Diari de Girona

Va haver-hi un temps, ja molt llunyà, quan la gasolina era escassa i la motorització molt limitada, en què també eren difícils de trobar les gasolineres. Era l’època en què a Girona n’hi havia dues, de molt urbanes: el Servei Estació a la Gran Via, i can Sanllehí a la cantonada de la carretera de Barcelona amb el carrer del pare Claret. En aquell temps, i si ens cenyim ja a l’etapa de la postguerra, el subministrament de carburants estava en mans del monopoli estatal Campsa. Tenir una gasolinera era, en general, considerat un bon negoci.

Naturalment, quan van arribar els primers aires de popularització dels vehicles i es van instal·lar a Espanya les primeres fàbriques de cotxes, quan va arribar l’època del 600 el nombre de gasolineres va augmentar, es va anar abandonant la moda de les gasolineres urbanes i en van començar a sorgir a les carreteres, en els llocs i en les cruïlles més estratègics. Continuava el monopoli de Campsa i les corredisses per tenir una concessió de la companyia funcionaven, generalment, amb el tràfic d’influències.

Però les societats evolucionen, els hàbits canvien, el parc de vehicles continua creixent, les infraestructures es modernitzen, apareixen les primeres autopistes i, finalment, l’Estat es veu obligat a anar liquidant tot el sistema de companyies estatals en el terreny dels carburants, de les telecomunicacions, de la navegació,  de la navegació aèria, etc.

Quan es va liquidar el monopoli de Campsa, les gasolineres continuaven essent un bon negoci i se seguia considerant que disposar d’una gasolinera, o d’una xarxa, era desitjable. La xarxa deixava de ser única i començaven a parèixer les marques, algunes de caràcter local i moltes d’altres vinculades a companyies multinacionals.

L’explosió del nombre de gasolineres i de marques en el territori va donar lloc, fins i tot, a conflictes urbanístics perquè sovint, amb l’excusa del servei, s’instal·laven en sòls rústecs que no havien disposat mai de la qualificació adequada per a aquest ús en el planejament dels ajuntaments. Semblava que el negoci de les gasolineres pogués tenir un  creixement exponencial i il·limitat.

Tot d’una, però, va arribar la crisi econòmica i també van sorgir conflictes de caràcter civil entre els propietaris de les gasolineres i les marques, i vet aquí que ara el negoci ja no deu ser tan clar si ens atenem a alguns indicis que podem detectar fàcilment quan circulem per la nostra xarxa viària.

No tinc cap mecanisme de recompte i només puc refiar-me de lameva observació directa per aportar algunes mostres. Així, tothom que fa el recorregut entre Olot i Girona i un cop ha  deixat endarrere l’A-26, ha fet la variant de Besalú i el pont sobre el Fluvià, quan encara el revolt de Fares es troba amb l’estructura d’una antiga gasolinera AGIP, avui desmantellada i abandonada. Passa el mateix en el recorregut entre Girona i Palamós passant per la Bisbal. Només de sortir de Girona pel Pont Major, al costat del Pont de l’Aigua, ens trobem la que fou gasolinera de Petrocat construïda a l’espai que abans havien ocupat algunes edificacions i una discoteca. Tot aquest espai va ser expropiat per l’Ajuntament, que va utilitzar per pagar el solar el cànon del concurs de la gasolinera que s’hi va instal·lar. Així, d’aquí un temps quan hagin transcorregut els anys de la concessió, l’Ajuntament podrà recuperar la totalitat d’aquell espai i reordenar-lo com cregui més convenient. Ara fa uns mesos que aquesta gasolinera ha tancat i que unes simples tanques metàl·liques intenten protegir l’espai de l’estació de servei. No cal dir que la degradació de l’entorn, un cop tancada la gasolinera, és accelerat i que no sabem ben bé què passarà. Mentrestant, l’Ajuntament no ingressa el cànon perquè ha cessat l’activitat i potser podria instar la rescissió de la concessió i accelerar la recuperació de la seva propietat, fent així una bona gestió del patrimoni públic de sòl.

Passat Bordils i el trencant de Sant Joan de Mollet, a mà esquerra, potser ja en el terme de Flaçà, hi ha una altra gasolinera tancada, avui desmantellada i saquejada, que exhibeix les tripes i degrada el paisatge. I, finalment, a l’autovia de Mont-ras a Palamós hi ha, també tancada, la gasolinera de Petrocat que fins fa pocs mesos donava servei a molts usuaris de vehicles, que ara s’han  quedat amb un  pam de nas.

En resum, quatre gasolineres tancades en un àmbit restringit d’alguns dels meus recorreguts habituals.

Em sembla que algú hauria de donar algunes explicacions i, sobretot, em sembla que algú hauria d’emprendre les accions legals que calguin per tal que si ha decaigut l’activitat esmentada es desmantellin les instal·lacions i es recuperi una part de l’espai dels vorals de les carreteres en una política de mínims, de sanejament dels vorals de les carreteres i de recuperació del paisatge. Estic segur que els responsables de l’Ajuntament de Girona i de la Direcció General de Carreteres esmerçaran una mica del seu temps a estalviar-nos aquesta visió deplorable que degrada la imatge d’algunes entrades de ciutats o dels espais oberts al voltant d’alguna de les nostres carreteres.

I estic segur que no deu ser difícil de sistematitzar un inventari d’instal·lacions obsoletes, i tancades, als vorals de les carreteres de tot Catalunya i actuar-hi de manera contundent per restablir la normalitat.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.