El Punt Avui

Les edicions de la Universitat de Barcelona han publicat recentment el llibre La construcción de una identidad nacional. Arqueología, patrimonio y nacionalismo en Cataluña (1850-1939) de Francisco Gracia Alonso.

Arqueòleg de formació i dedicació Gracia ja fa molt temps que s’ha adonat que més enllà del treball de camp hi ha un camí extraordinàriament suggerent: la historiografia de l’arqueologia. Què han estudiat i perquè els arqueòlegs de Catalunya i quin substracte ideològic ha alimentat els treballs de generacions esforçades d’investigadors que han anat definint el paradigma d’un imaginari col.lectiu també des de la prehistòria i l’arqueologia.

Abans d’aquest llibre han passat per l’escrutini de Francisco Gracia: Pere Bosch Gimpera, Martín Almagro, Lluís Pericot (amb Josep M. Fullola), la protecció, l’exili i la destrucció del patrimoni durant la guerra civil (amb Glòria Munilla). S’ha estudiat així un entramat de relacions acadèmiques, institucionals i polítiques que passen sobretot per Enric Prat de la riba i Josep Puig i Cadafalch i que estableixen una relació potent entre la Universitat, l’Institut d’Estudis Catalans, la Junta de Museus i el Museu d’arqueologia de Catalunya.

Des de l’excursionisme científic de la segona meitat del segle XIX, passant pel paradigma classicitzant del noucentisme i per la recuperació del romànic es va definint un itinerari de construcció d’un imaginari d’arrel culte i d’assimilació popular. Gracia exten un fil que va des d’Empúries a Torres Garcia i des dels inicis de l’Institut d’Estudis Catalans fins els Museus de la Generalitat republicana.

Medievalisme i arqueologia tensió dialèctica de la construcció d’una identitat nacional. El treball dels arqueòlegs i historiadors no és mai neutre i s’ha d’analitzar en el context dels condicionaments històrics, polítics, socials i ideològics del moment en què es despleguen.