Intervenció en el Ple del Parlament. Pregunta al president de la Generalitat sobre l’incompliment de l’acord interprofessional signat amb els sindicats i la patronal

Joaquim Nadal i Farreras

Gràcies, molt honorable presidenta. Molt honorable president de la Generalitat, fa molt pocs dies, vostè va rebre el Palau de la Generalitat representants dels sindicats i de la patronal i va assistir a la signatura d’un acord de concertació, de l’acord interprofessional, que vostè mateix va qualificar de molt positiu, d’un exemple a seguir i d’una mostra de lideratge de Catalunya. Si és veritat això que vostè diu que pensa, com és que vostè no segueix el mateix camí de l’acord al qual va assistir?

La presidenta

Per respondre, té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat

Disculpi’m, senyor Nadal, però acabo d’entendre del tot la pregunta, no? No, suposo que vostè es deu referir…, vaja, m’ha d’explicar exactament a què es refereix, perquè jo penso que el Govern, aquest mateix model de concertació l’està seguint. Si vostè em diu amb què no, o amb què vostè considera que no, intentaré respondre-li amb més exactitud.

La presidenta

Per repreguntar, té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal i Farreras

Sí. Vostè, si fes examen de consciència, que potser no en deu fer prendria nota de què és allò en el que efectivament no està fent cas d’aquesta línia de concertació. Però li faré una mica de memòria: vostè ha abandonat… –vostè i el seu Govern–, han abandonat absolutament l’acord estratègic. Vostè i el seu Govern no han fet res –res vol dir res de res de res– per complir aquell programa de mínims que va sortir de la cimera anticrisi. Vostè ara, més enllà dels plans d’ajustos que hem estat comentant avui mateix en altres respostes a preguntes d’altres dirigents polítics, presenta un nou pla d’ajustos i enfoca, per primera vegada, un programa d’ingressos, al qual nosaltres li insistíem l’any passat: no abandoni els ingressos i sobretot una determinada fiscalitat progressiva. I aborda els ingressos d’una determinada manera, que no és progressiva, que és lineal, que afecta a taxes i preus públics i que no intenta de cap de les maneres fer que paguin els qui més tenen. I, per altra banda, en aquell esbós que ens va fer la setmana passada, just quaranta-vuit hores després de les eleccions, vostè anuncia un conjunt de mesures i del conjunt de mesures en el marc del pressupost no en situa ni una –ni una– lligada amb la reactivació econòmica. I els experts avui ja han dit, l’un darrere l’altre, de moltes maneres diferents: només amb retallades no sortirem de la crisi, perquè retallada sobre retallada crea asfíxia.

I, si vol, senyor president, parlem del pressupost. Parlem-ne en els termes que vostè vulgui. Però parlem-ne amb dues línies vermelles, sense restriccions: cohesió social i reactivació econòmica. Si vol anar per aquí podem parlar, si no ja sabem quina és la línia que ha triat i que no és la nostra.

La presidenta

Per respondre té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, deixi’m dir-li amb tota la cordialitat –si m’ho permet– que no és cert que nosaltres haguem abandonat l’acord estratègic –no és veritat– i tampoc és veritat que no estiguem aplicant les decisions de la cimera que es va fer al mes de març des d’un punt de vista econòmic. No és cert, simplement. Vostè pot dir-ho així però nosaltres hi estem treballant cada dia, cada setmana i cada més. A partir d’aquí les matèries òbviament són opinables.

Després em diu d’aquest segon pla d’ajustos, d’austeritat, que entrem per la via dels ingressos, i aleshores em diu: «Però això no és progressiu.» N’hi ha alguns que sí i d’altres que no. Abans li he posat en exemple al senyor Herrera. Jo vaig dir, el primer tema que vaig anunciar és que si hi ha impost de patrimoni s’aplicarà l’impost de patrimoni. Hi haurà autonomies que no l’aplicaran –hi haurà autonomies que no l’aplicaran– que el bonificaran. I algunes li anuncio que el bonificaran al 100 per cent, probablement. Catalunya no, sóc conscient perfectament de la situació que estem passant i sé que les càrregues i els sacrificis s’han de distribuir correctament, homogèniament i equitativament en el conjunt de la societat.

Ara, només amb l’impost de patrimoni no ens en sortim del problema que tenim, i vostè ho sap perfectament. I si no podem seguir retallant –com vostès diuen sempre– serveis públics, perquè és veritat que després de l’esforç que s’ha fet al 2011 hem d’anar amb compte amb com seguim en aquesta política de reducció de despesa especialment en alguns àmbits, doncs d’alguna manera hem d’ajustar-ho tot plegat, i una de les maneres d’ajustar-ho és demanant algun sacrifici a gent que moltes vegades té la feina assegurada, que és la gent que està a la funció pública, i segon, doncs obtenir una sèrie d’ingressos més grans. I no em digui que alguns d’ells no són progressius perquè ho estem fent amb tota la cura possible. Quan s’està pujant el cànon de l’aigua es fa d’una manera que les persones que consumeixen menys aigua o que tenen menys renda no tinguin increments. Això és progressiu i és equitatiu.

I amb les polítiques de matrícules universitàries exactament el mateix. Es fa un programa de beques, s’apugen les matrícules, és veritat, s’havia de fer, vostès ho saben, però al mateix temps vam fer un programa de beques potent perquè aquella gent que no té recursos per anar a la universitat puguin tenir una beca per estudiar-hi, en funció de les seves capacitats i no dels seus diners. Això també és progressivitat.

Si voleu veure el video cliqueu aquí.