats a la vida ciutadana. També de Ràdio Girona. Però avui em vull concentrar en la personalitat de Feliu Matamala Teixidor. Ho faig sobretot perquè als seus més de noranta-sis anys hi ha més que sobrades raons per retre-li no un, sinó diversos homenatges que acompanyin aquesta figura entranyable de la vida ciutadana en la seva edat avançada. L’agraïment de la ciutat es manifesta, així, amb justícia i amb un punt de tendresa per una persona que al llarg de tota la seva vida ha combinat sempre el treball, el món de l’empresa, i el compromís cívic i catalanista. És, doncs, un reconeixement a un empresari catalanista. Són en el seu cas segurament fets inseparables. Però vull ressaltar la seva dimensió tècnica i empresarial primer, a traves de la redacció i el dibuix de projectes tècnics en l’empresa Serveis Tècnics Industrials i, més endavant, amb el perfeccionament d’una empresa dedicada al suport del dibuix tècnic i industrial amb la fabricació de taules, armaris i arxivadors de plànols. Atent a la realitat canviant, Feliu Matamala va saber veure les necessitats del moment, i s’hi va anar adaptant amb la creació d’una resposta a les necessitats que ell mateix percebia en el seu propi treball. Aquest és el fil que ha seguit, amb fidelitat i predisposició a la innovació, la nissaga familiar no sense haver de superar moments de dificultat que avui ens serien molt alliçonadors en el context de crisi econòmica que vivim.

Però, a banda de la seva feina, Feliu Matamala no va abandonar mai el seu compromís cívic amb Catalunya i amb la cultura i la llengua catalanes. Un compromís que l’ha portat a un combat tenaç i insistent carregat de raó i de raons. Un compromís après primer en la Federació de Joves Cristians, que tants bons dirigents ha donat al nostre país, i que després ha anat continuant sense defallir mai fins ara mateix. Trobaríem Feliu Matamala a totes les iniciatives culturals de la ciutat vinculades a la llengua catalana. Però el seu exemple més evident el podem anar a trobar en la seva voluntat de donar continuïtat i sentit, sovint en solitari, a la Llibreria Les Voltes, i a la seva imparable voluntat de fer campanya per l’ús social del català. A Les Voltes hem vist l’empresari tancant els comptes, seguint diàriament les vicissituds d’una empresa molt especial de la ciutat, fent-ho quan ja pràcticament no quedava ningú de la vella guàrdia ni cap dels pares fundadors, la majoria morts i d’altres dedicats a tasques diferents i particulars. Alguns haurien abandonat i haurien deixat caure un símbol catalanista a la plaça del Vi de Girona. Les Voltes aguanta i continua perquè Matamala ho va voler i ho ha estat volent anys i anys. El combat per la llengua és com una ombra que es perd pels carrers de la ciutat deixant, tothora, la seva empremta. Feliu Matamala deu haver penjat, al llarg de la seva vida milers, d’enganxines reclamant l’ús del català. Plaques de carrers, rètols de comerços havien trobat el senyal de la tenacitat de Matamala, recordant tothom que el compromís amb la llengua no admet la passivitat complaent. És un testimoni i un exemple que va voler també incorporar a la lluita per la catalanització del topònim de la ciutat en un moviment seguit i compartit massivament. Tots els que hi vam ser sabem de la complicitat activa de Feliu Matamala.

La multiplicació de l’activitat de Feliu Matamala ha arribat a entronitzar el mite real d’un aparell especial per abastar els objectius de la seva activitat enganxadora. Un pal allargat per arribar on no podia arribar directament amb els braços com a símbol autèntic d’un combat sense límits. Feliu Matamala ens ha ensenyat que on no arriben els braços arriba la fe.

Els que el coneixen més íntimament, els seus fills, els seus néts i nétes, la Neus que me’n parla i m’ha escrit, saben més coses que guarden per la intimitat entranyable de la família. Ells saben millor que nosaltres fins quan ha conduït, fins quan ha sortit cada dia al carrer a seguir el seu propi combat. I saben que més gran, després d’un ensurt pels volts de Nadal, ara més que mai, i ara, no més tard, és l’hora del reconeixement i de l’agraïment, de la calidesa de la ciutat que estima tots els seus fills i honora els seus fills més actius i compromesos.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009022700_4_316902__Opinio-FELIU-MATAMALA

(Aquest article forma part del recull Noves vides amb nom. Girona, CCG Edicions, 2011. pàg. 33-35)