Diari de Girona

Fa unes setmanes, en aquest Diari vaig publicar l’article La clau del regne  (1 d’agost de 2014). Arran de la publicació del llibre editat amb aquest títol, sobre la Girona medieval, exposava que les exposicions temàtiques i cronològiques del Museu d’Història de la ciutat estaven donant lloc a una sèrie de publicacions que havia arrencat amb Parva Gerunda i que acabarien configurant una autèntica nova Història de Girona. Vaig aprofitar aquella oportunitat per esmentar les obres de síntesi més recents, que van des de les obres de Josep Clara a la Història del Gironès, editada per la Diputació, tot passant per la síntesi coordinada pel professor Lluís Costa en una edició en fascicles promoguda per l’ADAC.

El meu repàs era incomplet i no esmentava, per exemple, els Quaderns d’història de Girona que, en edició conjunta de l’Ajuntament i la Diputació, constitueixen ja el projecte més ambiciós i didàcticament més complet d’una autèntica Història de Girona. Efectivament, des del “Girona abans de Girona” fins al “Girona sota el franquisme”, també de Josep Clara, són quinze volums que cobreixen la pràctica totalitat de la peripècia cronològica social i històrica de la nostra ciutat. Manquen dos volums només. El que correspon al segle XVI i el que correspon al nucli central del segle XIX, i que ha de cobrir l’etapa que va de 1833 fins a 1874. Joan Boadas, que forma part del Consell de Direcció, em diu que és ja molt imminent que es pugui disposar d’aquests dos volums que manquen, i el dia que  els tinguem tots dos al carrer, la importància de la col·lecció d’aquests quaderns la convertirà, del tot, en la referència més útil i imprescindible.

Però això no és tot, perquè acaba de sortir el volum Girona, construir la ciutat (II). De l’edat moderna als nostres dies, dins de la col·lecció “Conferències a l’Arxiu Municipal”. Aquest volum, el número 9, correspon al conjunt de la segona part de les conferències del curs “Construir la ciutat”, coordinat pel catedràtic de la UdG Josep Maria Nolla, que havia començat l’any 2013 amb el volum Girona. Construir la ciutat (I). De Kerunta a la crisi baixmedieval. Només aquests dos volums ja constitueixen una mena de síntesi de la “Història urbana de Girona”, que disposa, des de fa temps, d’una obra cabdal i de referència, els volums editats per Josep Canal, Eduard Canal, Josep M. Nolla i Jordi Sagrera que l’Ajuntament ha anat publicant sota el títol genèric de Història urbana de Girona. Reconstrucció cartogràfica, els quals ja hem comentat diverses vegades en aquest Diari que constitueixen un Corpus sense precedents en la historiografia de les ciutats.

Però és que en el seu conjunt, els nou volums publicats fins ara d’aquestes “Conferències a l’Arxiu Municipal”, que impulsa Joan Boadas i que han tingut una alta acceptació del públic, han esdevingut repassos cronològics o temàtics de la història de Girona, amb estats de la qüestió i un repàs de les fonts d’arxiu que es poden trobar a la ciutat sobre les diverses matèries, que han estat a cura d’Anna Gironella, amb caràcter singular en el cas dels dos volums que ara esmentem, i en comú amb Joan Boadas i Lluís-Esteve Casellas en d’altres volums. Aquests estats de la qüestió exploren i actualitzen la visió de la Segona República i la Guerra Civil, de l’exili, la repressió i les complicitats en el primer franquisme, de les relacions entre Església, societat i poder, o del magisteri gironí i el món de l’educació a la ciutat.

Hauríem d’afegir, dins de la mateixa col·lecció i amb vocació panoràmica, els dos volums corresponents a El govern de la ciutat,  on el volum I tracta de l’etapa que va de la Gerunda romana (segle I aC) a la Girona borbònica, i el volum II s’ocupa de l’etapa que comprèn de la Guerra del Francès a la fi del franquisme.

El darrer volum publicat, i que és el que origina aquesta reflexió de conjunt, inclou treballs com el ja esmentat d’Anna Gironella, sobre les fonts, de Francesc Miralpeix sobre l’època moderna, de Ramon Ripoll sobre la ciutat del segle XVIII i una part del XIX, de Josep Clara sobre l’etapa que comprèn de la desamortització fins a la Guerra Civil, de Rosa M. Fraguell amb una aproximació monogràfica al barri de Sant Narcís. Conclou un suggestiu assaig del professor i escriptor Lluís Muntada que, amb una visió molt afinada, tracta d’interpretar la ciutat contemporània en “Vint-i-una passions meditades sobre la representació de la Girona contemporània”. Muntada excel·leix amb un pensament net i clar i un text literàriament suggestiu a provocar una reflexió sobre l’abast i els límits dels canvis en la ciutat contemporània i, més concretament, en les transformacions de la que en paraules de Josep Clara podem anomenar “segona restauració democràtica” en l’àmbit municipal.

Com que prové de la mateixa factoria de l’arxiu municipal no em puc estar d’esmentar, encara finalment, el volum de síntesi interpretativa de la ciutat edutat per Lunwerg i l’Ajuntament, l’any 2008, amb el títol Girona XXI segles, en el qual jo mateix, a la introducció,  reflexionava sobre “Una ciutat nova en un món nou”, que és, crec, un bon complement a l’atractiva conferència que acabo de comentar de Lluís Muntada, i on abordava, també, una visió dels límits i les potencialitats de la ciutat en els seus canvis més recents.

Tenim, doncs, unes quantes Històries de Girona pràcticament disponibles i ja fa temps que no podem pas dir que ens movem en un desert historiogràfic.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.