Diari de Girona

El moviment poc usual des de fa unes setmanes als entorns del  Palau de Fires i de l’Audiència Provincial ha portat Girona a les primeres planes de l’actualitat. En tots dos casos, el desplegament informatiu, l’acreditació de desenes de periodistes, i el seguiment continuat dels dos judicis ha portat moviment i activitat en els dos entorns i ha situat Girona en el primer pla  informatiu.

Aquesta notorietat judicial és bona o dolenta per a la ciutat? O en aquesta mena de circumstàncies la ciutat sap reaccionar d’una manera adequada? Donaré la meva visió sobre aquests interrogants, però abans voldria detenir-me en l’anàlisi d’alguns aspectes purament judicials. No des de l’òptica del fons dels temes objecte de judici sinó des del punt de vista dels serveis de l’Administració de justícia. En aquest aspecte voldria subratllar la bona impressió que es desprèn de l’actitud prudent i seriosa del President de l’Audiència apel·lant a la necessitat d’evitar un judici paral·lel. En segon lloc, destaca el paper dels magistrats molt acreditats, cadascú en el seu paper, i en darrer terme i molt especialment el grup d’advocats tant de l’acusació particular com de les diferents defenses, la majoria dels quals són professionals en exercici a la nostra ciutat. És veritat que algun d’ells en alguna ocasió ha tingut inclinacions molt manifestament mediàtiques, com també ho és que ara en el moment dels judicis tots semblen concentrar-se, com els demanava Fernando Lacaba, en la seva feina. No estic pas segur que encara no haguem de veure algun estirabot mediàtic, però ara per ara em quedo amb la impressió, vist des de fora, que tothom mira d’estar al seu lloc.

Una altra qüestió que afecta Girona és el fet que els dos judicis es celebren en escenaris diferents. És veritat que la coincidència i simultaneïtat ho feia força inevitable, tant com la complexitat de tots dos judicis. Però també és veritat que aquesta coincidència torna a posar en el primer pla de l’actualitat la qüestió d’un possible nou emplaçament per a l’Audiència. Ara és el moment de moure tots els fils i d’implicar totes les administracions en una decisió que ja sembla imperiosa, i que requereix d’un cert agosarament. No fa tant que es va inaugurar a l’avinguda de Ramon Folc el nou edifici dels jutjats i ara ningú no sabria imaginar-se el funcionament de l’Administració de justícia sense aquest equipament. I així i tot, els jutjats de menors han d’estar en un emplaçament poc adient i els nous jutjats que s’hagin de crear no tenen un emplaçament garantit. És del tot evident que Girona necessita un segon edifici judicial nou.

I, finalment, convé esmentar un fet insòlit, negatiu, poc edificant. Costa d’entendre la distància que separa els fets jutjats del moment del judici. Aquesta qüestió desborda el marc estricte de la nostra ciutat i planteja seriosos dubtes sobre l’eficàcia  de la reforma de l’Administració de justícia abordada per les administracions responsables de tots els moments des de l’adveniment de la democràcia. En les qüestions de justícia ràpida i de justícia de proximitat s’ha avançat poquíssim i en els temps i en els ritmes tampoc.

Tornem per un moment a la ciutat. A totes les ciutats seu d’audiències provincials es realitzen judicis d’envergadura en un moment o altre. És, també en aquest sentit, un plus de capitalitat. L’assumpció positiva d’aquesta capitalitat passa per  saber sobreposar-se a l’excepcionalitat, assumir amb normalitat els judicis, respondre adequadament a les demandes que es formulin amb serveis eficients i assegurar que la rellevància dels judicis no eclipsi els altres esdeveniments de notable categoria que la ciutat ofereix en el terreny de l’art, del teatre, del comerç o de les fires.

Mentre esmorzo al bar del Col·legi d’Arquitectes, la plaça de la Catedral bull frenèticament de càmeres impacients. Però en la tranquil·litat híbrida, gòtica i post moderna del bar puc llegir  amb tranquil·litat el diari, indiferent a les taules del meu voltant plenes de periodistes de tot arreu que conec, molts de Barcelona, que s’han hagut de desplaçar per cobrir totes aquestes informacions i que ho fan des d’un escenari privilegiat i amb les sales del col·legi adaptades com a sales de premsa.

Sortint no miro cap a l’Audiència, enfilo la mirada cap a les escales de la Catedral, la façana òrfena de patina i el campanar octogonal embolicat.

Si voleu veure l’edició en paper cliqueu aquí.