Diari de Girona

Després de dies i dies de temperatures altes, lluny de la normalitat de l’època, el cap de setmana passat ens ha regalat pluges fortes i intenses, continuades,  però sense una baixada de les temperatures. Tothom ha vist i conegut els efectes devastadors de la pluja, i la ciutat ha viscut, amb profunda tristesa, la mort d’una jove estudiant de la Facultat de Lletres de la Universitat.

A tots ens han quedat gravades imatges d’impacte, que hem vist als diaris o a la televisió, com el gran esvoranc de la Rambla de Figueres, que es va empassar, literalment, dos grans plàtans i les casetes que s’havien instal·lat per començar a preparar el Nadal.

A Girona mateix hem vist carrers inundats, grans bassals, tapes d’embornals aixecades, i l’espectacle, insòlit i reiterat, de la inundació de les vies del tren d’alta velocitat, que va haver de suspendre, un cop més, el seu servei, aquesta vegada per poques hores.

Hem vist, també, les imatges d’una gran bellesa del pantà de Susqueda, sobreeixint i desembassant aigua. Aquesta imatge s’associa a les que hem vist del riu Ter, aigües amunt i aigües avall. Amunt, amb imatges d’un riu gras i ple, a Ripoll, i avall, amb el Ter molt ple baixant amb força i buscant les diverses lleres per trobar una sortida natural pels cabals addicionals d’aigua d’aquests dies. Ho hem vist al parc de les Ribes del Ter, als dos ponts de la Barca i al pont del Pont Major i Sarrià. L’aigua buscava camins entre els sediments i la vegetació de ribera que hi ha crescut, esponerosa, en els darrers anys, aprofitant els sediments cada cop més abundants que s’hi concentren. Per sort, aquesta vegada, la pluja ha estat selectiva i ha deixat relativament tranquil·la, sobretot els primers dies, la conca de l’Onyar. Si hagués coincidit la mateixa pluviometria a les dues conques, les coses no haurien estat tan fàcils.

Vull insistir-hi un cop més. A l’Onyar a la plaça Catalunya, al Pont de Pedra i a l’arc que forma abans del pont de la Princesa, i al Ter des del pont de Fontajau fins al pont de l’Aigua, s’hi acumulen sediments excessius que, en el cas de l’Onyar, en limiten la secció hidràulica. En el cas del Ter, als sediments s’hi afegeix un excés de vegetació que, més enllà del cas emblemàtic de l’illa del Ter, ha fet créixer un anàrquic bosc de ribera que en èpoques normals fa bonic, però que en temps de pluges abundants fa patir. En el rerefons de tot plegat hi ha el problema històric, no resolt, de la regulació de l’Onyar; però mentre arriba el dia que s’abordi aquesta qüestió, una cura de manteniment és indispensable per evitar uns problemes que, ara, sembla que han desaparegut, però que enlloc no està escrit que no puguin tornar, i que estan inscrits, amb dolor, a la pell de la ciutat. Aquesta és una qüestió que només depèn de nosaltres i que podem resoldre en l’àmbit de les decisions que corresponen, bé a l’administració local, bé a la Generalitat.

Té tota una altra dimensió, el despropòsit reiterat que s’ha produït amb l’AVE. Si fa dos mesos es va poder acreditar sobradament que la causa de la inundació de les vies havia estat el gran forat del pou d’atac de la tuneladora, no té cap justificació que dos mesos més tard el problema s’hagi repetit i al mateix lloc. Ha plogut sobre mullat i el Govern d’Espanya, i el Ministeri de Foment a través de l’ADIF, han de donar una resposta satisfactòria a aquesta qüestió, de la mateixa manera que l’han de donar a la lentitud exasperant de les obres que han de permetre la devolució, del Parc Central, als ciutadans de Girona, que en són els únics legítims propietaris i que esperen, des de fa cinc anys, el retorn a la normalitat alterada per les obres de l’AVE.

No pot ser que el gran encert que fou la decisió d’optar per una estació soterrada i urbana es pugui posar en entredit com a conseqüència d’una incompetència reiterada. Aquí cal, ara, una sensibilitat fina per actuar bé, i ràpid, i compensar mínimament la imatge deplorable que s’ha transmès. La ciutadania hi ha posat un cert estoïcisme i sentit de l’humor, i al costat de la indignació natural dels usuaris s’ha desplegat un catàleg immens de fotos i vídeo-muntatges que han fet, de l’estació de l’AVE, una base nàutica, una terminal de creuers, una imatge veneciana o, simplement, un paisatge marítim de lleure ciutadà. Si hi afegim que fa pocs dies es va saber que el nou pont sobre el Ter, entre el Pont Major i Fontajau, patia un problema constructiu i s’havia de refer tot el paviment, queda clar que tota la simpatia i el bon rotllo entre la ministra Ana Pastor i el conseller Santi Vila requerirà de nous ingredients per mantenir-se sense desgast, i exigeix rectificacions sonades per part de la ministra que compensin una desastrosa gestió de la contingència.

Malgrat tot, la pluja ha deixat imatges molt belles, com la catifa de fulles dels plàtans de la Devesa i el tou de fulles de tots els carrers de la ciutat, on la pluja n’ha fet caure més que tota la tardor junta, i ha deixat un rastre de colors que van del groc intens i pàl·lid, al vermell vellutat passant pels marrons i ocres de les fulles més madures. Veure els carrers regalimant, les llambordes lluents, els ràfecs com a fonts ha estat un plaer per als sentits. Feia massa temps que no plovia.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.