El Punt Avui

Com que estem instal.lats en la república declarativa molts tenim la impressió que ens hem oblidat de la república de la quotidianitat.

Sembla com si les qüestions més generals que tenen una gravetat singular i que afecten sentiments, persones i famílies  i naturalment també els grans principis hagin deixat en una posició subsidiària, subordinada, les qüestions de la governació efectiva del país i de les persones i col.lectius que integrem aquest país.

Des d’alguns sectors de les classes dirigents, des de diversos àmbits institucionals, es tracta amb un cert menyspreu la reclamació que d’altres sectors fan d’una atenció efectiva a les coses petites, a les coses més apremiants, a les necessitats dels homes i de les dones de Catalunya. Com si hi hagués contradicció i incompatibilitat entre una governació efectiva amb el poder que tenen i les competències pròpies de les institucions en matèries d’ordre més pragmàtic i l’existència del judici que s’anuncia per aquests dies.

Quedi clar que vull els presos a casa, que crec que la presó preventiva ha estat injusta i cruel i que els fonaments del judici són fràgils i molt prims. Penso fins i tot que la distensió real necessària faria imprescindible que els presos i les preses (que han estat més soles i més aïllades) poguessin encarar el judici des d’un confort domèstic i no des de la presó.

Mentre però els que ens governen  farien bé de governar. D’omplir el DOGC, de prendre decisions, d’impedir la crisi del model sanitari català, d’evitar que tanquin parcs de bombers, de netejar les lleres dels rius, d’atendre a la quotidianitat més estricta.

En el passat que ara es vol ignorar havíem après que la veritat és revolucionària i que la revolució de les coses petites aporta els ingredients imprescindibles pels grans canvis, sovint més que les proclames que no es sostenen en fonaments sòlids.