Pròleg a Plan de la Ville et forts de Gironne, de Sr. Ducoron Capitain. Edició facsímil del plànol de 1712. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, col·lecció “Ciutats Catalanes” núm. 1, 2007

 L’Institut Cartogràfic de Catalunya, que desplega una àmplia tasca de producció de cartografia de Catalunya en diferents formats i escales, i que s’aplica metòdicament al compliment del seu contracte-programa i dels objectius que li marca el Govern en relació amb la Llei de la Informació Geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, s’ha ocupat també de la cartografia històrica. Ho ha fet a través dels fons de la seva Cartoteca, permanentment ampliats amb noves adquisicions i donacions, i ho seguirà fent sempre per una inequívoca vocació de interrelacionar el passat, el present i el futur.

 L’Institut és conscient que totes les potencialitats que ara ens ofereixen les noves tecnologies per a la restitució cartogràfica del territori posa a les nostres mans unes eines d’altíssima precisió i d’un gran abast. És amb aquestes eines que encara la tasca de posar a disposició del Govern i de totes les administracions, així com de la ciutadania, els millors mapes per treballar amb el nostre territori i planificar-hi.

 Ara bé, l’Institut sap també que tota la força del futur no seria res sense el bagatge de coneixement, de ciència, d’anàlisi i d’humanitat que s’acumula en tota la cartografia històrica que ens ajuda a llegir, amb un sentit més analític que fotogràfic, més dinàmic que estàtic, la realitat històrica que reflecteixen.

 Per aquest motiu l’ICC va començar el 2005 una sèrie d’edicions de facsímils de mapes de Catalunya que volien combinar el rigor de l’aproximació històrica amb la pulcritud i l’exactitud de la reproducció fins a fer-ne objectes d’interès bibliogràfic. Aquella sèrie fou acollida i reconeguda, i ens va estimular a iniciar, ara, una nova sèrie de facsímils dedicada  a la Cartografia de ciutats de Catalunya, en la millor tradició dels Atles que per a algunes ciutats havien desplegat, ja fa un temps, les diferents delegacions dels Col·legis d’Arquitectes.

 Presentem, doncs, una col·lecció de sis facsímils dedicats a les ciutats de Figueres, Girona, Lleida, Tarragona, Vilanova i la Geltrú i Tortosa. Mapes que abasten cronològicament els segles XVII, XVIII i XIX.

Aquest plànol de Girona, conclòs el 20 de desembre de 1712 pel capità Ducoron, degué realitzar-se, com explica Joan Boadas en la introducció, entre el gener de 1711, data de la capitulació de la ciutat i la data que hem esmentat al principi. Aquest “Plan de la ville et forts de Gironne” acredita sobretot un interès militar directe i afina molt en la descripció, localització i dibuix de tot el sistema de fortificacions de la ciutat construït per acumulació i al ritme dels canvis de la tècnica militar i del mateix creixement de la ciutat. De fet, el sistema de fortificacions que descriu Ducoron és el resultat de les successives escomeses sofertes per la ciutat i la reacció corresponent dels governants per a  respondre-hi en previsió de noves escomeses, que inevitablement vindrien. Situada pels romans en un punt estratègic en el camí principal entrela Gàl·lia i Hispània, la ciutat de Girona ha estat històricament una vil·la assetjada, atacada i defensada, fins a l’extenuació i posant a prova la capacitat de resistència dels seus veïns, que sovint no acabaven d’entendre els interessos en joc ni el sentit de les forces en conflicte.

Joan Boadas, que coneix bé el gran aixecament descriptiu de la riquesa urbana que fou l’enquesta cadastral, aprofita les dades que ha treballat per farcir el plànol de les dades socials, econòmiques i demogràfiques que es desprenen d’aquella enquesta. Quantes cases, quines cases, quins ocupants, quines feines i quina activitat desplegaven, quin rol social i com encaixaven tots en un esquema i estructura social i de la propietat que donava gran notorietat als tres grans poders, l’Església, els jurats, i la noblesa o els ciutadans ennoblits com a principals grans propietaris de la ciutat.

Aquest plànol, conservat a la Biblioteca Britànica tenia una finalitat militar, però en el detall de la ciutat més enllà d’aquesta lectura estricta ens hi assenyala els grans edificis, els equipaments principals, l’estructura urbana de carrers i places i els horts, patis i jardins de la ciutat.

Com es desprèn molt clarament de l’Atles Històric de la ciutat, que va publicar ja fa uns anys el Col·legi d’Arquitectes amb l’Ajuntament podríem concloure que essent una ciutat permanentment assetjada ha estat també a l’època moderna una ciutat permanentment dibuixada.

 Ducoron és un testimoni singular, fa una restitució acurada i ens ensenya les defenses de la ciutat que al final del segle xviii patirien i sucumbirien a la prova de foc més determinant per a la vida dels gironins en els inicis de l’època contemporània: la Guerra del Francès.