Diari de Girona

La ciutat està pletòrica aquests dies. Queden ja lluny els ressons del Festival de Músiques Religioses, que ha d’assolir una equiparació i prestigi internacionals del mateix nivell que el Festival de Fes. Agost veu com la programació d’estiu es modula i reparteix amb tranquil·litat, sense acumulació. Els visitants augmenten d’una forma continuada i no només en època d’estiu sinó tot l’any. Els grups reduïts es reparteixen ordenadament pels carrers del barri vell i recorren amb interès i atenció els nostres monuments i la nostra geografia urbana. Un turisme més familiar s’ha fet també present a Girona amb una certa vinculació amb els vols de baix cost. És un turisme de pocs dies, d’una o dues pernoctacions, però d’un poder adquisitiu considerable. En aquest sentit podem dir que hem fet tant la desestacionalització com la diversificació que sempre  havíem dit que necessitàvem.

Els carrers han quedat nets després de les pluges més recents i han recuperat aquell to més depurat, sense adherències, ni aquell punt polsegós que agafa la pedra de les llambordes quan fa dies que no plou. Potser més preocupats per reciclar que per netejar, aquesta és una realitat que s’ha fet més evident després d’aquestes tempestes d’estiu, amb què ens ha obsequiat, encara amb gasiveria, una climatologia poc decidida a ploure amb ganes.

En el recorregut més habitual pels carrers del centre històric es pot apreciar una clara puixança i vitalitat. Establiments nous o que es renoven, vells carrers decrèpits que inicien a l’ombra dels seus carrers veïns el camí d’una recuperació que semblava del tot impensable fa una dècada. Així hem vist, successivament, la resurrecció de les Ballesteries, del carrer dels Calderers i, ara, sorprenentment, i amb una altíssima qualificació assistim a la plena eclosió residencial i comercial del carrer de la Barca.

No es tracta de fer cap mena de triomfalisme. Es tracta de constatar la força d’una realitat nova i de ser capaços de trobar els mecanismes més adequats per a respondre-hi amb eficàcia, tot superant els defectes i les mancances que tampoc no ens costaria gens de trobar.

Però ara i des de fa uns anys hi ha un fenomen nou. Una nova mena de visitants. Els estudiants o els pares dels estudiants que vindran a l’hivern a estudiar a la Universitat de Girona. No és difícil identificar aquest nou tipus de visitant que busca pis o si ja l’ha trobat comença el lent procés d’adequar-lo i posar-lo en condicions per a l’hivern.

No fa gaire dies vaig trobar a la Cort Reial un senyor que em va demanar pel camí per anar a Ikea. De Badalona o d’Hospitalet? Vaig respondre. No, no, de Girona. És que hem llogat un pis per al nostre fill, que ve a estudiar a Girona, i voldríem comprar alguns mobles de bon preu. Ho sento, vaig dir. A Girona no hi ha aquest magatzem d’origen i capital suec. Hi ha d’altres establiments al centre o a la perifèria de la ciutat on potser podria trobar productes semblants.

De cop se’m va fer més evident que mai, amb més claredat que mai, una dimensió no prou coneguda ni valorada de l’impacte econòmic de la Universitat a la nostra ciutat. Sabíem ja que el mercat dels pisos de lloguer havia fet una pujada sensible i que algunes agències s’hi havien especialitzat. Però potser mai no hem sigut prou conscients de la dimensió i l’abast del fenomen. Si avaluem l’impacte econòmic dels sectors, si les ciutats quantifiquen el resultat econòmic del turisme, de les fires, dels congressos, la nostra ciutat també hauria d’avaluar i quantificar l’impacte econòmic de l’existència de la Universitat de Girona, específicament sobre la seva economia. Sobre el mercat de pisos, sobre la restauració, sobre l’oci, sobre les activitats culturals, el cinema, les llibreries, el teatre, el ball, etc. Quins hàbits nous i quins circuits s’han creat pel fet de tenir una població flotant que potser el cap de setmana se’n torna a casa, però que entre setmana s’incorpora de ple a la vida ciutadana?

I finalment la qüestió clau. Estem preparats per aquesta nova situació? Donem respostes i serveis satisfactoris? Hi hem pensat conscientment alguna vegada i hem planificat en funció de la dimensió de la demanda? Els pares que vénen per ajudar els seus fills se senten ben atesos, se’n tornen contents a casa o més aviat es troben una ciutat indiferent, contenta d’haver-se conegut i no prou decidida a fer cap esforç pel fet mateix que moltes coses li han vingut donades sense massa esforç?

No formulo preguntes impertinents. Constato que avui tenim a Girona un nou tipus de visitants. Potencials turistes si troben solució fàcil al problema que vénen a resoldre, i ciutadans enutjats i mals propagandistes si se n’han de tornar a casa seva cansats i amb la sensació de no haver acabat de trobar el que buscaven.

Estic segur que la ciutat pletòrica d’aquests dies no és un miratge. Estic segur que l’Auditori que cada dia va prenent més forma i s’integra més en la Devesa, que el Teatre Municipal que s’ha de reincorporar a la vida ciutadana en uns mesos, s’afegiran immediatament a l’oferta que ens fa canviar cada dia i ser més i més atractius per a tothom. Però per a respondre adequadament ens cal pensar-hi, planificar una mica i tenir respostes convincents. Ens cal saber escoltar, saber atendre i saber respondre. I si en sabem, cada dia que passi multiplicarem els ambaixadors en el món, que explicaran amb ulls encuriosits de foraster i amb una sensibilitat diferent que nosaltres no podem tenir, els mèrits i els atractius d’una ciutat mitjana que es dibuixa i perfila en l’horitzó amb els volums del seu recinte fortificat, feudal i eclesiàstic disposat a mostrar-se amb generositat total.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.