Diari de Girona

Dimecres de la setmana vinent, 7 de novembre, es farà a l’Auditori Viader de la Casa de Cultura una taula rodona sobre “El patrimoni de Girona, present i futur”. Moderarà la sessió el professor Gerardo Boto i hi intervindran Sílvia Planas, Carme Clusellas i Ramon Buxó, directors d’alguns dels museus de Girona i David Iglesias Cap de la Secció de Documentació Fotogràfica i audiovisual de l’Ajuntament de Girona.

L’escola Bell-lloc convoca la taula rodona com a cloenda i punt i final dels cicles successius que han posat “Girona a l’abast” des de 1986 fins a 2018. La iniciativa la van iniciar Ramon Bosch Baulida i Xavier Fàbrega i Vila i la va continuar el mateix Ramon Bosch amb la col.laboració d’Eudald Vilas i Àlex Hernàndez després del trist accident i la mort de l’enyorat Xavier Fàbrega (1958-2007) .

El tema que s’ha triat per a la taula rodona és especialmente pertinent en un moment d’expansió, consolidació i redefinició del sistema de museus de la ciutat i quan ja s’ha fet una part molt significativa de la rehabiilitació i recuperació del patrimoni monumental de la ciutat malgrat que segueixen alguns temes pendents. A tall d’exemple només vull recordar els avenços molt significatius que va fent el coneixement de la ciutat romana, carolíngia i medieval amb les exploracions arqueològiques que les obres de particulars permeten emprendre per iniciativa de l’Ajuntament de Girona. I també, naturalment, i estic segur que els components de la taula rodona en parlaran, la nova perspectiva que s’obre amb la definició d’un nou Pla de Museus de la ciutat de Girona; aquesta proposta és una circumstància feliç fruit del que en podríem dir un canvi d’escala i una crisi momentània de creixement per raó del nou conveni que les institucions han de signar amb el Bisbat de Girona pel Palau Episcopal, seu del Museu d’Art, pel desplegament d’aquest mateix Museu a Casa Pastors per l’etapa que va des de les avantguardes fins a l’actualitat i per la reestructuració i concentració dels altres museus de la ciutat.

La taula rodona serà un digne colofó a unes aportacions continuades durant més de trenta anys gràcies a la insistència del professorat de Bell-lloc i la tria dels més destacats especialistes de cada matèria.

En realitat Bell-lloc no podía ser insensible a la memòria del passat. Els professors d’història i el conjunt de la comunitat educativa eren molt conscients que la nova escola havia triat un emplaçament en una masia de grans ressonàncies històriques, amb la presència d’una vil.la romana i el descobriment en el seu moment dels famosos mosaics de can Pau Birol. No ens ha de sorprendre, doncs, que gairebé deu anys abans de l’inici del cicle que ara es tanca el professor José Eugenio Borao Mateo ja impliqués els seus alumnes en una reflexió histórica que feia arrencar justament de l’època romana. D’aquella iniciativa van sorgir una Síntesis histórica de Girona  (1978), en castellà, que esdevindria dos anys més tard (1980), ara ja en català, una Aproximació a la Història de Girona.

Uns anys més tard va sorgir la idea de Girona a l’abast que ara tanca i que vist amb perspectiva ha deixat una magnífica col.lecció de volums dedicats a la Història de Girona. Inicialment el cicle va començar només amb les conferències però a partir del quart cicle es va iniciar la tradició de publicar-les  en volums successius. Primer es van fer volums agrupats: Girona a l’abast, I, II i III (1991), dedicat a La iconografía de la Catedral de Girona (febrer-març 1986), Girona a començaments de segle. Centenari Tharrats (novembre-desembre de 1986) i a La Girona Medieval (febrer-març de 1989). El segon volum amb els cicles IV, V i VI (1996) va tractar de Girona, cruïlla de cultures (febrer-març 1991), El Barroc a Girona (Març 1993), i L’art gòtic (febrer-març 1995). El tercer volum (2005) va incloure els cicles VII, VIII, IX i X, dedicats a Els inicis de l’època moderna (febrer-març de 1997), La Girona romànica simbologia d’una arquitectura, realitat d’una gent (febrer-març de 1999), La plàstica romànica, Imatges, Objectes i gent (febrer-març de 2001) i Girona romana, la fi del món antic (març de 2003).

A partir del cicle XI hi va haver un canvi de criteri i Bell-lloc i els promotors del cicle van optar per publicar cada programa de conferències en un volum. Així l’XI (2009) es va dedicar a Els darrers mil anys de les muralles (abril-maig de 2005), el XII ( 2008) va tractar de la Comunitat jueva a la Girona medieval (febrer-març de 2007). El volum XIII ( 2010) es va dedicar a La Guerra de Successió i la Nova Planta, 300 anys de canvis històrics a Girona (febrer-març de 2009). El volum XIV (2012) va ser un volum miscel.lani dedicat a Retalls d’Història de Girona (febrer-març de 2011). El XV (2015) es va dedicar a Girona abans de Girona (febrer-març de 2013). El XVI (2017) va referir.-se a Les obres de la Seu (febrer-març de 2016) i tanca la sèrie dels cicles que ara es tanquen amb l’esmentada taula rodona.

He d’afegir que tots els volums s’han editat amb una gran qualitat tipogràfica, amb il.lustracions de molt bona resolució i que cada cicle va tenir un cartell encomenat a un artista conegut i reconegut. En definitiva un bell compendi d’aspectes d’Història de Girona preferentment orientats a l’arqueologia, a la Història medival i al patrimoni de les èpoques antiga, medieval i moderna.

No podem discutir la decisió de tancar el cicle. Va ser un encert programar Girona a l’abast i pot ser que ara toqui canviar de model. Però molts sabem que el trobarem a faltar, sobretot perquè el nivel científic de les conferències estava assegurat pels millors especialistes d’aquí i de fora i ens donava l’oportunitat de seguir el pols de la recerca i conèixer les propostes de transferència de coneixement i de divulgació. Només a tall d’exemple i sense cap voluntat d’exhaustivitat podem esmentar Joan Vila-Grau, Joaquín Yarza, Pere de Palol, Ramon Alberch, Régine Pernoud,  Pere Freixas, Joan Sureda, Joaquim Garriga, Eliane Thibaut, Joan Molina, Francesca Español, Josep M. Nolla, Josep Canal, Eduard Canal, Jorsdi Sagrera, Joan Bosch Ballbona, Henry Kamen, Isabel Rodà, Xavier Nieto, Marc Sureda, Sílvia Planas, Joaquim Albareda, Joaquim M. Puigvert, Francesc Miralpeix, Jaume Sobrequés Callicó, Josep Fernández Trabal, Julià Maroto, Narcís Soler, Manuel Castiñeiras, Anna Santolaria, Sandrine Victor i més .

Per concloure, els nou volums de Girona a l’abast són un bon compendi de la història de Girona i del patrimoni històric, artístic i arqueològic de la ciutat. Ara potser tocaria emprendre noves aproximacions a la Girona contemporània.