Pròleg a Plano de la villa de Figueras, de Francisco Llobet. Edició facsímil del plànol de 1783. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, col·lecció “Ciutats catalanes” núm. 4, 2007

L’Institut Cartogràfic de Catalunya, que desplega una àmplia tasca de producció de cartografia de Catalunya en diferents formats i escales, i que s’aplica metòdicament al compliment del seu contracte-programa i dels objectius que li marca el Govern en relació amb la Llei de la Informació Geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, s’ha ocupat també de la cartografia històrica. Ho ha fet a través dels fons de la seva Cartoteca, permanentment ampliats amb noves adquisicions i donacions, i ho seguirà fent sempre per una inequívoca vocació de interrelacionar el passat, el present i el futur.

L’Institut és conscient que totes les potencialitats que ara ens ofereixen les noves tecnologies per a la restitució cartogràfica del territori posa a les nostres mans unes eines d’altíssima precisió i d’un gran abast. És amb aquestes eines que encara la tasca de posar a disposició del Govern i de totes les administracions, així com de la ciutadania, els millors mapes per treballar amb el nostre territori i planificar-hi.

Ara bé, l’Institut sap també que tota la força del futur no seria res sense el bagatge de coneixement, de ciència, d’anàlisi i d’humanitat que s’acumula en tota la cartografia històrica que ens ajuda a llegir, amb un sentit més analític que fotogràfic, més dinàmic que estàtic, la realitat històrica que reflecteixen.

Per aquest motiu l’ICC va començar el 2005 una sèrie d’edicions de facsímils de mapes de Catalunya que volien combinar el rigor de l’aproximació històrica amb la pulcritud i l’exactitud de la reproducció fins a fer-ne objectes d’interès bibliogràfic. Aquella sèrie fou acollida i reconeguda, i ens va estimular a iniciar, ara, una nova sèrie de facsímils dedicada  a la Cartografia de ciutats de Catalunya, en la millor tradició dels Atles que per a algunes ciutats havien desplegat, ja fa un temps, les diferents delegacions dels Col·legis d’Arquitectes.

Presentem, doncs, una col·lecció de sis facsímils dedicats a les ciutats de Figueres, Girona, Lleida, Tarragona, Vilanova i la Geltrú i Tortosa. Mapes que abasten cronològicament els segles XVII, XVIII I XIX.

Dins d’aquesta col·lecció, el plànol que donem a conèixer de la ciutat de Figueres correspon al treball de l’enginyer militar Francesc Llobet i és de l’any 1783, trenta anys més tard que  comencessin els treballs per a la construcció del castell de Sant Ferran.

És un projecte d’eixample i és, doncs, un exercici de definir els paràmetres de creixement de la ciutat i del seu embelliment a l’empara de les noves activitats i oportunitats generades pel creixement econòmic i demogràfic del segle XVIII i confirmades per l’empenta aportada per la construcció del castell.

Tot i que, com expliquen els autors de l’estudi introductori, les grans transformacions de Figueres es corresponen als segles xix i xx, el testimoni de l’enginyer militar ens fa avinent l’anàlisi de la transformació de la ciutat encara protegida i emmurallada en una vil·la moderna i progressiva.

En aquest sentit aquest plànol és alhora un testimoni històric i un diagnòstic de futur, una restitució a la data i una prospectiva amb voluntat d’acollir els creixements previsibles, tot i que en el voluntarisme de l’enginyer, la major part de les seves previsions es quedarien en el tinter tot esperant millors oportunitats. Ens trobem, però, davant d’un exercici d’urbanisme per a Figueres que té interès històric i que palesa algunes directrius que, si s’haguessin seguit, potser haurien aportat un perfil més amable a algun dels creixements longitudinals de la ciutat sobre els grans eixos de comunicació.