Diari de Girona

M’ha semblat que podia continuar explorant les notícies positives de la nostra comunitat local com vaig començar a fer la setmana passada parlant d’un negoci hoteler i d’un conjunt de pisos a Montjuïc. Crec que la insistència en els valors de la inversió, del risc, del treball, de l’emprenedoria i de la capacitat de generar riquesa i ocupació mai no és sobrera. Simplement perquè pels temps que corren sembla com si la vella tradició de la laboriositat catalana hagi quedat una mica en entredit. En temps de crisi, més que mai, ens cal aixecar el cap, mostrar ambició, buscar seguretat, generar confiança.

Per això m’ha semblat especialment significatiu l’acabament de les obres del nou polígon Girona sud a cavall entre Vilablareix i Girona i que estableix un diàleg fructífer amb el Pla d’abastaments. Hem vist així aparèixer un nou sector d’activitats econòmiques ben urbanitzat, ben acabat i molt apunt per acollir els nous establiments que s’hi vulguin traslladar. Però aquest és un polígon que no arrenca de buit. Ben al contrari. Un cop conclosos tots els tràmits urbanístics i els processos de reparcel·lació, ja era ben evident que hi hauria dues activitats relativament cèntriques de la ciutat que s’hi traslladarien, ampliades, amb unes instal·lacions noves, modernes i de grans prestacions. Només cal veure el sector, ara, des de l’accés a l’autopista, sobretot entrant cap a Girona, per adonar-nos de l’envergadura de les inversions realitzades i del canvi que ha experimentat aquella entrada de la ciutat. En un primer terme destaquen les noves instal·lacions del Garatge Andreu, amb les diferents representacions de les marques d’automòbils que han anat incorporant al grup des d’una tradició que s’inicia fa uns vuitanta anys a la ciutat. Més en un segon terme emergeix el volum d’una altra gran instal·lació que en aquest cas correspon a Industrial Ginés, SA.

He fet l’exercici de passejar-me en cotxe per tot el polígon, per calibrar l’eficàcia de la intervenció urbanística, la generositat dels espais, i la singularitat dels dos establiments que recorreguts per l’interior del polígon adquireixen una dimensió més potent que en la visió més superficial que se’n té des de l’accés de l’autopista. Per exemple, l’edifici d’Industrial Ginés encara la seva façana a l’avinguda principal del polígon i dóna l’esquena a l’establiment de la representació d’automòbils.

Però el que més m’interessa de subratllar és que s’asseguren unes activitats econòmiques, amb possibilitat de créixer i amb una implantació més que coneguda i privada. En el terreny de les instal·lacions elèctriques, de les instal•lacions de fred i refrigeració, dels diferents serveis i subministraments elèctrics i electrònics a les empreses, i en el terreny de la compra i venda de cotxes, tenim ara una entrada solemne al sud de la ciutat. En Francesc Ginés per un costat i en Joan Andreu Pont per l’altre poden estar satisfets d’haver culminat un trasllat complex i difícil, emparat en part en les obres del TGV i les afeccions als seus respectius establiments de la carretera de Barcelona.

En el cas d’en Francesc Ginés, venint del negoci familiar que el seu pare, el conegut Josep M. Ginés i Pous, va fer créixer al carrer Juli Garreta i a la carretera de Barcelona, amb temps també per liderar una etapa vibrant de la Cambra de Comerç, de la Fira i en dècades anteriors de les activitats d’Acció Catòlica.

I en el cas d’en Joan Andreu, i ara ja també del seu fill Jan Andreu Masramon, culminant el procés que havia iniciat Joan Andreu Frigola el 1929 a la plaça del Marquès de Camps per traslladar-se a la plaça del Carril (poeta Marquina), on hi romandria la representació de la Citroën fins al trasllat, l’any 1969, a la carretera de Barcelona.

Buscant aquests orígens he trobat en la moderníssima publicitat que contenia cada any per Fires el Suplement Literari de l’Autonomista, que la representació de la Citroën la tenia l’any 1926 el garatge Callicó de la Gran Via. Que la representació canviaria de mans a Adolf Puig Revenga el 1928 i que aquest es traslladaria a la plaça del Marquès de Camps, 19, on iniciaria les seves activitats Joan Andreu Frigola. També he trobat que en aquells anys, i també a la Gran Via, Martí Birulés Bahí tenia la representació dels Renault i que el Garatge Callicó canviaria la Citroën per la Ford en l’inici de la dècada dels anys trenta. El conegudíssim Josep Forné Ponsa va començar les seves activitats al carrer Álvarez de Castro, 3 i 4, amb la representació d’Opel, Fiat i Studebaker, i ja fa uns anys marcaria el camí dels amics Ginés i Andreu iniciant el trasllat de les concessions del Garatge Forné a la sortida sud de Girona, al polígon Mas Xirgu.

Petites històries que esdevenen grans canvis i testimoni del creixement de la ciutat i de les energies dels seus habitants. Com ja vaig dir la setmana anterior, els noms singulars són només el subratllat d’una gran història col·lectiva que, ara més que mai, ens interessa de ponderar.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

(Aquest article forma part del recull Noves vides amb nom. Girona, CCG Edicions, 2011. pàg. 151-153)