Entrevista al programa “El matí de Catalunya Ràdio”

Com traduirà Madrid la manifestació de dissabte contra l’Estatut?

 Ara hi ha molta feina, Catalunya endins i Catalunya enfora. Caldrà consensuar moltes coses aquí, al  Parlament, on hi ha un debat aquesta mateixa setmana i on el president demanarà de comparèixer per analitzar la situació. Caldrà veure també en quin context és el debat de política general a les Corts Generals i con es posicionen el conjunt dels partits catalans. És un tema de Govern, de partits, de diverses sensibilitats i, per tant, caldrà anar ajustant les posicions per anar avançant i fer, com a mínim, que recuperi allò que el Tribunal Constitucional ha retallat.

L’ordre dels esdeveniments no ajuda gaire a la unitat, com a mínim deixa escletxes per a qui es desmarcar ho pugui fer, perquè el ple del Parlament no es preveu que sigui abans de divendres, el debat sobre l’estat de la Nació serà a partir de dimecres… De manera que o hi ha una postura acordada entre els partits polítics catalans, o  a Madrid tothom anirà a la seva, no?

El calendari no és bo, perquè s’encavalca un debat amb l’altre però de la intel·ligència dels partits en dependrà la possibilitat de trobar punts en comú. O bé abans de presentar les mocions i les resolucions, o bé sobre la marxa després consensuant transaccionals. Però jo crec que més enllà d’aquests dos debats que tenim al davant moltíssima feina i tenim una altra cosa: és evidentíssim que en la manifestació de dissabte tot un poble va sortir al carrer dient que ja havia prou de retallades, de manca de respecte. És evident que hi havia un sector important que reclamava anar molt més enllà, és evident que hi havia altra molta gent que pensava en termes d’intentar refer ponts, com jo mateix vaig dir, cosa que no tothom comparteix… I, per tant, estem en disposició d’entendre que en la manifestació hi havia unitat i pluralitat, i les properes eleccions al Parlament de Catalunya seran un termòmetre de quina societat tenim i de quina societat volem.

Hi estan parlant amb els partits polítics catalans per tenir aquest front comú a Madrid? De fet totes les mirades estan posades en el PSC per saber si farà front comú amb els partits polítics catalans o es cas de desacord votarien al costat del PSOE?

 

Aquest matí els partits faran reunions cadascú en el seu àmbit però jo no puc avançar allò que encara no sé. De tota manera aquesta tesi de que totes les mirades es concentren en el PSC, que veig que sobretot és l’editorial d’un grup molt gironí ( diari Avui/El Punt)… Bé és una manera d’entendre les coses, n’hi d’altres, no? Perquè aquí tothom ha anar dient coses diferents, i ara la qüestió és com es tradueix aquesta manifestació, com n’assumeixen les conseqüències els partits polítics aquí a Espanya, i com fem una proposta possible, realista, gradual i jo crec que ha de servir per a que tothom es senti còmode i reflectit. És a dir, aniríem malament si ara, potser portats per una certa efervescència, volguéssim portar les coses tant enllà que acabéssim fracturant allò que ha estat durant tants i tants anys, el valor principal de la política catalana, és a dir, Catalunya un sol poble.

Tothom  està molt pendent d’aquesta unitat política a casa nostra, diu que el diàleg comença avui mateix… Però com està el diàleg amb la resta amb la resta de l’estat? Què diu el PSOE a Madrid? Què diu el PP? Perquè sembla que volen tancar la carpeta de l’afer Estatut quan la ciutadania està dient tot el contrari.

 

No es pot tancar res perquè seria tancar un tema en fals, sobretot perquè com  a dit el president de la Generalitat amb moltíssima claredat des del primer dia que es va conèixer la sentència, cal refer el pacte estatutari i cal refer el pacte constitucional. I si no estem tirant per la borda tota la feina d’aquests trenta anys de transició. Ara, jo li he de dir que crec que el PSOE serà capaç d’assumir la seva responsabilitat i de respondre al repte de trobar una sortida al carreró la sentència del TC. En canvi crec que és el PP el que ens ha portat aquí, és el principal  responsable d’aquesta situació. Jo quan sento Mariano Rajoy dient tot el que diu, i recordo que van ser ells els que van presentar el recurs, se’m posen els pèls de punta. Perquè és clar,no estaríem aquí si no hagués hagut recurs, perquè sense recurs no hi  ha sentència.

 Després de la manifestació de dissabte i de la consecució del Mundial ahir per part de la selecció espanyola, queda més clar o encara és més confús com és Espanya i com és Catalunya?

 

Jo crec que queda bastant clar i Catalunya és avui un país, com  ha sigut sempre al llarg de la seva història, que ha acollit moltíssima gent, venint de llocs molt diversos, que s’han integrat pacíficament, que s’han guanyat la vida,  que han viscut, han treballar, que han deixat les noves generacions i que molts d’ells han assumit amb perfecta normalitat la llengua i el caràcter nacional d’aquest país. Han  sortit al carrer, ara i fa 30 anys, reclamant la dignitat d’aquest poble. És evident que a Catalunya no hi ha una única sensibilitat, sinó que és evident que ahir no vibrava especialment amb el resultat de la selecció, i moltíssima altra que potser era a la manifestació de dissabte i que ahir estava contenta i satisfeta amb la selecció espanyola. O fem un país per tots, o si només fem un país per uns quants, potser estarem fent dos països en un de sol.

Després de la manifestació de rebuig de la Sentència del Tribunal Constitucional contral l’Estatut

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.