Pròleg a Il·lustres del Maresme. Personatges. Barcelona, Acesa Abertis, 2006

La conjunció de terres i persones és segurament una de les millors maneres d’establir referències clares, identificables, humanes als paisatges, els pobles, les ciutats, els països. Passa per tot arreu, però vist de prop passa molt a Catalunya. Un país dens d’història i de perfils humans que atorguen contorns precisos, que donen imatge al nostre territori. I aquesta conjunció adquireix un accent especial al Maresme. Com si la disposició esglaonada i lineal dels pobles al peu de la serralada i arran de mar, sovint desdoblats, de dalt i de mar, conformés una personalitat especial, que dóna vida a una ànima creativa, generosa i plaent. Tot té com  un perfum amable, de temperatura ambient, de calidesa estable, d’un temps tebi i amorós sense hivern ni estiu, ni fred, ni calor o, si més no, amb brises reconfortants, marinades constants, que han alimentat els somnis ultramarins i han dissipat les boires i les cabòries. El reguitzell de personatges d’aquest llibre, ordenat per pobles, és com una demostració nominal de tot els que he dit. El bagatge humà del Maresme es correspon, sens dubte, a la lenta, sòlida, compassada transformació feta de successives sedimentacions culturals. En els racons amables de les petites fondalades de l’interior, en la disposició intel·ligent de les masies i els conreus, en l’encertadíssim rosari de pobles com un enfilall continu de carrers abastables  paral·lels al mar s’hi dibuixa una geografia humana de gran categoria.