El Punt Avui

Catalunya té en l’actual sistema de competències autonòmiques dos temes de particular importància i singularitat. D’una banda les polítiques de seguretat, amb poques excepcions, i de l’altra les polítiques penitenciàries. Unes i altres semblen ara al bell mig d’una tempesta perfecta quan en realitat es tracta de temes que s’haurien de preservar de qualsevol manipulació i instrumentalització política. És suicida, insensat i irresponsable tractar de crear una confrontació entre cossos de seguretat i desgastar-ne la credibilitat.

És igualment insensat tractar de frivolitzar al voltant del sistema penitenciari i de les presons de Catalunya. La referència a presons catalanes com “hotels” denota una manca de cultura cívica i democràtica i amaga greus mancances en els mecanismes ideològics que mouen determinades formacions polítiques.

Els governs de progrés (2003-2006 i 2006-2010), primer amb l’impuls del conseller Josep M Vallès i després de la consellera Montserrat Tura van creure imprescindible abordar i resoldre un problema endèmic: presons obsoletes, saturades i congestionades. Es van construir Lledoners, Quatre Camins (joves), Puig de les Basses, el Catllar i es va executar l’obra de Brians 2 ja adjudicada. Això va permetre tancar les presons de Tarragona, Girona, Trinitat i finalment la Model.

Naturalment els governs van pensar en el sistema i en les garanties i van creure que es tractava de complir uns requisits indispensables per a les presons del segle XXI. És demencial pensar que les prestacions del sistema penitenciari català van ser pensades per al gaudi de presos de signe polític. Van ser pensades per la dignitat dels ciutadans i ciutadanes, per la dignitat de la justícia i per l’eficiència d’un sistema penitenciari que el Govern assumia amb responsabilitats reconegudes d’Estat.