Diari de Girona

A les diverses entrades per carretera a la ciutat es poden veure nous rètols o afegits en rètols ja existents en el quals se subratlla el caràcter universitari de la ciutat. Aquesta nova retolació coincideix amb els actes de celebració del vintè aniversari de la creació de la Universitat de Girona per una llei del Parlament de Catalunya, aprovada el dia 12 de desembre de 1991. Aquesta Llei culminava el procés iniciat el curs 1969-1970 amb la creació del Col·legi Universitari de Girona. Així arrencava el tercer intent d’atorgar estudis universitaris a la ciutat. Primer entre 1446 i 1717, després de1869 a1874. Estem segurs que aquest tercer intent que ja és, a hores d’ara, el més reeixit i el més complet perduri en el temps i relligui passat, present i futur des de les arrels del rectorat que se situen en el mateix edifici de la Universitat literària renaixentista fins a les apostes més innovadores en matèria de recerca que se situen en els edificis i amb les empreses del Parc Científic i Tecnològic.

Arran d’aquest vintè aniversari, la Universitat de Girona acaba d’editar Universitat de Girona: Història, arquitectura i patrimoni. Brau Edicions-UdG, 2011. Xavier Torres, Carles Cortada, Salomó Marquès, Dolors Juvinyà, Rafel Martí, Helena Benito – Jaume Portella, hi repassen els dos intents històrics i els diferents moments i centres del ressorgiment contemporani de la Universitat a la ciutat, com a fusió de diferents centres (CUG, Politècnica, Infermeria, Magisteri, estudis empresarials) fins a aglutinar-se en una única institució universitària. A la segona part del llibre, Eduard Canal, Josep M. Nolla i Jordi Sagrera repassen l’evolució del sector de la ciutat, on se situa el campus del barri vell en els temps antics i medievals mentre que Josep M. Fonalleras escriu, al final del llibre, les seves “Notes per a un paisatge”. Entremig d’aquesta segona part hi ha tot un seguit de col·laboracions singulars dedicades a l’arquitectura i el patrimoni del campus del barri vell i del campus de Montilivi o el Parc científic i tecnològic. Els autors aborden principalment els aspectes més rellevants de la nova i de la vella arquitectura, però també les qüestions patrimonials que ens són conegudes o que els mateixos autors han investigat. Les col·laboracions de Josep M. Birulés (en algun cas d’emmarcament general) i de Joan Molina, Joan Bosch – Francesc Miralpeix, Jordi Bosch – Joan Tarrús, Joaquim Garriga, Josep Fuses -Joan M Viader, Francesc Hereu – Joaquim Español, Nadia Fava, Lluïs Cantallops, Arcadi Pla, Víctor Rahola, Josep M. Montaner  i Javier San José Marqués ens situen, així, davant del progrés i l’articulació de dos campus potents, la seva implantació i les aportacions que s’han fet en matèria de rehabilitació, construcció de nous edificis i dotació d’equipaments per configurar amb tots els ets i uts una ciutat universitària.

Una aportació rellevant i en molts aspectes imprescindible. Ara tenim, en un sol volum, l’actual configuració dotacional i arquitectònica i patrimonial de la UdG. Queda, però, pendent encara l’estudi complet (en coneixem aspectes parcial) de l’ impacte econòmic de la UdG en l’economia de la ciutat i de la província, a l’estil dels estudis que es van fer sobre l’impacte econòmic directe (inversions) i indirecte dels Jocs Olímpics de1992 aBarcelona. Sovint ens fan aquesta pregunta i tots responem amb vaguetats generalistes fonamentades en una observació directa i objectiva, però, ara per ara, molt difícil de quantificar. Tampoc no tenim prou elements per a quantificar l’impacte de la relació ciutat-Universitat.

Sí, però, que podem concretar que la major part de la implantació dels campus s’ha fet amb l’aportació dels terrenys corresponents per part de l’Ajuntament de Girona, bé sigui en forma de cessió gratuïta a la Universitat bé amb la constitució de drets de superfície de molt llarg abast. Així podem concretar que el campus de Montilivi es nodreix, principalment i no únicament, de 90.462m2 en drets de superfície (18.464 per acord plenari de 10-XI-1992, 65.267 de 4-XII-1992 i 6.103-3.636 l’11-VII-1995) i de 27.778m2 de cessió gratuïta (14.992 l’11-III-1977 i 14.737 el 29-IX-1988). Tot això refós amb un acord plenari de 14 de setembre de 2010 i protocol·litzat amb una escriptura davant del notari Enric Brancós de 3-II-2011.Per la seva banda una escriptura davant del notari de Girona  José M. Estropá de 26.V.2009 refon i concreta les cessions de 2.912m2 a les Àligues l’any 1984, i de 20.779m2 a Sant Domènec l’any 1985, amb acords plenaris de 12.VII.1983 i de 28.IV.1987 i la corresponent agregació de les dues peces el 19.X. 1992. Convé també precisar que per renúncia de l’Ajuntament es féu, també, la cessió gratuïta directa del Ministeri de Defensa a la Universitat de l’església de Sant Domènec, que havia quedat fora dels altres tractes anteriors pel fet que calia aclarir la seva destinació a l’orde dels Dominics, fet que es va resoldre també amb la generosa col·laboració de la comunitat dels Dominics a Girona.

Queda, doncs, ben palès que l’Ajuntament va fer la contribució patrimonial més important per dotar de sòl la Universitat de Girona. Com hi queda també que les cessions que va fer l’Ajuntament de terrenys i edificis adquirits pel patrimoni municipal van captar per la seva cessió a la UdG un valor afegit i una capacitat d’atraure inversió que l’Ajuntament tot sol no s’hauria pogut permetre. De fet, la irrupció a la ciutat de la nova realitat universitària va accelerar les previsions de l’Ajuntament respecte al seu Pla especial del barri vell de 1983, podent concentrar les seves inversions en altres sectors i deixant a la Universitat l’esforç inversor més important a les àrees del campus del barri vell i de Montilivi.

Caldrà, doncs, ara amb l’empenta de les celebracions fer un pas més i demanar als departaments més econòmics que afegeixin llum als treballs, encara parcials, de què disposem i que ens ajudin a quantificar i conèixer la significació de la UdG amb relació a la demografia, la sociologia, el talent i el coneixement, l‘urbanisme, el consum, la cultura, l’habitatge i tantes altres coses que formen part de la ja irrenunciable interrelació entre la Universitat i la ciutat, en una simbiosi que fa ja molt difícil d’imaginar com seria la ciutat i la seva vida si no tingués la Universitat.

PUBLICAT A: http://www.diaridegirona.cat/opinio/2012/01/06/girona-ciutat-universitaria/540389.html