Entrevista al programa “El món a Rac 1”

Té alguna última hora de l’estat dels ferits?

No, la consellera Geli va donant puntualment informació de l’estat dels ferits i és evident que ara és la principal preocupació del Govern de Catalunya, que vol fer un seguiment molt acurat dels diferents centres hospitalaris on estan ingressats i poder anar donant compte del seu estat a tots els familiars.

Montilla, Blanco i vostè mateix parlen d’imprudència, què li han semblat les paraules del Cònsul de l’Equador, posant en dubte que es tracti d’una imprudència?  

Em costa opinar sobre opinions que no he sentit directament, però crec que s’haurà de parlar amb ell i explicar-li les normes que funcionen al nostre país, com funcionen les estacions i com estan senyalitzades i demanar-li que es mostri amb la mateixa prudència amb la que ens estem mostrant tots.

Ningú discuteix el fet que la imprudència és evident, però hi ha un debat paral·lel sobre si s’hauria d’augmentar la seguretat en determinades ocasions

Aquest és un debat possible, ara i fins i tot abans de l’accident, i crec que hi ha alguns mitjans que ho expressen amb molta claredat. Sempre tot és perceptible d’haver-hi un grau més de seguretat, però també és evident que hem d’augmentar el grau de civisme, de formació i de conscienciació de la gent respecte algunes qüestions que no es poden fer. Hi ha una cultura en aquest país que fa temps que tenim, que és que sabem que no es poden creuar les vies i que als llocs on es poden creuar, on no hi ha senyalització ni guàrdia, el que s’ha de fer és mirar molt atentament abans de fer-ho. D’altra banda, mai no arribaràs al final de tot…

Hi ha uns mínims de seguretat en vigor, com els missatges d’alerta per megafonia. Es van activar a Castelldefels?

Estaven permanentment activats, jo vaig estar en aquella zona i els bars diuen que la megafonia els eixorda permanentment advertint a tothom que no es pot creuar la via i aquesta és una advertència que està permanentment activada i en això si que no hi pot haver cap mena de dubte.

Sabem segur si en aquell moment van sonar?

Sí, sí, en aquell moment van sonar, perquè sonen sense parar.

Els vigilants de Renfe van arribar pocs minuts després de l’accident… es pot parlar d’un error de planificació?

Jo diria que no, sobretot perquè la previsió dels vigilants era per regular més aviat la tornada, en el moment en què s’acaben les revetlles, que no pas per regular l’arribada. Ara, com hi ha hagut aquest desfase de minuts sempre quedarà el dubte de pensar si es podria haver evitat. Però aquesta és una qüestió que ara hi podem entrar coneixent la cronologia dels fets, però que no em sembla que pugui indicar un error de planificació.

L’estació és nova… al 2009 una regidora del municipi va dir que l’estació es podia convertir en una “ratera” en dies excepcionals. Adif diu que la seguretat estava garantida al pas, vostè creu el mateix?

Jo també ho crec, sobretot perquè l’accident es produeix al marge de l’efecte ratera que provoquen els torns, primer perquè els torns eren oberts i la porta estava totalment oberta i segon, perquè els que decideixen creuar les vies reben l’impacte del tren molt abans de l’efecte ratera que es podien haver torbat a l’altre costat si és que fos veritat que a l’altre costat hi havia un tap per sortir. Però la decisió de saltar es produeix molt abans de trobar-se amb la sortida i jo crec que una cosa no té res a veure amb l’altra.

El Govern es planteja algun canvi per al futur de cara al pròxim Sant Joan?

El Govern no para de planificar mesures excepcionals, quan hi ha més aglomeracions i més demanda de mobilitat de l’habitual. És evident que cada vegada que hi ha algun incident, el Govern va adaptant els seus plans d’emergència i de seguretat a les circumstàncies que es van produint, no a remolc dels fets, sinó anticipant-se als fets. I aquesta és una qüestió que queda molt evidenciada amb la rapidesa amb què van actuar els serveis d’emergència.

En quin sentit poden anar les millores?

Jo crec que és massa aviat per parlar d’això, a més, ara qualsevol mesura que es pogués anunciar podria semblar un intent de justificació de coses que no crec que calgui justificar. Hi ha hagut temeritat, imprudència, excés d’alegria saltant les vies sabent que no es poden saltar. Jo vaig dir ahir mateix que no en podem fer culpable a ningú i menys als morts, no vull barrejar les coses, el que es va produir va ser una imprudència, però deixem els morts que descansin.

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí