Pròleg a Turons de Barcelona 1:5000. Mapa geològic de les zones urbanes. Mapa geològic de Catalunya. Barcelona, DPTOP-IGC, 2009

La creació de l’Institut Geològic de Catalunya ha permès emprendre de forma sistemàtica diverses tasques adreçades a formar una àmplia base de coneixement de les característiques geològiques del nostre país. En realitat, tenir un bon coneixement dels nostres sòls i del nostre subsòl afegeix un punt de civilitat imprescindible a la dimensió territorial de la nostra realitat.

Així, l’esforç pioner i singular d’una llarga tradició en els estudis geològics que enfonsa les seves arrels en el segle XIX, ara podrà adquirir una dimensió acumulativa i sistematitzadora amb les bases de dades i els arxius corresponents que estaran a disposició de tothom.

Amb aquesta tasca fem honor i retem homenatge a Jaume Almera, Norbert Font i Sagué, Marià Faura i Sans, i també en dates molt més recents a Oriol Riba i Arderiu, Lluís Solé i Sabarís i Carmina Virgili. Els seus esforços singulars són penyora d’un nou marc que atorga plenitud institucional a la Geologia i facilita un marc de col·lectivització dels coneixements.

Avui presentem d’una manera singular els primers treballs per formar un Mapa Geològic de Catalunya a escala 1:5000 dedicat a les zones urbanes.

A les zones que avui ja no és fàcil explorar directament. Restituir les dades recopilant els fons de sondatges dispersos, els treballs històrics, les evidències físiques aportades per les fotografies aèries antigues o els treballs de camp en els pocs llocs on els materials afloren, és un camí que permet establir una nova metodologia, vàlida per al cas que avui presentem, una àrea de Barcelona, i vàlida també per a àrees urbanes més àmplies.

Nova metodologia, sistematització dels fons de sondatges, recopilació de les dades obren el camí a formular un Mapa Geològic que sintetitza la informació en tres capes: un mapa dels sediments quaternaris, un mapa del basament i un mapa de l’acció antròpica.

Catalunya aspira a través dels seus Instituts i les seves acadèmies a un nivell de coneixement i de reconeixement que es correspongui amb la seva trajectòria nacional recollida i reconeguda a l’Estatut d’Autonomia de 2006, per tal de fer possible la síntesi entre el passat, el present i el futur que hem de construir sobre bases sòlides, fiables i creïbles. Com a norma civilitzadora.